Resultats de la cerca

La capella de Sant Esteve, primitiva parròquia de la població, s’emplaça al puig on hi ha el castell homònim, avui força arruïnat, un esperó de la serra de la Gessa que domina la vall de la Sosa La persistència de l’hagiotopònim Sant Esteve en una contrada amb forta influència islàmica convida a pensar en la continuïtat d’una comunitat mossàrab en aquest lloc, documentada gairebé fins al final del domini andalusí, per tal com l’any 1089 l’església de Sant Esteve de Llitera fou atribuïda a la parròquia de Santa Maria de Montsó, on s’estipulà que els…

Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la parròquia de Sant Pere, l’any…

L’església de Sant Joan, dita ara de la Mata Xica, és situada al cementiri de Matadepera Antigament havia estat la seu de la parròquia de la població fins que, al començament d’aquest segle, va construir-se la nova església parroquial a l’agrupament urbà que, en el decurs del temps, s’havia anat formant De l’antic temple romànic no en queda cap element el temple fou reedificat entre els segles XVI i XVIII La parròquia depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt El dret de presentació dels seus rectors corresponia als abats de l’esmentat cenobi El primer esment…

L’antiga parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, avui en estat ruïnós i coberta de vegetació, és situada als afores del poble, prop del cementiri vell, dins una propietat dita la Rectoria Vella Aquest primitiu temple parroquial, que no estava ja en gaire bon estat al segle XIX, fou substituït llavors per l’actual església de Sant Andreu, situada al bell mig de la població, i des d’aleshores resta com a capella de cementiri El topònim apareix documentat al segle X com a Valíem Gregoriam , el qual, segons alguns investigadors, té el seu origen en el nom de Gregori,…

Església situada en el serrat de Sant Grau o del Puig d’Urús Fou el temple del vilatge de Vilagrau o del Puig d’Urús, avui despoblat En l’actualitat és una ermita de la parròquia de Sant Climent d’Urús No conserva cap vestigi de l’edifici romànic L’església és mencionada per primer cop en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Climent d’Urús del 1037, en què consta que el bisbe Eribau d’Urgell li subjectà com a sufragània l’església de Sant Grau de Puigfrondí ara d’Urús Entre el 1198 i el 1199 fou saquejada pels homes del vescomte de Castellbò i del…

Situació Perspectiva del monestir, bastit sobre un petit tossal en-front del mar ECSA - J Todo L’església del que fou monestir de Sant Pau es troba a la població de Sant Pol de Mar, a la part més elevada propera al mar Mapa L38-15394 Situació 31TDG684057 Es troba al costat de la carretera N-II, a l’alçada del quilòmetre 671, dins la població, tot just després d’un revolt que fa la carretera corona un petit turó que es veu al costat mateix de la calçada i que gaudeix d’una vista privilegiada al mar Sant Pau només és oberta al públic els dissabtes i per a oca sions especiais celebracions o…

Aquesta església, actual parròquia del poble, correspon a la de l’antic priorat de Sant Quintí de Mediona, que va dependre del monestir de Ripoll Segons les notícies de Roc d’Olzinelles, el temple de Sant Quintí ja es documenta el 962 Una altra referència primerenca és de l’any 1021, pel fet que Guilla vengué unes propietats situades al comtat de Barcelona, al terme de Mediona, al lloc de Riudebitlles, prop de l’església de Sant Quintí L’any 1097 consta per primera vegada com a cella o casa monàstica dependent de l’abadia benedictina de Santa Maria de…

Fou fundat vers el 782 seguint el nou esperit dictat per Benet d’Aniana El 907 hi fou celebrat un concili de la Narbonesa on es tractaren alguns afers catalans, en especial la subjecció de la seu de Vic a Narbona i un decret i llista sobre els béns i els drets de Sant Joan de les Abadesses Al segle XII era un lloc important de pelegrinatge en la ruta de Sant Gèli a Sant Jaume de Galícia a través de Catalunya Sobre un edifici del segle XI es començà el 1457 una nova església de tres naus, amb absis poligonal, envoltada el 1535 d’un mur que li serveix de…

Situada dins l’antic terme del castell de Gaià, en un lloc inconcret No degué passar de capella rural L’església apareix esmentada en un document del 959 formant part d’un alou situat al castell de Gaià, al soler d’Arsemund, el propietari En un principi havíem cregut que corresponia a l’església de Sant Pere de Monistrol, però finalment hem vist que la interpretació era errònia Resten dues hipòtesis una, que fos per la zona de Sant Amanç de Pedrós, on hi ha una muntanya coneguda amb el nom de Sant Joan, i l’altra, que fos la mateixa de Sant…

Situació Aspecte parcial del campanar de l’església, única part de l’edifici que conserva, sota l’arrebossat, restes del parament romànic E Pablo L’església parroquial de Sant Quirze, successora de la desapareguda de Sant Pere dels Torrents, és situada al nucli antic d’aquesta població, que es troba a 188 m d’altitud i a 3 km al sud-oest de la ciutat de Sabadell, de la qual és separada per l’autopista de Barcelona a Terrassa Adossades a l’església hi ha diverses edificacions que n’impedeixen la visió global exterior Mapa 36-15392 Situació 31TDF234985 S’arriba al poble des de Sabadell, per la…