Resultats de la cerca
Es mostren 1830 resultats
Santa Maria de Mont-roig de Tastavins
Art romànic
Alfons I el Bataller ocupà el lloc vers el 1132, però no fou fins en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona que es conquerí definitivament l’indret El 1185 el rei Alfons I el Cast donà el terme de Mont-roig a l’arquebisbe de Tarragona, però recuperà el domini i l’any 1209 el cedí als cavallers frares de l’orde de Calatrava L’església parroquial de Santa Maria ja existia al final del segle XII Es troba al capdavall de la vila, a l’extrem de l’antic recinte clos Sembla que la seva base és un edifici gòtic un xic tardà, disfressat plenament en època barroca La portalada, amb…
Lluch
Coberta d’un número del 1932 de la revista Lluch
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual que el 1921 fundà a Mallorca Gaspar Munar.
Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” 1884, cinc números i “Lluch” 1908-10, vint-i-cinc números Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny…
Tatiana Sisquella i Cabañate

Tatiana Sisquella i Cabañate
© Catalunya Ràdio
Periodisme
Periodista.
Llicenciada a la Universitat Autònoma de Barcelona, en 2000-04 formà part de l’equip de diversos programes de Barça TV Obtingué una gran popularitat a la ràdio, especialment a l’emissora RAC1 amb els programes Minoria absoluta , La segona hora i Via lliure , i, des del 2010, a Catalunya Ràdio com a presentadora del magazín de tarda La tribu de Catalunya Ràdio , que el 2013 rebé el premi al millor programa radiofònic de Ràdio Associació de Catalunya Compaginà aquesta activitat amb programes de televisió a Televisió de Catalunya Sexes en guerra , Passat particular , etc i a 8tv Envasat…
kritosaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosaurids saurolofins que visqué al Campanià Tardà de l’Amèrica del Nord meridional (Nou Mèxic, EUA, i Coahuila, al N de Mèxic).
L’espècie tipus, Kritosaurus navajovius no ha preservat la regió del crani on normalment es troben les crestes en els hadrosaurids No obstant això, una segona espècie, Kritosaurus horneri , tenia l’os nasal replegat posteriorment formant una petita cresta per sobre del crani al nivell de les òrbites
Sant Miquel de la Vall

Vista del poble de Sant Miquel de la Vall
© Xevi Varela
Poble
Poble (845 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys).
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis…
Leone Sinigaglia
Música
Compositor italià.
Format al Liceo Musicale de Torí amb G Bolzoni, es traslladà a Viena 1893, on estudià amb E Mandyczewski Fou amic personal d’importants figures musicals, com J Brahms, G Mahler i, sobretot, A Dvorák, de qui fou deixeble Fou precisament Dvorák qui despertà el seu interès pel cant popular Recollí més de 500 cançons de la zona del Piemont El seu catàleg és ampli i el seu llenguatge musical s’insereix plenament en l’estètica del Romanticisme tardà, amb grans influències de la música de Brahms i Dvorák Especialment l’ús que feu del cant popular en la música simfònica el situà en un…
tardor

Fulles seques a la tardor
© C.I.C - Moià
Estació
de l’any, entre l’estiu i l’hivern, que, a l’hemisferi nord, va del 21-24 de setembre (equinocci de tardor) al 20-23 de desembre (solstici d’hivern), i, a l’hemisferi sud, del 21-24 de març al 20-23 de juny.
L'inici de la tardor es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de tardor És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la primavera En aquesta època de l'any el dia s'escurça A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt més tard que el dia anterior i a la tarda es pon abans, moment en què és més visible que el dia és…
Catalunya celebra l’11 de Setembre
Les institucions i els ciutadans de Catalunya celebren el seu Dia Nacional, l' Onze de Setembre , aquest any marcat per l’empresonament i l’exili dels membres del govern de la Generalitat, d’activistes i de diputats independentistes A l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, presidida pel president Quim Torra, hi assisteixen representants de les principals institucions i dels partits polítics, llevat de la CUP, el PP i Ciutadans Aquest partit convoca un acte a la plaça del Rei de Barcelona per denunciar l’exclusió de què, segons ells, són objecte els unionistes per part del govern…
Sant Laurènç de Puèg-laurènç
L’església parroquial de Sant Laurènç és una mica apartada, vers el S, del nucli principal del poble de Puèg-laurènç, al SE del turó del castell Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà, per donació del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú Ja era de Cuixà l’any 958, en què en un precepte el rei Lotari confirmà les possessions de l’abadia La subjecció a aquest monestir del Conflent es referma en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà l’any 1011 a precs de l’abat Oliba La parròquia de Puèg-laurènç depengué de Cuixà fins a la fi de l’antic règim, malgrat la…
Sant Vicenç de Bajoles, antiga comanda hospitalera (Perpinyà)
Art romànic
L’església de Sant Vicenç de Bajoles, documentada des de l’any 1089 i seu d’una comanda hospitalera, subsisteix encara entre Perpinyà i Castellrosselló, prop del mas anomenat Anglada o Mas Blanc L’actual edifici rectangular de l’església és tardà i poc característic El lloc ja pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1172 El seu primer comanador, Arnau d’Alverí, és conegut a partir del 1211 A la casa de Bajoles residien un prior i diversos frares, mentre que els cavallers de l’orde tenien la seva residència a Perpinyà Fou la principal casa hospitalera del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina