Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Florència
Vista de Florència, amb la Piazza della Signoria i el Palazzo Vecchio
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Toscana i de la província de Florència, Itàlia, en una ampla plana al·luvial al peu dels darrers contraforts de la cadena subapenina, a la vora dreta de l’Arno.
Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de serveis…
vescomtat de Castellbò

Evolució del vescomtat de Castellbò
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia originàriament les valls de Castellbò (dita de Castell-lleó fins a mitjan segle XI), d’Aguilar i de Pallerols.
El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…
Pollença
Sortida del sol al Port de Pollença
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem nord de l’illa, accidentat pel sector nord-oriental de la serra de Tramuntana.
Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…
La transició democràtica. 1971-1979
La transició de la dictadura a la democràcia a l’estat espanyol va ser un procés molt obert que va tenir nombrosos protagonistes i va ser desenvolupat per gent molt diferent, amb connexions de naturalesa també diversa amb institucions, o esdeveniments, de mig món El nexe d’unió de tot el procés era la voluntat de gaudir d’un règim de llibertats Una visió internacional de la transició catalana La Universitat Catalana d’Estiu La Universitat Catalana d’Estiu La presentació pública o semipública de propostes polítiques i d’organitzacions polítiques, la creació de taules, enllaços, coordinadores,…
Castell de Querol (Porta)
Art romànic
Situació Vista aèria del centre de la vall de Querol, presidida pel castell homònim, que defensava el pas natural entre la Cerdanya i els territoris dels comtes de Foix ECSA - F Tellosa Castell situat al costat del riu Querol, al centre de la vall, damunt de les cases del poble, molt a prop de la carretera Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 37” N - Long 1° 46’ 55” E Si seguim la carretera que va de la Guingueta d’Ix a Pimorent, trobarem a mà dreta, passada la Tor de Querol, el poblet de Querol, el qual resta sota la roca on s’alça el castell JBM Història El lloc de Querol és un dels més…
Ortodòxia
Títol que, basat en un concepte doctrinal (fidelitat als set primers concilis ecumènics anteriors a la separació de Roma, a diferència de les Esglésies nestorianes i monofisistes), designa el conjunt de les Esglésies orientals en comunió amb Constantinoble.
L’Església ortodoxa està organitzada al voltant de seus patriarcals patriarcat o d’esglésies sinodals, unides doctrinalment i litúrgicament, bé que amb una independència jurídica per respecte al patriarcat ecumènic de Constantinoble Després de la ruptura amb Roma Cisma d'Orient , dels mancats intents d’unió —concili II de Lió 1274 i concili de Florència 1439— i, sobretot, d’ençà de la caiguda de Constantinoble sota els turcs 1453, l’Ortodòxia s’anà desmembrant en múltiples Esglésies independents autocefàlia i Constantinoble anà perdent importància Avui, llevat d’una primacia d’honor, el…
Taula de les Creus (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situació La pedra esculpida amb grafits que hem batejat amb el nom que encapçala aquest apartat es troba situada vora els Bassis, a uns 100 m vers tramuntana, dintre el terme municipal de Rupit, a l’altiplà que hi ha damunt l’església romànica de Sant Joan de Fàbregues Aquesta pedra es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Cartográfico, full 294-M781 x 56,1 —y 51,6 31 tdg 561516 JBD-JVV Incisions La Taula de les Creus es troba en una zona on hi ha diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació, que formen com uns grans graons naturals Es…
Sant Miquel d’Hortmoier (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn i u J M Melció L’església de Sant Miquel d’Hortmoier o Sant Miquel d’Hormoieres troba en un despoblat de l’antic municipi d’Oix, situat a la vall de Beget, a la riba esquerra del riu, entre les serres de Bestracà i de Talaixà, al peu dels cingles d’aquesta serra Mapa 257M781 Situació 31TDG621832 Per anar-hi cal agafar la carretera que porta de Castellfollit de la Roca a Oix, població des de la qual cal seguir una pista forestal que porta al pont de Can Xicoi El camí voreja el Grau d’Escales i arriba a la vall d’Hortmoier Si el…
La desamortització al País Valencià
PMadoz, JNin, 1873 ECSA El procés desamortitzador començà a la segona meitat del regnat de Carles IV amb els primers decrets preparats pel secretari d’Hisenda Miguel Cayetano Soler, que s’aprovaren el 1798 Entre els anys 1798 i 1808 es vengué una important quantitat de béns eclesiàstics, amb l’autorització del Papa, per afrontar l’enorme deute creat per les necessitats financeres de la monarquia absoluta A partir del 1808, la desamortització estigué íntimament unida al procés revolucionari burgès, però aquest fet se sobreposà al problema financer heretat de l’absolutisme, que determinà el seu…
El Corpus de Sang
Els avalots del dia de Corpus a Barcelona 1640 Amb el títol Un Corpus de Sangre o los fueros de Cataluña , novella publicada el 1858, l’escriptor i polític Manel Angelón evocava la revolta protagonitzada a Barcelona del 7 al 9 de juny de 1640 Els aldarulls, protagonitzats pels segadors forasters i la menestralia de la ciutat, acabaren amb la vida del virrei, el comte de Santa Coloma —Dalmau de Queralt—, i representaren el punt més àlgid de la revolta social contra els tercios iniciada al final del mes d’abril d’aquell mateix any Fins al segle XIX, però, mai no s’havia emprat aquest nom per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina