Resultats de la cerca

En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas Terol Tingué participació en les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre  que el 1985 absorbí totalment, a les companyies mineres Carbons de Berga que el 1992 liquidà totalment i Minas y Ferrocarriles de…

Es manifesta per l’aparició de taques negroses, sovint areolades, que acaben ulcerant-se L’antracnosi de la mongetera és produïda per Colletotrichum lindemuthianum la del pèsol i també la d’altres llegums per l’ Ascochyta pisi la del meló i d’altres cucurbitàcies pel Colletotrichum diplochaetum la de la tomaquera pel Colletotrichum lycopersici la de la noguera pel Gnomonia juglandis , la del cirerer pel Coccomyces hiemalis i la dels cítrics pel Colletotrichum gloesporioides , que ataca principalment el llimoner L’antracnosi de la vinya produïda per Manginia ampelina és…

El lloc d’Escart és situat al fons d’una estreta vall, que s’unia amb la vall del Noguera al lloc d’Escaló La seva entrada estava protegida per la torre d’Escaló, que en controla totalment l’accés La primera referència coneguda del lloc d’Escart data del 908, en què el monestir de Gerri canvià amb el comte Ramon diversos béns, entre ells un a Scardo L’any 1082 el castell d’Escart fou objecte de litigi entre el comte Artau II i l’abat de Gerri, però finalment va anar a parar en mans d’aquest darrer Hem de creure que la vila d’Escart, que no devia diferenciar-se del castell, era…

Situació Una vista dels escassos vestigis que han restat d’aquesta capella J Pahissa Les restes de la capella de Sant Marçal es troben a ponent de Castellciuró i del camí de Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF190846 Per arribar-hi cal anar fins al capdamunt del carrer Antoni Gaudí, on comença la carretera de Vallvidrera llavors s’agafa un corriol que, seguint la mateixa direcció, passa per sobre un torrent fins a arribar a una cruïlla En aquest punt se segueix un altre corriol que va per sota d’una conducció elèctrica i puja fins a un turó on trobarem un bosquet de pins després s…

Situació La vila de Mieres és a l’interfluvi de la riera del mateix nom, afluent del Ser, i el riu Tort, a 286 m d’altitud És el cap d’un municipi situat al límit oriental de la Garrotxa, en una de les cubetes que constitueixen la fossa tectònica de la baixa Garrotxa, tocant a la nova comarca del Pla de l’Estany El seu agrupament de cases és centrat per l’església de Sant Pere, un edifici d’època barroca, el qual havia estat possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Hom pot anar a Mieres des d’Olot per la carretera que passa per Santa Pau JVV Història…

Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…

Primer embarcament aeri de fruita lleidatana exportada a Alemanya, Lleida, J Gómez Vidal, 1960 AJGV Durant els anys seixanta i setanta, les plantacions de fruita dolça, sobretot pomes i peres, s’estengueren pels perímetres de regadiu del Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca La comarca del Segrià va ser el nucli central d’aquesta difusió, de manera que el seu paisatge agrari, és a dir, els tipus de conreus, va canviar espectacularment Aquest procés és un bon exemple de com la progressiva urbanització de la població i l’augment del seu poder adquisitiu poden arribar a…

És situat al peu del cingle de la Cascalda, uns 30 m per sobre del Segre, prop de Sant Llorenç de Montgai S'hi han documentat un mínim d’onze ocupacions de curta durada, i les restes més importants trobades són una llar de foc entorn de la qual s’ha recuperat material arqueològic dispers en una superfície d’uns 25 m 2 i sense zones especialitzades