Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Santa Maria de Cornet (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació L’església es dreça en un pla proper a la carretera de Balsareny a Avinyó, dins els límits septentrionals sallentins Long 1°56’12” - Lat 41°53’40” Vista exterior de l’església des del costat sudoriental Hom hi pot veure el campanar, d’època moderna, i la capçalera amb l’absis senzill, però molt ben agençat F Junyent-A Mazcuñan Aspecte del conjunt del nucli de Cornet amb l’església des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA L’accés a l’església es fa per la carretera de Manresa a Berga Just en arribar a Balsareny i a mà dreta hi ha el trencall on s’inicia la carretera que…
Les orquidàcies
Orquidàcies 1 Neòtia Neottia nidusavis a aspecte general x 1 b flor x 2 2 Orquis maculat Orchis maculata a aspecte general x 1 b flor x 2 3 Orchis militaris detall d’una flor x 3 hi ha un bon nombre d’orquídies que presenten un label de forma vagament antropomorfa 4 Seràpies Serapias cordigera detall de la inflorescència x 1,5 5 Abellera Ophrys sphegodes flor x 3 6 Esquema d’una flor d’orquis I bràctea de la flor II label IIl sèpal IV pètal V esperó VI ovari ínfer VII pollini retirat del ginostem 1 Esquema d’un ginostem I pollini II caudícula III bursícula…
iris en altiplà
Oftalmologia
Anomalia anatòmica que consisteix en la inserció anterior de l’arrel de l’iris en el cos ciliar, la qual cosa fa que l’iris presenti una perifèria més gruixuda i angulosa i un aspecte pla en la porció central.
Pot donar lloc a l’aparició de la síndrome de l'iris en altiplà
vaccí
Patologia humana
Malaltia general, observada sobretot en les vaques (d’ací el seu nom), però també en els equins i en l’home, que es caracteritza per l’erupció de pústules d’aspecte variable i per altres símptomes generals més o menys intensos.
nombre quàntic
Física
Cadascun dels valors discrets i adimensionals que apareixen en la resolució d’una equació que, en mecànica quàntica, defineix un aspecte determinat (nivell d’energia, moment magnètic, spin, etc) d’un sistema descrit en el marc de la mecànica quàntica.
Quan un conjunt de nombres quàntics individualitza totalment una partícula, hom diu que determina un estat quàntic En l’estudi de l’àtom d’hidrogen segons la teoria de Bohr, l’estat quàntic d’un electró és caracteritzat per tres nombres enters el nombre quàntic principal n , que pot prendre qualsevol valor entre 1 ∞ el nombre quàntic azimutal l , que pot variar entre 0 i n -1, i el nombre quàntic magnètic m, que pot tenir els valors compresos entre -l i +l i un nombre semisenar el nombre quàntic de spin m s , que val +1/2 o -1/2 àtom
floridura

Pa florit
Henry Mühlpfordt (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especialment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics i que tenen l’aspecte d’una capa cotonosa o feltrada, de color blanc o diversament acolorida.
Entre les principals cal esmentar la floridura blanca Mucor mucedo , que ataca sobretot la fruita, la floridura glauca Penicillium glaucum , que es fa sobre el formatge, la floridura negra Rhizopus nigricans , que creix sobre el pa i altres aliments, i la floridura verda Penicillium digitatum , que es fa principalment en les taronges i les llimones
mixinoïdeus
Ictiologia
Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins d’aspecte vermiforme, amb 5-15 sacs branquials, una sola aleta (caudal), dos parells de tentacles envoltant la boca i una sèrie de glàndules mucoses laterals de disposició metamèrica.
Els ulls són atrofiats S'alimenten de peixos morts o malalts s’introdueixen a llur interior i els devoren completament Habiten el fons de les mars fredes i temperades, sovint soterrats al fang Són rars a la Mediterrània
tinòcorids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes d’aspecte semblant a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes, les ales allargades i apuntades, dimensions com les d’un capsigrany i forats nasals amb un vorell carnós.
Es reuneixen en petits grups i corren veloçment pel sòl i s’alimenten de substàncies vegetals i insectes Nidifiquen al sòl Inclou dos gèneres, amb quatre espècies, que habiten a la Patagònia, a les illes Malvines, a la pampa Argentina i a la regió dels Andes, des de Xile fins a l’Equador
tetigomètrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels homòpters, d’aspecte característic, amb les ales anteriors endurides, rugoses o llises i brillants, les tíbies amb crestes, petites dents o bé llises, i les posteriors amb corones d’espines a l’extrem.
Les femelles tenen un oviscapte rudimentari Inclou unes 100 espècies, sobretot d’Europa i Àsia, algunes de les quals viuen en simbiosi amb les formigues El gènere més representatiu és Tettigometra , amb moltes espècies comunes als Països Catalans
tenrec
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels insectívors, de la família dels tenrècids, d’una longitud total inferior o igual a 40 cm, amb aspecte general d’eriçó, de potes curtes amb cinc dits, musell allargat i pues barrejades amb el pèl.
Anomenat també tenrec comú , habita a Madagascar i les illes pròximes