Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Joan Lamote de Grignon i Bocquet

Joan Lamote de Grignon i Bocquet
© Fototeca.cat
Música
Director i compositor.
Vida Els seus pares, d’ascendència francesa, es traslladaren a Tortosa poc després del naixement de Joan En aquesta ciutat se li manifestà la vocació musical i rebé la seva primera formació amb el mestre Josep Abarcat i Sebastià Traslladat de nou a Barcelona vers el 1885, continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, sota la direcció d’Antoni Nicolau, com també de G Balart violí i P Tintorer piano El 1890 fou nomenat professor de piano de l’esmentat centre la seva dedicació a l’acompanyament i a la composició s’iniciaren en aquesta darrera dècada del segle XIX El 1902 fou nomenat…
,
òptica
Física
Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…
Tumor bronco-pulmonar benigne
Patologia humana
Definició Els tumors broncopulmonars benignes són creixements anòmals d’unes determinades cèllules dels bronquis, que formen masses ben delimitades i comprimeixen, en desenvolupar-se, les estructures pulmonars properes En general, però, no envaeixen els teixits veïns ni es disseminen a d’altres òrgans Tipus, causes i freqüència Els tumors broncopulmonars benignes són, en conjunt, poc freqüents, ja que només representen d’un 5 a un 8% del total dels tumors broncopulmonars No hi ha diferències importants pel que fa a la incidència segons el sexe la proporció correspon en un 60% als homes i un…
Joan Guinjoan i Gispert
Joan Guinjoan i Gispert
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Obtingué el títol de professor de música pel Conservatori del Liceu 1952 L’any 1953 debutà com a concertista de piano a les sales del Centre de Lectura i Teatre Fortuny de Reus i al Teatre Metropol de Tarragona Aquest fou l’inici d’una sèrie de més de 250 concerts arreu d’Espanya, França i Alemanya, que culminà amb una estada a l’École Normale de Musique de París 1954-57, centre on estudià amb Charlotte Causeret i Jules Gentil Establert a París, es dedicà a la interpretació pianística fins el 1959, i combinà aquesta activitat amb la crítica d’art i l’ensenyament del castellà al Centre Latin…
,
antinodal

Representació esquemàtica dels punts antinodals
© fototeca.cat
Física
En un sistema òptic, dit de cadascun dels dos punts conjugats de l’eix principal tals que qualsevol raig que passi pel primer ( punt antinodal objecte
) surt del sistema passant realment o virtualment pel segon punt ( punt antinodal imatge
), formant amb l’eix un angle igual però de signe contrari al que forma en el punt objecte.
Per aquests punts, l’augment angular val -1
Ferida
Tipus i complicacions Segons les característiques del traumatisme i de l’objecte lesionant, poden produir-se diferents tipus de ferides Les ferides més freqüents, i també les menys greus, són les erosions , caracteritzades pel despreniment de les capes superficials de la pell, que deixa al descobert vasos sanguinis de calibre petit, i com a conseqüència produeix una lleu hemorràgia capillar Aquesta mena de ferides, que es coneixen amb el nom de pelades o rascades , són produïdes sovint a conseqüència de caigudes accidentals, i es localitzen sobretot en les zones més prominents del cos, com…
La il·luminació
Educació
És important la illuminació per a estudiar Els òrgans que fan funcionar el sentit de la vista, com ja saps, són els ulls L’ull humà, tot i no disposar de l’agudesa visual excellent d’una àliga, té una capacitat d’adaptació a l’entorn molt elevada Per això, ets capaç de veure-hi en la foscor, després d’un temps d’adaptació Aquest temps varia en funció de les persones La capacitat de veure-hi amb llum o sense és deguda a dos tipus de cèllules sensibles a la llum que tenim a la retina membrana de l’interior de l’ull on es representen les imatges que veiem Les cèllules que et permeten veure-hi a…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’orella
Patologia humana
La diagnosi de les malalties òtiques es basa en l’anàlisi dels símptomes que es presenten i l’evolució que segueixen Sovint, però, cal realitzar una sèrie d’exploracions i proves complementàries per tal de confirmar-la, perquè malalties diferents es poden manifestar d’una manera semblant El pavelló auricular i la sortida del conducte auditiu extern són les úniques parts de l’orella visibles sense necessitat de cap instrument, de manera que les malalties d’aquestes zones són diagnosticades normalment sense dificultat amb la inspecció i la pal-pació Tanmateix, però, per a diagnosticar les…
sistemes de captació, enregistrament i reproducció del so
Música
La possibilitat de capturar i conservar qualsevol so, per complex que sigui, i de reproduir-lo quan i on es vulgui respectant al màxim el contingut original és, segurament, una de les més importants conquestes tecnològiques i culturals del segle XX.
Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…
transfasador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic, anomenat també transistor òptic, desenvolupat als Bell Laboratories el 1978, que consisteix en una làmina de cristall semiconductor travessada per dos raigs de llum, un de fort i un de feble, de manera que aquest darrer actua com a excitador o regulador del raig principal; les propietats d’aquest dispositiu depenen del gruix del cristall i de la situació i característiques dels raigs lluminosos.
És l’equivalent òptic del transistor electrònic i permet de fer circuits en què aquest pot actuar com a amplificador o com a element biestable, amb una rapidesa més elevada que els transistors clàssics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina