Resultats de la cerca

Situació Roderes del possible camí medieval que seguia la riera de Navel J Martí Antic camí d’origen medieval que anava a Cardona i resseguia la riera de Navel Encara en queden testimonis, especialment a la zona propera a la casa de Navel Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 94,9 —y 43,8 31 TCG 949438 Història A la riba dreta de la riera de Navel hi devia passar una de les estrades cardonines, que surten en els documents del segle X Aquesta via provenia, segurament, de l’alt Berguedà i arribava fins a…

Aquesta església es trobava dins el terme de la vila de Vic, fora de les muralles, a mitja hora vers llevant, propera a la carretera de Vic a Roda de Ter, ja en terme parroquial de Calldetenes Fou sempre una simple capella rural, i durant un curt temps aplegà algun deodonat o deodonada El nom li prové del mas Almunia, encara que la tradició popular ha fet que fos el lloc on defallí sant Francesc El fet que Jacint Verdaguer recollís aquesta llegenda divulgà el fet arreu fins al punt que modernament l’indret és conegut com Sant Francesc s’hi moria El fet és que des de l’any 1140 es coneix l’…

Vida i obra Es llicencià en dret, i estudià piano, harmonia, contrapunt i composició amb D Mas i Serracant i violí amb M Viscasillas, tot i que es dedicà bàsicament a l’activitat periodística i literària, especialment a la poesia Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions Mirador , La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a Revista , Destino i Tele-estel S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista Un cop alliberat, exercí la crítica musical en El Correo Catalán , Diario de…

La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb el riu de…

Aquesta església depengué del monestir de Santa Maria d Alaó El cartoral d’Alaó ja reporta Tamureces en un instrument datat l’any 837 No s’hi troba cap altra menció sota aquest topònim, malgrat que el domini d’Alaó a la contrada és evident Tal vegada la primera notícia referent a aquesta esglesia alaonesa és la que es consigna en un instrument de vers el 983 en què Miró ordena als seus marmessors Adica i Caran At que, per al remei de la seva ànima, donin a la casa de Sant Pere, Santa Maria i Sant Climent una terra que tenia a l’apèndix del castell d’Orrit D’altra banda, sembla que els Masos…

Situació Petita capella d’una gran rusticitat, amb característiques constructives pròpies del segle XII ECSA - A Roura Aquesta església és situada al sud-est del poble de la Menera, al cim d’un contrafort de la serra de la Baga de Bordellat, prop del mas de Can Batlle Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′ 18″ N - Long 2° 31′ 53″ E Per a arribar a la capella cal agafar una pista que surt del poble de la Menera en direcció a migdia Cal prendre a mà esquerra el trencall que mena als masos de Can Batlle i l’Aulina Hom també pot arribar-hi a peu per un corriol que, a la sortida de la Menera, passat…

Mapa de les esglésies de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Agramunt Santa Maria d’Agramunt Sant Ot d’Agramunt Sant Salvador o Sant Vicenç d’Almenara Sant Llorenç de Mafet Sant Roc de la Donzell Sant Salvador de Rocabertí Sant Jaume de Montclar Anglesola Sant Pau d’Anglesola Santa Creu d’Anglesola Santa Maria d’Anglesola Santa Trinitat d’Anglesola Sant Pere de Paganell Santa Maria de Montargull Belianes Sant Jaume de Belianes Església de Castellsalvà Sant Agustí d’Eixaders Bellpuig Sant Nicolau de Bellpuig Santa Maria del castell de Bellpuig Sant Bartomeu de Bellpuig Sant Miquel de Seana…

Format a Tarragona i Lleida, on residí des del 1924, fou molt influït per la revista Art 1933, introductora de l’avantguardisme a Catalunya El 1934, adherit a Amics de l’Art Nou , reorientà la seva obra vers el surrealisme i s’aproximà a l’avantguarda barcelonina, dins la qual s’integrà en el Grup Logicofobista Aquest any feu la primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona i posteriorment, promogudes per l’ADLAN, a Madrid, a Santa Cruz de Tenerife i a París, a l’ Exposición de Artistas Ibéricos El maig del 1936, a Barcelona, participà en l’ Exposició Logicofobista de les…

Situació i presentació El municipi d’Alcanar, de 47,07 km 2 , ocupa una bona part de la façana costanera de la comarca del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita i el riu de la Sénia límit S del terme i entre Ulldecona o la serra de Montsià i la mar Mediterrània És el municipi més meridional del Principat i limita al N amb Sant Carles de la Ràpita i per un petit sector amb Freginals, a l’E amb la Mediterrània, al S amb les terres del Baix Maestrat i a l’W amb el terme d’Ulldecona La serra de Montsià espai catalogat en el Pla d’Espais d’Interès Natural és el relleu més important…

Situació i presentació Limita amb Banyeres del Penedès N, Bellvei E, el Vendrell S i Albinyana W El municipi comprèn, a més, l’enclavament de l’Albornar entre els termes de Banyeres del Penedès, Albinyana i la Bisbal del Penedès El terreny és quaternari diluvial, predominantment travertínic Hi ha una petita elevació al NE la Serra, 120 m, de natura miocènica, i una altra a ponent les Pedreres, de natura cretàcia la resta de les terres són generalment planes, amb una inclinació de NE a SW, amb abundosos aqüífers subalvis La riera de Banyeres drena la part central del terme, i la de la Bisbal,…