Situació
Aspecte parcial del campanar de l’església, única part de l’edifici que conserva, sota l’arrebossat, restes del parament romànic.
E. Pablo
L’església parroquial de Sant Quirze, successora de la desapareguda de Sant Pere dels Torrents, és situada al nucli antic d’aquesta població, que es troba a 188 m d’altitud i a 3 km al sud-oest de la ciutat de Sabadell, de la qual és separada per l’autopista de Barcelona a Terrassa. Adossades a l’església hi ha diverses edificacions que n’impedeixen la visió global exterior.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDF234985.
S’arriba al poble des de Sabadell, per la carretera de Rubí i Molins de Rei, i per l’avinguda d’Arraona. També podem arribar a Sant Quirze per l’autopista de Barcelona a Terrassa. Un cop al poble, cal anar a la plaça de la vila, on hi ha l’església parroquial al costat de l’ajuntament. (LlFL)
Història
L’església parroquial de Sant Quirze del Vallès és mencionada en els documents antics com a Sant Quirze de Galliners o de Terrassa. El primitiu topònim del lloc, segons les escriptures conservades, és el de Monte Gallinario, o serra de Galliners, que s’esmenta ja el 998. L’església, però, no figura consignada fins l’any 1013 i molt probablement fou refeta i ampliada a mitjan segle, per la qual cosa fou consagrada l’any 1050 pel bisbe Guislabert de Barcelona. Segons indica l’acta de dedicació, el susdit prelat li confirmà les propietats, els delmes, les primícies, les oblacions dels fidels i la sagrera de trenta passos eclesiàstics, i a més n’establí la submissió al monestir de Sant Cugat i en fixà el terme parroquial.
Posteriorment, al llarg del segle XII, i encara en temps posteriors, el temple de Sant Quirze apareix esmentat indistintament amb l’apel·latiu de Galliners o de Terrassa, tot i que aquesta darrera denominació comença a ser la més freqüent a partir del segle XIII, com es constata en un document de confirmació de béns atorgat pel rei Jaume I al cenobi de Sant Cugat del Vallès l’any 1234, on es fa menció de la “parrochia S. Quirici de Terracia”.
El creixement demogràfic de la població als segles XVII i XVIII feu que l’edifici romànic esdevingués insuficient, i l’any 1693 el veïnat acordà l’allargament de l’església; es construí un nou presbiteri i una capella per banda. Per tal de dur a terme aquestes obres, que s’efectuaren entre el 1701 i el 1702, fou necessari l’enderrocament de bona part del temple anterior, del qual s’aprofitaren els materials. La nova església s’erigí el 1708 amb un retaule barroc obrat per l’escultor Joan Vila i daurat l’any 1722 pel sabadellenc Miquel Ferran. L’anterior retaule, d’estil gòtic, es guarda actualment al museu diocesà de Barcelona i, malauradament, el barroc fou destruït l’any 1936.
L’any 1848 Sant Quirze de Terrassa constituí municipi propi i, tot i que posteriorment s’anomenà Sant Quirze de la Serra, el 1976 es canvià definitivament el nom pel que té actualment, Sant Quirze del Vallès. (RVR)
Església
De l’antiga església de Sant Quirze queda poc, dins l’edifici actual, que pugui ser fàcilment identificable com a romànic. Hom la va renovar, aparentment, tota. De tota manera és possible identificar estructures medievals que es troben integrades en la torre de l’actual campanar, i consisteixen en les restes d’un campanar d’espadanya.
Aquestes restes es poden concretar en els tres muntants que delimitaven, en el seu moment, els dos ulls del campanar d’espadanya i que són situats sobre la façana de ponent de l’església actual. Aquests muntants són formats per unes gruixudes pilastres de pedra i, malgrat moltes reconstruccions que desvirtuen el seu aparell, encara és possible observar una certa regularitat en les filades, amb les quals hom va disposar les pedres. Aquestes pilastres tenen una amplada de 0,90 m i un gruix d’1,80 m. Aquest gruix, molt exagerat per una obra d’aquestes característiques, és el mateix gruix que té la paret de ponent de l’edifici, la qual és la que li fa de suport.
D’aquestes façanes de ponent tan gruixudes, sense cap altra funció, en principi, que tancar la nau i fer de suport al campanar d’espadanya, en tenim altres exemplars al Vallès, com ara a Sant Julià d’Altura i a Sant Vicenç de Jonqueres, totes dues també amb un mur de ponent de 2 m de gruix aproximadament. De fet, tots tres casos eren parròquies foranes de Sant Pere de Terrassa i, per tant, mantenien una forta relació.
Les restes que s’han pogut examinar no són suficients per donar una datació molt precisa. Hom va obrir capelles als murs de la nau i ara són totalment arrebossats. L’únic lloc on s’ha pogut observar l’aparell de la fàbrica ha estat precisament al campanar, que ens dona una data de construcció relativa dins els segles XI i XII. Per analogia amb els altres dos casos ens podem aventurar a considerar el mur de ponent com una construcció realitzada durant dels segles X i XI. (JMaM)
Bibliografia
- Rius i Serra, II, 1946, doc. 454
- Ordeig, 1983, pàg. 453
- Mas, XXIII, s/d, pàg. 68 v