Resultats de la cerca
Es mostren 2712 resultats
Vilatge i fortificació del Vilot d’Alberola (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Un dels sectors de muralla que cloïa aquest poble abandonat a la baixa edat mitjana ECSA - J Bolòs Poble clos rere una muralla, amb una església i un possible castell, situat al cim d’un turó, en un contrafort de la serra de Sant Miquel Resta damunt dels camps d’Alberola, davant del poble actual, a l’obaga Mapa 32-13327 Situació 31TCG067450 Des d’Os de Balaguer s’ha d’agafar la carretera que porta fins a Alberola Poc abans d’arribar-hi, de davant d’una bassa surt un camí que s’enfila cap al S, passa per entremig dels camps i, després, fent ziga-zagues arriba fins al collet que hi ha…
Comanda de Palau i Santa Magdalena (Palau-solità i Plegamans)
Art romànic
Situació Fragment del recinte murat de l’antiga comanda fet amb un parament de pedres regulars i ben disposades E Pablo Santa Magdalena és un petit veïnat que ocupa part del tossal on en època medieval hi havia hagut la comanda templera de Palau del Vallès, de la qual resten uns panys de paret i la capella, que en conserva el nom És a migdia de Palau-solità, dins el terme de Palau-solità i Plegamans, en una petita elevació del terreny a la riba dreta de la riera de Caldes Actualment l’església forma part de les dependències d’una casa de pagès i és destinada a diversos usos Mapa L37-15393…
Santa Maria de la Sanabra (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Situació Petita capella adossada a la masia de la Sanabra, avui dia destinada a magatzem agrícola ECSA - E Pablo Aquesta església és situada al costat de la masia de la Sanabra Cal agafar la carretera de la fàbrica de ciment, passar per darrere del convent de Sant Ramon de Penyafort, fins a la masia de Cal Noi, i pel mateix camí, a uns 200 m cal agafar un trencall a l’esquerra fins a la masia JCR-LICS Mapa 35-17447 Situació 31TCF882729 Història El lloc de la Sanabra és esmentat…
Camí i torre de Tresponts (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Arcs adossats a la penya a fi de sustentar l’antic camí medieval que salvava el congost de Tresponts T Pollina És situat en el congost del mateix nom de la vall del Segre, entre la Reula i Organyà Mapa 34–11253 Situació 31TGC637790 Les restes es troben dins de dos termes municipals el de Noves de Segre fins al pont de la Torre, i la resta dins del de Fígols i Alinyà La carretera C-1313 travessa tot el conjunt, des d’Organyà fins a la sortida del congost Història El camí de…
Santa Maria de la Bleda (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta capella, d’origen romànic, profundament modificada per reformes posteriors ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de la Bleda es troba isolada a prop del mas Castellde la Bleda JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF881779 Història El lloc de la Bleda s’esmenta per primera vegada el 994 i la capella, el 1032 Al segle XII ja era parròquia El 1157, el canonge de Barcelona Pere de Ribes, va establir el mas Olzina, al terme del castell d’Olèrdola, el qual…
Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa (les Cluses)
Situació Vista de l’església des de la part de llevant, amb els absis encastats en un gran mur planer que els unifica per fora i que antigament estava integrat en la fortificació del castell ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria o Sant Nazari és al nucli de la Clusa Alta, al costat de tres cases i dins el recinte en ruïnes del castell medieval de la Clusa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 1″ N - Long 2° 50′ 41″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH-EBP Història L’església parroquial de Santa Maria és documentada des de l’any…
Santa Magdalena del Pla (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba dintre el cementiri del Pont de Vilomara Long 1°52’24” - Lat 41°42’15” Cal demanar la clau al rector o bé a l’encarregat del cementiri FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castellde Rocafort, al lloc anomenat Vilomara Començà essent una capella rural, per intentar ser sufragània i arribant a assolir la categoria de parròquia que actualment conserva Durant uns segles fou una propietat del monestir de…
Capella de Sant Nicolau, antigament Sant Feliu d’Arraona (Sabadell)
Art romànic
Situació Església bastida sobre els antics murs de Sant Feliu d’Arraona J M Masagué L’ermita de Sant Nicolau és situada a l’est de la ciutat de Sabadell, “enllà l’aigua”, segons el dir dels sabadellencs, ja que així són anomenades les terres del propi terme que hi ha al marge esquerre del riu Ripoll Es dreça en el pla carener de la serra de Sant Iscle, al sud del santuari de la Salut i del cementiri municipal, prop del marge escarpat del riu És la primitiva església parroquial de Sabadell, anomenada aleshores Sant Feliu d’Arraona Actualment forma part del patrimoni municipal Mapa 36-15392…
Introducció a l’etapa inicial de l’escultura gòtica
Art gòtic
Commendatio animae , d’autor anònim, pertanyent al sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó, al presbiteri de la catedral de Tarragona Dos àngels sostenen l’ànima del difunt, abillat com a bisbe, que alça la mirada per veure Déu, que el beneeix Aquest relleu tallat en marbre decora el mur del fons de l’arcosoli que aixopluga el sepulcre de Joan d’Aragó, realitzat vers el 1339 per un mestre probablement italià AT - GSerra Els historiadors de l’art solen partir d’una sèrie de convencions a l’hora de parlar d’estils o establir cronologies Tanmateix, el fet artístic no és una qüestió que es pugui…
L’art d’Europa i l’art de Catalunya
Art gòtic
L’art europeu de la baixa edat mitjana Vista del deambulatori de l’abadia de Saint-Denis de París Es considera que aquesta obra, controlada per l’abat Suger i enllestida vers el 1144, és el primer exemple de l’arquitectura gòtica La construcció, basada en diverses tradicions anteriors, va començar per la façana occidental i va continuar per la capçalera enmig, la nau d’època carolíngia va conviure amb el nou edifici fins al segle XIII ©The Bridgeman Art Library Erwin Panofsky inicia el seu llibre sobre Ticià, publicat pòstumament el 1969, explicant la llegenda segons la qual, mentre caminava…