Resultats de la cerca
Es mostren 731 resultats
Històries de la Fira
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 96 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona, Imperia Film ARGUMENT Josep Maria Forn, José León GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA José FAguayo Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Miquel Sitges INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Suzette, Antonio Vilar Fèlix, Mara Lane Teresa, Frank Latimore Alfred, Manolo Morán el carterista, Miguel Gila, Francisco Piquer, Josep Maria Caffarel, Jesús Puche ESTRENA Madrid, 10021958, Barcelona, 21051958, TV, 02031986 en català Sinopsi En l…
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense…
Jan Hus
Cristianisme
Teòleg i predicador txec.
Rector de la Universitat de Praga 1402-14, predicà en llengua txeca a la capella de Betlem, i fou també predicador sinodal 1405-07 La seva predicació defensà tant la reforma de vida, principalment de la clerecia, la qual criticà durament, com el poble txec, enfront del predomini alemany i romà Ell fou qui dotà la llengua txeca d’ortografia De ortographia bohemica , 1406 i en defensà l’ús a la predicació i en el cant religiós En part féu seves les doctrines de l’anglès John Wycliffe, i quan Alexandre V les condemnà 1409 s’enfrontà a l’arquebisbe de Praga, Sbinco, el qual l’excomunicà El 1412…
Jean-Claude Duvalier

Jean-Claude Duvalier
© Marcello Casal Jr/ABr
Política
Polític haitià, conegut amb el sobrenom de Baby Doc.
Fill de François Duvalier , a qui succeí l’any 1971 en la presidència de l’estat Malgrat algunes tímides reformes inicials, el seu règim, corromput i autoritari, fou àmpliament contestat tant a l’interior del país com a l’exterior, mentre que la situació econòmica haitiana esdevenia catastròfica Mantingué la milícia privada, creada pel seu pare, que actuà com una policia política anomenada Tontons Macoutes , coneguda per la seva brutalitat Les revoltes populars i la retirada del suport nord-americà menaren Duvalier a fugir d’Haití i a refugiar-se a França l’any 1986 on residí des d’aleshores…
Trebisonda
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Turquia asiàtica.
És situada a la riba de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Pont i prop de la desembocadura del riu Degirmen, que davalla del pas de Zigana i constitueix un camí natural cap a Armènia i Pèrsia S’estén en un altiplà orientat cap a la mar, i a través del seu port exporta fusta, tabac, fruita avellanes, etc C orrespon a l’antiga Trapezunt , fundada pels colons grecs de Sínope cap a la meitat del segle VIII aC Base romana important, fou engrandida per Trajà i Adrià Destruïda pels gots 257, fou més tard seu d’una comunitat cristiana, i com a estació militar tingué un nou…
Ferran de Querol i Bofarull
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la Ilustració Catalana de Barcelona , al Semanario Católico de Reus i a La Cruz i a Lo Camp de Tarragona De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del segle XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del Camp de…
,
Joan Baptista Peset i Aleixandre
Joan Baptista Peset i Aleixandre
© Fototeca.cat
Política
Medicina
Metge i polític.
Fill de Vicent Peset i Cervera i pare del metge i historiador de la medicina Vicent Peset i Llorca Perit químic 1901 i mecànic 1905, obtingué els doctorats de medicina 1907, ciències químiques 1908 i dret 1909 Amplià estudis mèdics 1908 amb Fresenius a Wiesbaden i amb Ogier i Bertillon a París Fou a Sevilla catedràtic de medicina legal i toxicologia 1910-16 i director del laboratori bacteriològic 1911-16 Participà en el I Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Havent tornat a València 1916 hi dirigí l’Institut Provincial d’Higiene, l’edifici del qual costejà, i continuà la seva tasca…
Lluís XV de França

Lluís XV de França en un retrat realitzat per Jean-Baptiste van Loo
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1715-74).
Besnet de Lluís XIV Es casà amb Maria Leszczy´nska, filla del rei Estanislau I de Polònia Durant la seva minoritat fou regent el duc Felip d’Orleans Deixà el govern en mans de privats i ministres, i portà una vida mundana, enmig d’una cort fastuosa on les seves successives favorites, entre les quals destacaren la marquesa de Pompadour i Madame Du Barry, gaudiren d’un poder absolut Del 1726 al 1743 detingué el poder el cardenal Fleury, que matingué l’estabilitat interior i la pau europea, excepte en la participació en la guerra de Successió de Polònia 1733-38, a favor del sogre del rei, i d’…
Institut d’Estudis Ceretans
Historiografia catalana
Institució fundada el 1978, pertanyent al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.
Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes ERC, que el 1968 ja havia organitzat el I Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus 1659, així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’arqueologia, la…
Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña
Historiografia catalana
Obra historiogràfica d’Antoni de Bofarull i de Brocà, publicada a Barcelona entre els anys 1876-78, en nou volums.
En aquesta important obra, Bofarull volgué sintetitzar el cabal d’investigacions sobre la història civil o laica, i la religiosa del Principat, des d’èpoques primitives fins als últims sobirans espanyols Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura En el pròleg, l’autor reflexiona sobre la situació de la historiografia a Espanya, i situa al s XVI, amb el renaixement de les ciències i les arts, una nova etapa Aquesta etapa tingué com a elements representatius obres com la Historia de España 1780, del religiós…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina