Situació
.
L’església es dreça en un pla proper a la carretera de Balsareny a Avinyó, dins els límits septentrionals sallentins. Long. 1°56’12” - Lat. 41°53’40”.
Vista exterior de l’església des del costat sudoriental. Hom hi pot veure el campanar, d’època moderna, i la capçalera amb l’absis senzill, però molt ben agençat.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aspecte del conjunt del nucli de Cornet amb l’església des del costat de migjorn.
J. Pagans-TAVISA
L’accés a l’església es fa per la carretera de Manresa a Berga. Just en arribar a Balsareny i a mà dreta hi ha el trencall on s’inicia la carretera que mena a Avinyó. Poc abans d’arribar al quilòmetre 35, a mà esquerra, un camí, amb un recorregut d’un quilòmetre aproximadament, condueix a l’església. Cal demanar la clau al rector de Relat. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny i del de Cornet després. De molt aviat degué tenir funcions parroquials, que conserva encara.
El lloc de Cornet en un principi formava part del castell de Balsareny, però els senyors de Balsareny cediren una gran part d’aquest sector al bisbe de Vic, que organitzà un terme més petit que pràcticament s’independitzà. El lloc de Cornet és documentat des d’un any comprès entre el 987 i 996; el 1025 apareix citada una vila de Cornet, l’església es troba existent el 1032 i l’any següent ho fa amb la categoria de parròquia.
Com molts temples, el segle XVII fou una època de reformes per a l’edifici de Santa Maria de Cornet. A més de refer una part de la volta i una mena de creuer en una època anterior, el 1621 es contractà la construcció del campanar, i el 1635 es construïren les dues capelles més properes al portal i la sagristia. Aquesta, situada a l’esquerra de l’absis, fou construïda el 1693, època de la finestra circular que hi ha al mur de ponent. En la guerra del 1936-39 foren destruïts els retaules barrocs del segle XVII que decoraven les capelles del Roser, de Sant Joan i de Sant Isidre. També fou destruït el de l’altar major del 1733.
Fa uns anys el Servei de Conservació de Monuments procedí a la restauració del temple, suprimint la sagristia, el cor i altres edificis adossats i arranjant l’interior. Actualment té culte de manera regular com a parròquia, i l’estat de conservació no és del tot bo ja que hi ha algunes esquerdes que a la llarga poden fer perillar l’edifici. (ABC)
Església
Planta de l’església, amb una nau rematada a llevant per un absis.
A. Baraut
Es tracta d’una església rural que, a desgrat d’alguns sobreafegits, encara conserva íntegra la seva estructura primitiva, corresponent a una obra romànica edificada cap a les darreries del segle XII, a partir d’un pla d’una sola nau capçada vers llevant per un absis el perímetre del qual no arriba al semicercle.
La nau, que s’estreny a mesura que s’apropa a l’absis, adquireix planta trapezial i és coberta amb volta de canó seguit, mentre que l’absis és recobert amb volta d’un quart d’esfera, que arrenca d’una cornisa motllurada. Entre l’absis i la nau s’interposa un petit cos d’edifici, a manera de cor, cobert amb una volta de mig punt que, com el quart d’esfera de l’absis, també arrenca a partir de la mateixa cornisa que finalitza en aquest indret. L’àmbit que fa la degradació de la nau amb l’absis és precedit per una arcada de reducció i acaba amb una altra arcada que obre definitivament l’absis. A l’inici dels murs laterals i arran del presbiteri es despleguen dues capelles afrontades i disposades a manera de creuer. En aquest cas, però, l’encreuament amb la nau no és simètric, puix que les capelles no se situen perpendicularment a l’eix central de l’edifici, sinó que són perpendiculars als murs divergents de la nau, els quals s’afuen vers la capçalera. Al centre de cadascuna hi ha una finestra de doble esqueixada, coronada amb un arc de mig punt.
De la capella sud emergeix el massís campanar de torre sobreafegit a l’església i que, juntament amb unes capelles laterals modernes, properes a les originals, trenca la simplicitat i l’austeritat de l’edificació romànica. Això no obstant, cal notar que només una d’elles, la meridional, aflora a l’exterior, puix que l’altra només pren forma mitjançant una arcada rebaixada al mur de tramuntana. El cos d’edifici, que separa la nau de l’absis, és perforat per una finestra moderna que s’obre al mateix indret on, segurament, n’hi havia hagut una altra d’original, per tal com, capçat pel finestral modern, resta l’inici d’un arc escacat que no sembla pas un simple element decoratiu sinó que, per la seva forma, sembla més versemblant que sigui un fragment de l’arc de mig punt que rematava aquesta possible finestra.
A desgrat que les finestres obertes a tramuntana són més aviat escadusseres, tampoc no podem deixar de considerar la possibilitat que en tingués una altra de pariona al cantó oposat, és a dir, a la paret septentrional, bé que, en aquest cas, la possibilitat encara és més remota, ja que al lloc on podria situar-se l’aparell ha estat remodelat. La capçalera de l’església, malgrat la seva austeritat, mostra alguns detalls decoratius que li confereixen una certa vistositat. En efecte, l’absis és embellit amb una cornisa motllurada ornada amb botons, sobre la qual encara gira un fris, molt estret i força deteriorat, engalanat amb elements geomètrics consistents en creus aspades incloses dins rectangles. Tant la cornisa com el fris recorren, sota el ràfec de la teulada, tot el perímetre absidal i persisteixen en els murs inicials de la nau.
Un detall de l’exterior del mur de l’absis amb una finestra decorada amb una columna per banda i una arquivolta de secció cilíndrica.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Al centre de la capçalera s’obre una bonica finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles que, com la resta d’aparell que conforma l’absis, han estat molt ben trencades i polides posteriorment.
A l’intradós de l’arc encara hi ha una arquivolta treballada amb entrellaços de vímets que reposa sobre dues columnes coronades per capitells fornits amb àbacs. Ambdós capitells presenten la mateixa temàtica escultòrica i són gairebé idèntics, puix que tots dos mostren una àguila que desplega ostentosament les seves ales. L’estructura externa del finestral es repeteix a l’interior, bé que, en aquest cas, els capitells han estat esculpits amb temes diferents. En un d’ells hi ha unes fulles acanalades combinades amb testes de llop, mentre que en l’altre hi ha un home vestit amb túnica que departeix les branques d’un arbust palmiforme. El mur de migdia és el que ha estat més desfigurat pels afegitons, puix que hi surt una capella moderna i sobre l’antiga s’erigeix un majestuós campanar, també modern. Al capdavall, però, retorna l’obra primitiva amb l’obertura del portal, que hi ha obert sota un fris escacat, engalanat amb arquivoltes i capitells esculturats.
Detall d’un dels carreus del mur de la capella de tramuntana.
F. Junyent-A. Mazcuñan
El mur de tramuntana apareix a l’exterior desproveït d’afegitons, i la seva monotonia només és trencada per la capella nord i per la cornisa que envaeix la part alta del seu inici. A la part superior del mur de ponent hi ha una finestra central de doble esqueixada i acabada amb un arc de mig punt, que constitueix l’únic element ornamental d’aquest mur, el qual, d’altra banda, té un aspecte molt auster, accentuat encara pel seu aparell força groller. Aquest mur s’alça fins al mateix nivell de la teulada, cosa que no succeeix en el mur tester, que la sobrepassa lleugerament.
L’aparell de l’edifici, deixant de banda els adobs fets en els ajançaments, no és uniforme, sinó que ha estat fet amb blocs de pedra de mides diferents, segons el lloc on són situats. A part d’això, uns han estat tallats i polits posteriorment, mentre que d’altres només han estat escantonats amb el martell. L’aparell fet amb blocs de pedra polida omple l’absis, el primer terç del mur de tramuntana, amb la capella inclosa, i una bona part del mur de migjorn, tret de la part alta, on els blocs són més petits i no han estat polits. El mur de ponent ha estat obrat amb blocs de pedra sense polir, tret que també es dona al mur de tramuntana a partir de la capella, bé que aquest darrer ha estat reestructurat en els arranjaments i el seu aspecte, malgrat tot, és molt endreçat. A l’interior, l’aparell també ofereix uns trets semblants, i la volta, que comença amb blocs ben carejats, a partir d’on hi ha dues clivelles situades entre les capelles, adopta un aparell d’aspecte bast i groller. Algunes d’aquestes diferències cal cercar-les, però, en refeccions posteriors.
Aquest edifici, després d’haver estat restaurat, mostra un aspecte molt atractiu. (FJM-AMB)
Portada
Vista del conjunt de la porta d’entrada, oberta al costat de migjorn. És ornamentada amb una columna per banda i unes arquivoltes, elements que, dintre una simplicitat, doten el conjunt d’una elegància de línies i equilibri de proporcions.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Planta, alçat i secció de la porta de l’església. Té tres arquivoltes en degradació, emmarcades per un arc de mig punt fet amb dovelles, sobre el qual hi ha una altra arquivolta guarnida amb motius esculpits. A banda i banda del portal hi ha una columna rematada per un capitell.
A. Baraut
La porta es presenta coronada amb un marc de mig punt adovellat, davant el qual giren tres arquivoltes llises i en degradació que són emmarcades per un arc de mig punt, molt estret, fet amb petites dovelles, sobre el qual encara hi ha una altra arquivolta, a manera de motllura, que remata i emmarca definitivament la portalada. Aquesta darrera arquivolta és ornamentada, en tot el seu recorregut, amb florons inscrits en triples cercles. Totes les arquivoltes reposen sobre una imposta, ornada amb una bonica tija que es desenrotlla per la superfície ondulant airosament, la qual descriu uns cercles, a l’interior dels quals hi ha situada una palmeta que neix de la tija; els espais buits són ocupats per unes simples fulles aconcavades i en forma de rombe que també neixen de la tija. La imposta és sostinguda per columnes, una a cada banda, amb els seus corresponents capitells, els quals adquireixen proporcions desmesurades, atès que cadascun d’ells ocupa un espai que podria acollir-ne dos.
Al capitell que hom veu a mà esquerra de la portalada han estat esculpits quatre animals, semblants a cavalls, que es drecen sobre llurs extremitats posteriors, dels quals els que són situats a l’angle del capitell tenen el cap comú. El seu cos és llis, molt molsut en comparació amb les potes, que són petites i primes, desproporcionades. Les potes de davant s’enfilen i se situen a la part alta del capitell i al centre. El treball d’aquests animals no ha pas estat gaire cuidat. Hom s’ha preocupat només de dibuixar millor el cap, en el qual apareix amb un cert realisme la crinera.
El capitell del costat dret també toca el tema dels animals enfrontats. Aquí són dos monstres per cara, situats un a cada costat de cada cara i girats vers el centre; ambdós animals ajunten llurs cares al centre de la part superior, sota un dau molt aixafat. Aquests animals tenen una cara rodona, de trets humans, i amb els cabells a manera de còfia; el seu cos és d’un quadrúpede, semblant a un lleó, a deduir per les potes. Porten unes ales amb el punt de naixement ple d’escates i les extremitats amb uns solcs paral·lels que representen les plomes. La part inferior del capitell ha estat ornamentada amb unes tiges nervades que s’ajunten als angles, sota els animals, davallen, es curven fins a tocar el collarí i s’enfilen pel mig del capitell, on a mitja altura de la cara deriven a una palmeta. Tot i que es tracta d’una tipologia corrent dintre l’art romànic, la manera com ha estat representat el tema el dota d’una certa singularitat.
Detall de la portalada amb la imposta i un capitell en el qual són representats quatre cavalls enfrontats amb el cap comú a l’angle, erigits sobre les potes posteriors i amb les davanteres aixecades a la part superior central.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Detall de la portalada amb la imposta i un dels capitells amb la representació de dos animals monstruosos, a manera d’esfinxs encarats, els quals es combinen amb un tema vegetal.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Els capitells de la porta i els de la finestra de l’absis no semblen pas idèntics; segons X. Sitjes, cal atribuir-los al mestre Bernat, picapedrer que signà el claustre de Sant Benet de Bages. (FJM-AMB-JVI)
El portal de Santa Maria de Cornet correspon, amb tota la seva elegant discreció, a una manera rica de decorar el portal d’un edifici modest molt al final del segle XII. L’estructura de l’arc pròpiament dit, amb una decoració senzilla i geomètrica, amb l’arquivolta exterior i els tors nus, emmarca l’espai central que presenta un timpà sense cap mena de representació. Dues impostes amb decoració geomètrica cobreixen i protegeixen els elements més rics de la portalada que són els capitells.
Els temes representats en els capitells són els de la zona geogràfica Ripoll-Vic, també freqüents en tota la franja nord del país. A l’esquerra, els felins amb dos cossos i un cap únic situat a l’angle del capitell i a la dreta, animals alats, girats de manera contrària als felins, és a dir, amb els caps que s’enfronten sota el dau de l’àbac i les ales ajuntades a l’angle. Aquest capitell manté encara força l’estructura coríntia amb un semblant de pisos decoratius.
Cal notar la varietat decorativa que imposen a la portalada els dos capitells, en el fons ben senzills. Els temes decoratius es presenten gairebé alternats, així com llur disposició en el capitell. Cadascun d’ells constitueix un conjunt aïllat, alhora que s’integra a la portalada i completa l’altre capitell.
L’estil de l’estructura de Santa Maria de Cornet perd les formes rodones dels seus prototips i es presenta d’una manera molt esquemàtica i plana. La simplificació i pèrdua de detalls, així com l’estructura d’espais gairebé angulars fan pensar en una data ja tardana, encara que ben romànica, de cap al final del segle XII, que també correspon a l’estructura i a la decoració general de l’edifici. (XBA)
Altar
Tenant d’altar, procedent probablement de l’església i actualment utilitzat en l’escala d’una casa veïna.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’escala que ascendeix al mas que fa costat a l’església és flanquejada per una barana de pedra que s’inicia a partir d’un pilar monolític que, al primer cop d’ull, ja es veu que fou reaprofitat. Sobre aquest pilar hi ha una rajola que, un cop aixecada, permet de veure un reconditori tallat amb dos rebaixos quadrats, dels quals l’inferior és més petit. Aquest bloc ha estat desvastat a cops de martell i presenta una forma troncopiramidal invertida. La seva alçada és de 103 cm, la seva cara superior fa 44 X 40 i la base amida 52 X 45. Ateses les seves mesures, la seva forma i, sobretot, la presència d’un reconditori, aquesta peça no pot pas ésser altra cosa que un tenant d’altar. Ara ja només ens resta cercar la seva possible procedència, la qual, atès que es troba a tocar l’església, sembla prou versemblant atribuirla a l’església de Santa Maria de Cornet, puix que el seu carreteig des d’un altre lloc no sembla pas gaire convincent. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario Histórico de las Parroquias del Obispado, a “Hoja Parroquial”, núm. 37, Vic, 14 de setembre de 1947.
- Xavier Sitjes i Molins: L’Art Antic a la Comarca de Bages. Santa Maria de Cornet, a “Bages”, núm. 95, Manresa gener de 1961, pàg. 12. (FJM-AMB)