Resultats de la cerca

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

Ha estat identificada amb l’antiga capital del regne de Zimbàbue segles XI al XV, al qual succeí el regne de Monomotapa, que traslladà la capital a Khami, a l’oest Es tracta d’un conjunt de construccions amb blocs de granit, en gran part ben conservades, que consta de muralles, torres, edificis de culte, etc Els blocs de granit són superposats, sense ciment o calç Aquestes construccions que semblen datar dels segles IX-X la part més antiga, i dels segles XIV-XV la posterior constitueixen el vestigi més important de la civilització homònima, la qual tingué segurament una…

El mateix terme serveix per a indicar les veus resultants Aquesta tècnica fou segurament utilitzada des de temps molt antics de forma improvisada, sense que se n’hagi conservat cap constància escrita Les primeres fonts que empren el terme gymel per a referir-se a aquesta pràctica són del segle XV i d’origen continental Tot i que alguns documents amb notació musical són una mica anteriors, la major part d’exemples de gymel daten també del segle XV Un dels primers i més complets repertoris és l' Eton Choirbook , compilat a final de segle El seu ús començà a extingir-se durant la…

És possible que hagués existit una fortalesa a Planèsas al cim de l’elevació rocallosa on ara hi ha el dipòsit d’aigua del municipi, al SW del poble Una sèrie de ruïnes mostren que hi havia hagut cases als vessants d’aquest turó, segurament a l’indret on es localitzava el primitiu vilatge Les restes d’aquesta força han desaparegut totalment La villa Planesiis és documentada per primera vegada l’any 1260 i un text del segle XIV relaciona un recinte fortificat a Planèsas en esmentar les parcelles per edificar que el senyor de Planèsas concedí i que eren situades dins la “ cellariam…

Aquest poble depenia ja al segle X del monestir occità de la Grassa Per un document de l’any 1407 hom sap que tenia una cellera closa i amb un portal Al voltant de l’església parroquial, tal com han estudiat Bayrou i Castellví, hi ha restes d’un recinte fortificat que clou un espai quadrangular d’uns 80 × 60 m, que pot correspondre a aquesta cellera primerenca segurament deu coincidir amb la sagrera o espai sagrat d’uns trenta passos que en voltava l’església Actualment encara es veu l’existència de dos portals, de dues torres d’angle i d’algun tram de mur

Aquest castell, avui desaparegut, fou el centre d’una quadra sorgida en el límit de migjorn del terme del castell d’Àger Aquesta fortalesa, situada en un puig a ponent de Cas, és esmentada per primera vegada l’any 1066, en què Arnau Mir de Tost i Arsenda, la seva muller, infeudaren el puig de Montesquiu, dins el terme del castell d’Àger, a Galceran perquè hi aixequés un castell Arnau Mir segurament havia conquerit i aprisionat l’indret vers 1057 La quadra de Montesquiu s’integrà al vescomtat d’Àger després de la mort d’Arnau Mir Al redós del castell s’hi formà un vilatge, avui…

Ric home navarrès, senyor d’Estella, primogènit de Rodrigo Pérez de Azagra Passà al servei d’Alfons VIII de Castella Segurament havia prestat auxili al rei ibn Mardaniš de Múrcia i de València, el qual li concedí ~1167 la senyoria d'Albarrasí , que pertanyia a la zona de conquesta catalanoaragonesa i es declarà “vassall de santa Maria” i no reconegué altre senyor Prengué part destacada en el setge de Conca 1177 al costat d’Alfons VIII de Castella i d’Alfons I d’Aragó ambdós reis es posaren d’acord diverses vegades, tanmateix sense resultat, per posar fi a la independència del seu…

Fill, segurament el petit, de Sanç III de Pamplona i de Múnia de Castella El seu pare llegà tots els regnes al germà gran, Garcia V, i als altres germans, propietats a Castella, Aragó, Navarra, Sobrarb i Ribagorça Els germans petits es rebellaren contra l’hereu i s’intitularen reis Sembla que Gonçal estigué sota la dependència del germà Ramir i que regnà sobre una part de les terres de Ribagorça i de Sobrarb, cedits a Ramir després que aquest fos derrotat per Garcia V a Tafalla 1043 Gonçal abandonà aleshores el títol de rei fou occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya

Format segurament al taller dels germans Serra, s’independitzà el 1394 i desenvolupà, fins el 1432, una activitat pictòrica que evolucionà des de l’estil dels Serra, l’italogòtic, fins al de Borrassà, el gòtic internacional Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme Obra seva documentada és el retaule de Sant Nicolau de la seu de Manresa 1406 Hom li atribueix, entre altres obres, el retaule de Sant Martí Sarroca , la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics Museu…

Enviat a l’Índia, ingressà a l’exèrcit de la Companyia de les Índies Orientals 1744 Derrotà els pirates de Gheria, Bombay 1756, i el nabab de Bengala a Plassey 1757 com a governador de Bengala 1758-60 féu avortar la influència francesa i l’holandesa a l’Índia Després d’una estada a Anglaterra 1760-64 fou nomenat par del regne De nou governador de Bengala 1764-67, perseguí la corrupció i es mostrà un gran administrador De nou a Anglaterra 1767, els seus enemics l’acusaren d’irregularitats i hom inicià investigacions parlamentàries 1772 Això, malgrat que en sortí lliure de culpa, …