Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’interior de la construcció J Bolòs Edifici, en part de l’alta edat mitjana, convertit en masia, segurament, des del final de l’època medieval i situat al terme d’Avià, prop de Graugés Aquest edifici figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293—M781 X 05, 6— y 56, 8 31 TDG 056568 Per arribar-hi, des d’Avià, cal anar a Graugés el mas de Vilajoana és situat a menys d’un quilòmetre d’aquest veïnat, cap al sud-oest Casa L’actual mas de Vilajoana, que en realitat deu ésser una “Vila Jussana”, amaga una construcció…

El poblet de la Cardosa es troba a 511 m d’altitud, al nord-oest de Cervera, prop de la carretera d’Agramunt Hom té notícies d’aquest lloc des del segle XI, època en què formava una quadra sota el domini de diversos cavallers En un document d’endeutament de l’any 1144 consta que la vila de la Cardosa es trobava inclosa dins el comtat d’Urgell, a la quadra de Cardosa En aquest moment la Cardosa estava incorporada al terme de Sedó El 1269 sembla que la quadra de Cardosa devia formar part del terme de Tarroja, ja que els Cardona, senyors de Tarroja, van concedir una carta de franqueses a una…

L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE El poble 13 h alg 1981 1 301 m alt és a l’esquerra del riu de Castellàs l’església parroquial és dedicada a santa Maria Es conserva la casa …

El terme, de reduïda extensió, és gairebé tot pla L’agricultura ocupa només la tercera part del territori és tota de regadiu i aprofita l’aigua de la séquia de Montcada 70 ha i de pous 30 ha Els principals conreus són les hortalisses melons, patates, blat de moro i el tarongerar Les activitats industrials són escasses mobles, paper La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament a causa de l’onada expansiva de la ciutat de València Inicialment fou lloc d’estiueig de València les edificacions de nombroses urbanitzacions ocupen una gran part del terme i s’ha…

Aquesta casa forta, ara esdevinguda un mas, el mas de la Quadra, fou el casal dels castlans menors del castell de Selma, centre d’una de les quadres del terme, la quadra de Puiglloret, que a mitjan segle XIV tenia 10 focs Del segle XIII a mitjan del XV fou castlà de Puiglloret una branca de la família Montagut, que posseïa el feu i la domus de Puiglloret per l’orde del Temple més tard de l’Hospital, senyor del castell de Selma Del casal senyorial de Puiglloret se’n té referència des del 1322 La casa forta es convertí en una simple masia a partir del final del segle XIV, quan Joan de Montagut…

El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda ja des d’antic com a casa de Palau, de Sant Cebrià o de Sant Corneli Les primeres notícies que en tenim són de l’any 1154, quan els habitants de l’esmentada domus eren la família dels Palau, els quals es podrien considerar una nissaga important, ja que a més de posseir aquesta casa forta, tenien dret de farga Aquesta domus pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús, bé que d’ella depenia la quadra de Campins Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau…

L’actual veïnat de Guarda-si-venes, situat al nord-oest de la vila de Guissona, va tenir el seu origen en un castell o guàrdia documentat des del segle XI En un judici celebrat l’any 1024 sobre unes terres que Guillem de Lavansa havia pres indegudament al bisbe Ermengol d’Urgell, consta que “ Guardiasiveniunt ” era un dels límits del terme de Guissona El castell de Guarda-si-venes surt explícitament citat per primera vegada l’any 1040 en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu Segons aquest document, el castellum Guardasivenen es trobava integrat, com molts d’altres,…

Aquesta església és la parròquia del poble de Torrefarrera, situat al centre del sector del Segrià antic L’origen de Torrefarrera és força desconegut, malgrat que el seu topònim indiqui clarament que nasqué a partir d’una turris o unitat d’explotació senyorial Segons J Lladonosa, aquesta turris podia haver nascut gràcies a una donació comtal feta a Pere Ferrer Aquest colon surt esmentat l’any 1174 com a possessor de terres al Segrià El mateix any signà una concòrdia amb el capítol de Lleida i el monestir de Sant Ruf També en aquest període, la seva germana rebia una turris prop…

Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca Casa de l'Ardiaca , que convertí en palau senyorial féu…

Passà als Zúñiga, als Fajardo, marquesos de Los Vélez, i als Álvarez de Toledo