Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Andrea Lucchesi
Música
Compositor italià.
Començà els seus estudis al Conservatorio degli Incurabili de Venècia, i després fou alumne de G Saratelli, mestre de capella a Sant Marc En aquesta ciutat desenvolupà la seva activitat com a mestre de clavicèmbal fins el 1771, que es traslladà a Bonn amb una companyia de teatre que dirigí fins el 1774 Aquest mateix any succeí a Beethoven com a mestre de capella de la cort de la ciutat, càrrec que ocupà fins el 1794 -component principalment música sacra-, encara que per llargs períodes delegà G Mattioli per a assumir bona part de les seves responsabilitats En 1783-84 anà a Venècia per…
Antoine-Frédéric Gresnick
Música
Compositor flamenc.
Amplià la formació adquirida a la seva ciutat natal al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols 1772-79 En 1780-89 visqué entre Londres i Lió i compongué diverses obres instrumentals i vocals, algunes de les quals, interpretades al Concert Spirituel de París, tingueren una acollida molt favorable El 1794 es traslladà a París, on la inestabilitat política li impedí de consolidar la seva carrera en el camp de l’òpera, cosa que el feu decantar-se per l’obra instrumental simfonies i música de cambra, en la qual es veu clarament la influència de l’Escola de Mannheim No obstant això, fou especialment…
Charles-Simon Favart
Música
Llibretista, dramaturg i empresari francès.
Debutà amb una obra teatral, estrenada el 1732 El 1743 fou contractat pel Teatre de l’Òpera Còmica de París com a director d’escena i es vinculà definitivament amb el gènere de l' opéra-comique francesa Des del 1757 fou nomenat director d’aquest teatre, institució que portà el seu nom fins a la Revolució Francesa, moment en què prengué el nom actual Entre el 1756 i el 1764 mantingué relació amb la cort vienesa, la qual informà de les novetats experimentades per l’opereta francesa, gènere que influí molt en el singspiel germànic Tanmateix, les seves obres, entre les quals cal…
Alonso Pérez de Alba
Música
Compositor d’origen incert.
L’any 1491 era al servei de la reina Isabel la Catòlica com a cantor de la seva capella Continuà allí fins el 1505 ocupant diversos càrrecs -capellà, sagristà-, encara que cap al final de la seva vida potser només a títol honorari L’any 1503 succeí a Francisco de la Torre com a mestre de capella a la catedral de Sevilla En el manuscrit 3 de l’arxiu de la catedral de Tarassona es conserva un Agnusdei pertanyent a una Missa de beata Virgine i hi apareix el seu nom complet En la resta de les fonts on consten obres atribuïdes a aquest compositor, el seu nom és escrit en les formes Alva, Dalva i…
Giovanni Battista Rubini
Música
Tenor italià.
Rebé la primera formació musical del seu pare, músic aficionat i trompista El 1812 entrà com a corista i violinista en el Teatre Riccardi de Bèrgam i el 1814 debutà a Pavia amb Le lacrime di una vedova , de P Generali L’any següent fou cridat per l’empresari D Barbaja a Nàpols, on interpretà L’italiana in Algeri , de G Rossini L’èxit aconseguit amb aquesta òpera feu que fos sollicitat pels principals teatres europeus Després del triomf de les representacions de La Cenerentola de Rossini, a París, els millors compositors operístics de l’època se’l disputaren per a les seves…
eco
Música
Repetició variada que imita el fenomen acústic del mateix nom.
La repetició en eco pot ser simple ex 1, doble ex 2 o triple ex 3, i cada repetició pot ser més curta que l’anterior Aquest efecte fou utilitzat en la música vocal del segle XVI per autors com R de Lassus O là o che bon eccho i L Marenzio O tu che fra le selve , i durant el Barroc, en què podia funcionar com a metàfora sonora del més enllà, en obres escèniques com ara l’òpera The Fairy Queen de H Purcell o l’oratori Jephté de G Carissimi En la música instrumental, l’eco pot ser present al llarg de tot el moviment WA Mozart Notturno , KV 286 i anar acompanyat d’un canvi tímbric…
número d’or

número d’or
Matemàtiques
Nombre irracional algebraic positiu que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més una unitat: (1 + ⎷5 ) ⁄ 2 = 1,618.
El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3 dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant, està lligat…
Gérard Frémy
Música
Pianista francès.
Obtingué el primer premi del Conservatori de Música de París quan era alumne d’Yves Nat, a setze anys, i gràcies a Marcel Dupré i l’Associació Francesa d’Acció Artística anà a estudiar tres anys al Conservatori de Música de Moscou a la classe de Genrikh Neuhaus, del qual esdevingué assistent Durant aquells anys realitzà una quarantena de concerts per tot el país i nombrosos enregistraments a la ràdio estatal A partir del 1965 participà en els festivals més importants dels Estats Units i d’Europa Fou guardonat per la Fundació de la Vocació de França i es convertí en el solista de conjunts com…
David Páez Picón
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins conegut com el Cachi.
S’inicià en el Concepción Club Patín de la seva ciutat natal, i després jugà al Roller Monza italià 1992-95 i el Club Patín Alcobendas 1995-97 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2011, amb el qual assolí set Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, dues Copes Intercontinentals 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 1997, nou Copes Continentals 2000-02, 2004-08, 2010, una Copa de la CERS 2006, dotze Lligues consecutives 1998-2009, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2004, 2005, 2007, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002 i una Lliga Catalana…
Lluís Sala i Molins
Filosofia
Filòsof.
Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494,…