Resultats de la cerca
Es mostren 912 resultats
pau de París
Història
Tractat signat el 12 d’abril de 1229, a París, entre Blanca de Castella, com a regent de França, i Ramon VII de Tolosa.
Aquest hagué de cedir a França dues terceres parts del seu patrimoni principalment el ducat de Narbona i el vescomtat de Carcassona i es comprometé a pelegrinar a Terra Santa, a combatre l’heretgia albigesa amb la fundació de la Universitat de Tolosa, entre altres mesures i a cedir en matrimoni la seva filla Joana a Alfons de Poitiers, germà de Lluís IX de França
Castell d’Espaén (les Valls d’Aguilar)
És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç
la Fenolleda

Comarca de la Catalunya del Nord.
La geografia És la de més poca població absoluta, llevades la Baixa Ribagorça i la Vall d’Aran, amb la qual comparteix la llengua occitana Morfològicament, cal diferenciar-hi els Aspres, les valls i les Corberes A migdia, un muntanyam d’altitud mitjana 500-700 m és una prolongació dels Aspres pròpiament dits, del Rosselló i del Conflent És un massís hercinià, pelat a causa de les guerres, que reduïren els boscs a garrigues, travessat només per dos colls carreters el de Jau, a ponent del tuc Dormidor, i el de les Colomines 699 m, via directa de Sant Pau de Fenollet a Prada Les valls tendeixen…
Aós de Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós, al peu del pic d’Aós (2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament un porxo, les…
Toralles
Poble
Poble del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), situat als vessants meridionals del Montpetit, centrat per l’església de Sant Martí, romànica, antiga parròquia actualment sufragània de la de Castellar de la Muntanya.
El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan s XI ho és el castell de Toralles , que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya, i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas El lloc pertanyia al s XVII al comtat de Montagut
Ermessenda de Castellbò
Història
Vescomtessa de Castellbò (Ermessenda I) i de Cerdanya.
Comtessa de Foix Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbò i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell, Ermengol VIII Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme En morir, el vescomtat de Castellbò, amb els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix
Hug I d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1192-~1221), vescomte de Bas (Hug II) (1185-1221), fill del vescomte Hug I i d’Ispella Serra d’Arborea.
Amb l’ajut del rei Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea compromís d’Oristany, 1192, els drets sobre la qual heretà de la seva tia Agalbursa, morta el 1190 Hug I es titulà rei d’Arborea i fins i tot rei de Sardenya La seva absència de Catalunya li féu perdre el vescomtat de Bas El succeí el seu fill Pere II d’Arborea
Guillem de Saguàrdia i de Canet
Història
Fill de Ponç de Saguàrdia i de Saportella, i de Timbor, filla i hereva de Guillem II de Canet.
Serví el rei Sanç I de Mallorca, que l’envià com a ambaixador a Jaume II d’Aragó quan aquest es preparava a conquerir l’illa de Sardenya 1321 Era el conseller favorit del sobirà, que erigí les seves senyories en vescomtat de Canet el 1321 i el designà com a tutor del seu nebot, el futur Jaume III de Mallorca Però morí pocs mesos abans que el seu sobirà
Castell de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Vista de la població de Castellbò arrecerada al peu del castell, que s’aixecava sobre la roca de l’esquerra de la fotografia ECSA – A Villaró Situació És situat damunt la roca que hi ha al cap del poble de Castellbò, a la cruïlla de tres torrents el de Solanell, el d’Albet i el de Carmaniu Mapa 34–10215 Situació 31TCG647928 Per anar a Castellbò cal agafar la carretera que arrenca del quilòmetre 127 de la C-1313, que va des de Montferrer fins a Sant Joan de l’Erm A 9 km hi ha l’antiga capital del vescomtat Les restes del castell es troben a la roca que domina el poble Hom pot…
Castell de Rialb
Art romànic
Situació Murs força malmesos de l’angle nord-est d’aquest castell, originàriament de planta rectangular, que es dreça sobre la vila de Rialb ECSA - J Bolòs Fortificació situada a la part alta del poble de Rialb Des del turó on es bastí aquest castell es domina el riberal de la vall de la Noguera Pallaresa i una part de la vall lateral d’Àssua Mapa 33-10214 Situació 31TCH466012 Si seguim la carretera, venint de Sort, havent deixat la població de Rialb, surt a mà esquerra una pista que passa pel costat d’una fàbrica de fusta i que porta molt a prop de l’edifici JBM-JJBR Història Entre els béns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina