Resultats de la cerca
Es mostren 5346 resultats
Santiago Àngel Saura i Mascaró
Biologia
Literatura
Naturalista i escriptor.
Estudià la carrera de dret, que no exercí collaborà, sovint amb pseudònim, en El Sol i La Abeja de Barcelona Reuní diverses colleccions d’entomologia i malacologia, i també de ceràmica, numismàtica i antiguitats, que a la seva mort passaren al Museu Martorell de Barcelona Pertangué a una gran quantitat d’entitats científiques i culturals de Catalunya i l’estranger Publicà obres de caràcter científic El secreto de la doble vista antimagnética 1847, Historia de los aeronautas y los globos aerostáticos 1847, Importancia de los estudios entomológicos 1871 i Montserrat subterránea…
Pere Sánchez i García-Esteban
Nostàlgia (1945), per Pere Sánchez i García-Esteban
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola…
Ramon Tusquets i Maignon

Ramon Tusquets i Maignon
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Hagué de dedicar-se al comerç fins a la mort del seu pare Format aleshores a Madrid com a pintor, anà a Roma 1865 en companyia de JL Pellicer Allà s’establí i feu amistat amb Marià Fortuny, l’enterrament del qual pintà en un oli que és la seva obra mestra 1874 Museu d’Art Modern de Barcelona, de gran audàcia i capacitat de síntesi Pintà paisatges lluminosos, ben construïts i propers al primer impressionisme, però el seu nom ha restat lligat a obres detallistes d’un realisme anecdòtic i a pintures d’història tòpiques, com la sèrie catalanista —amb temes de Jaume I, Roger de Lloria…
Fragment de sarcòfag amb crater d’Empúries
Aquest fragment de sarcòfag fou descobert encastat en un dels murs d’una casa propera a la muntanya de les Corts afores d’Empúries Fou traslladat al Museu Monogràfic d’Empúries núm d’inventari 2868 Fa 0,33 × 0,44 × 0,07 m És una peça de marbre blanc amb tonalitats grises, datable probablement vers la segona meitat del segle VI Es tracta d’una peça de sarcòfag similar a la que hem descrit anteriorment, però de mides més petites El tipus d’estrígils és el mateix, però varia el motiu central, que en aquesta ocasió és un crater ovulat, amb les nanses gairebé en angle recte i amb dues…
DomènecCorominas i Prats
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Metge, escriptor i dibuixant.
Exercí com a metge, però també es dedicà a la illustració tipogràfica en publicacions com Mediterrània i Vida Així mateix, és autor de diversos exlibris Dirigí la revista catalanista de Berga Lo Pi de les Tres Branques 1898 Quant al teatre, l’interès pel món clàssic el portà a fundar el Quadre Dramàtic del Teatre Grec, on estrenà les seves traduccions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides i Sòfocles També fou traductor d’autors francesos Eugène Brieux i Paul-Ernest Hervieu Escriví algunes comèdies de to popular amb ingredients propis del costumisme burgès, sempre en collaboració amb el seu…
,
Ceretània
Historiografia catalana
Revista fundada el 1991 i editada per l’Institut d’Estudis Ceretans, l’Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà, el Patronat Francesc Eiximenis i el Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne.
Els temes d’estudi que tracta són les investigacions sobre la història, la sociologia, les estructures tradicionals i la llengua de la comarca natural de la Cerdanya, és a dir, sobre les dues administracions que hi coexisteixen Pretén, doncs, divulgar una realitat única i donar a conèixer estudis globals sobre la comarca, amb una voluntat de cooperació entre els diversos organismes editors i els collaboradors el Convent Museu Cerdà de Puigcerdà i el Servei Comarcal de Català de Cerdanya Té una periodicitat irregular el segon número no sortí fins el 1998 Hi publiquen investigadors…
Romà Comamala i Valls
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i assagista.
Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires, sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, i el Museu del Camp S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en tres volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-80 En els reculls teatrals Peces breus 1981-82 i Peces mínimes 1990 s’accentuen les característiques de la seva obra anterior i mostren un to irònic dins d’una…
Bibliografia general referent al romànic a Catalunya
Art romànic
Repertoris, obres generals, guies de museus, obres auxiliars Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els llibres de la Frontera, coll Coneguem Catalunya, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Cerámica y vidrio , dins Ars Hispaniae , vol X, ed Plus Ultra, Madrid 1952 Ainaud i de Lasarte, Joan Romanesque painting , Windenfeld and Nicolson, Londres 1965 Ainaud i de Lasarte, Joan La pittura romanica in Spagna , Milà 1966 Ainaud i de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1973 Alcolea i Gil, Santiago Artes decorativas en la España Cristiana , dins Ars…
Bibliografia sobre la pintura del segle XIX
Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des peintres, sculpteurs,…
El Picasso català
Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…