Resultats de la cerca

Després de titular-se 1953 i treballar amb Josep Antoni Coderch, creà el seu despatx amb Alfons Milà , conjuntament amb el qual signà els seus projectes Nomenat professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1959, el 1966 fou desposseït del càrrec per donar suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants El 1967 fou cofundador de l’ Escola Eina , on exercí la docència L’any 1977, reincorporat a la Universitat, obtingué la càtedra de projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, que ocupà fins el 1990 La seva obra, d’una gran perfecció formal, ha influït molt…

Vida i obra Fill d’una família de sabaters Fou cirurgià d’ofici des del 1611 Escriví Memòries , un relat cronològic de fets politicoreligiosos i curiositats de la vida de Perpinyà entre el 1597 i el 1638, dels quals fou testimoni El text del diari personal, que consta de 464 pàgines numerades, té tres parts ben diferenciades La primera és formada per un seguit d’anotacions que constitueixen una petita crònica de la capital del Rosselló entre els anys 1597 i 1638 Es tracta de notes prou precises sobre els principals esdeveniments polítics i militars perpinyanesos, les actuacions…

Un grup de professors, llicenciats i estudiants universitaris d’Onda, dirigits pel professor d’història de secundària Carles Fradejas, fundaren el Centre sota el patrocini de l’Ajuntament Els objectius foren, d’una banda, la catalogació de l’Arxiu Municipal, tasca que inicià Eugeni Varona, i, d’altra banda, la publicació d’una revista anual amb estudis de temàtica local, fonamentalment sobre el passat històric d’Onda i, en general, també dels pobles pròxims De la revista Centre d’Estudis Municipal d’Onda s’editaren tres números 1988-90, però les desavinences amb l’Ajuntament…

Desenvolupament enciclopèdic Tingué el seu origen en la confiscació del Collegi del Patriarca per la Universitat de València, i en la voluntat d’aquesta per transformar-lo en un organisme dedicat a la recerca i la difusió de la història dels valencians Aquest Collegi, no sols pel seu emplaçament al costat mateix de l’edifici de la universitat, sinó per la idoneïtat de les seves dependències i per la possessió, sobretot, d’un dels fons documentals més rics per a la història valenciana, reunia les condicions òptimes per a traslladar-hi l’Arxiu del Regne de València i tots els…

Fundada pel rei Alfons II d’Astúries el 884, fou successivament capital del comtat de Castella i del regne de Castella i Lleó La seva importància començà a decaure al final del segle XI, en què Toledo li prengué el relleu com a centre polític i econòmic Les primeres dades sobre la música a Burgos daten del segle XIII i, tot i ser escasses, són significatives, ja que revelen una rica vida musical no solament a la catedral, sinó també a altres esglésies i centres religiosos, com ara el monestir de Santo Domingo de Silos , el monestir de Las Huelgas o la parròquia de San Esteban…

L’origen de les passions dramàtiques catalanes es troba en la passió medieval catalanooccitana que es conserva, en la versió més completa, en un còdex de la Biblioteca Nacional de París anomenat ms Didot s XIV En el domini lingüístic català aquesta obra és present en diverses còpies d’època medieval, però sempre en fragments molt breus S’ha especulat sobre la preexistència d’una versió catalana perduda, dela qual la passió Didot seria una traducció, però no és versemblant que pogués existir un text en vers del s XIV o anterior compost en llengua catalana De tota manera, si bé la llengua dels…

En l’adolescència es traslladà a cursar el batxillerat com a interna a Barcelona Posteriorment es graduà en comerç 1949, seguí cursos de llengua anglesa i treballà com a secretària en el sector tèxtil El 1957 s’incorporà a la delegació de Barcelona de l’agència literària de l’escriptor romanès establert a Madrid Vintilă Horia El 1960 fundà la seva pròpia agència i començà gestionant els drets de traducció de l’ Editorial Seix i Barral A través del poeta Jaume Ferran conegué el nucli d’escriptors en castellà de Barcelona, entre els quals cal citar els germans Goytisolo, Carles Barral i Jaime…

El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final  del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX

La capital és Santa Cruz de La Palma Dins el relleu es destaca un gran sistema volcànic que ocupa el sector nord de l’illa i que comprèn l’ample cràter de la Caldera de Taburiente 10 km de diàmetre, 28 km de perímetre i 1 500 m de profunditat, obert només al SW per la Barranca de las Angustias, oberta a la mar El 1954 hom declarà el cràter parc nacional De la Caldera, vorejada d’alts cims Pico de la Cruz, 2 423 m, arrenca una cadena muntanyosa que travessa l’illa fins a l’extrem S El pic més alt és el…

Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…