Resultats de la cerca
Es mostren 3291 resultats
Antoni Palau i Dulcet
Antoni Palau i Dulcet
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Llibreter, bibliògraf i escriptor.
Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…
, ,
Musei Vaticani
Museu
Conjunt de museus i galeries del Vaticà.
Fou iniciat al s XVIII amb el Museo Sacro , fundat per Benet XIV 1756, dedicat a l’antiguitat cristiana i al primitiu art litúrgic, i el Museo Profano , obra de Climent XIII 1767, dedicat a monedes, medalles, camafeus i objectes de vori ambdós foren installats sumptuosament a la galeria de la Biblioteca Apostolica Vaticana Fou, però, Climent XIV 1770-74 qui inicià la gran empresa museística vaticana transformà en museu, i l’amplià amb una nova galeria, el palau del Belvedere d’Innocenci VII, i hi installà les colleccions d’escultura antiga iniciades per Juli II 1503-13 el museu…
Josep Serra i Campdelacreu
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg, literat i cronista de la ciutat de Vic.
Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor el 1876, i…
, ,
Alfons Sanxes-Coello i de Moia
Pintura
Pintor.
D’ascendència valenciana i portuguesa, el 1540 anà amb el seu pare a Portugal, on el seu avi patern era al servei de Joan III Aquest l’envià a Flandes i el recomanà a Anthonis Moor De nou a Portugal, continuà tenint molta relació amb aquest país, fins al punt de passar per portuguès és conegut amb el nom d' Alonso Sanches — o Sánchez — Coello El 1555 era a Castella, i dos anys més tard entrà en contacte amb la cort, a la qual ja sempre restà vinculat, primer a Valladolid i Toledo i després a Madrid, com a pintor de cambra, càrrec en què succeí el seu mestre Moor Assolí una posició acomodada…
Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs
© Universitat de Vic
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…
,
Francesc Fontbona i de Vallescar

Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres…
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
Vida i obra És conegut principalment pel Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de…
, ,
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto en un gravat de M.Peleguer
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal.
Fill del comte de Montenegro Ramon Despuig i Cotoner, estudià al collegi de Monti-sion i a la Universitat de Mallorca, on es graduà 1774 de doctor en ambdós drets Cavaller de l’orde de Sant Joan, canonge de la seu i capellà de l’exèrcit, anà a Itàlia el 1782 i, camí de Malta, presencià el terratrèmol del 1783, sobre el qual escriví Varias observaciones hechas en el terremoto acaecido en la Calabria ulterior, año de 1783 Palma 1943 A Roma, el 1783, fou visitador de la Sapienza universitat, i a Mallorca, rector i vicecanceller de la Universitat Lulliana, promotor de la Societat d’Amics del País…
Brunet i Serrat, a Granollers. La mecanització del tissatge
Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…
Daniel Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador, erudit i eclesiàstic.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Jaume Finestres, canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde premonstratenc Estudià humanitats al Collegi de Cordelles dels jesuïtes de Barcelona, i a 15 anys ingressà al cenobi de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Noguera L’any 1723 inicià els estudis de teologia probablement estudià també dret a Cervera, població amb la qual mantingué uns estrets vincles familiars hi residia el seu germà Josep, catedràtic de lleis i eminent erudit i intellectuals Fou abat de Bellpuig 1728-31, i sota el seu abadiat promogué…