Etiqueta. Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers.
L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863.
Els socis eren tres: Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers. El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que és evident és que Salvador Romanyó fou el director de la fàbrica.
Josep Brunet havia començat també amb una petita filatura de cotó que no tindrà continuïtat ja que passarà a la fibra de lli.
L’empresa començà amb telers manuals i procedí progressivament a la seva mecanització.
Brunet i Serrat (1867). Capital aportat.
Eren fabricants de fil de cosir i de llenços, que també estampaven. La primera fàbrica era a Gràcia, al Torrent de l’Olla, però el domicili i despatx central de la casa eren a Barcelona, carrer del Carme, núm. 10. El 1869, tenien dues fàbriques: una a Gràcia i una altra a Granollers.
Brunet i Serrat era d’aquelles empreses que es constituïa per un període curt —quatre o cinc anys— i que s’anava renovant quan arribava el termini. Les dades que reproduïm corresponen a la renovació del contracte social del 1867 i s’hi comprova com d’una situació inicial en la qual la distribució del capital era del 40/30/30, s’ha evolucionat lleugerament, com a conseqüència de la reinversió dels beneficis per part de Brunet i de Romanyó, mentre Serrat veu reduïda la seva participació perquè deu haver retirat els guanys.
Alsina i Fills, i Companyia (1892).
El despatx de Barcelona passà anys més tard (1871) al domicili de Josep Serrat, al carrer de la Palma de Sant Just, núm. 10, i després al carrer de Jonqueres, núm. 15. L’any 1888, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, Brunet i Serrat guanyaran una medalla de plata pels seus llenços i teixits de fil. Aleshores ja no eren els únics industrials del lli pel que fa a la mecanització. Però la seva importància es mantenia dintre del sector. Facturaven unes 600 000 pessetes anuals i tenien 200 treballadors.
El 1892, Josep Brunet es retirà de la indústria. L’empresa continuarà a nom d’Alsina i Fills, i Companyia. El primer partícip és ara Frederic Alsina i Codolar i el seu fill Josep Alsina i Serrat, presumiblement parent de Josep Serrat, el qual es manté com a soci. Josep Brunet ha cedit la seva participació al seu fill, Antoni Brunet i Viadera.
L’empresa es mantindrà fins a la fi del segle.
La Ilustració Catalana, 1905.
Josep Brunet i Bellet. Industrial i escriptor
Josep Brunet i Bellet es retirà de la indústria, però va ser per dedicar-se a escriure i fer algunes investigacions. Nascut a Barcelona, el 1818, havia estudiat llengües, física i càlcul mercantil a l’escola patrocinada per la Junta de Comerç de Barcelona, i humanitats al Seminari Conciliar de Barcelona. Va publicar nombrosos llibres des del 1885 fins a la seva mort el 1905, i col·laboracions a revistes com “La Renaixença” i el Butlletí d’Excursions Catalanes. Quasi tota la seva obra fou escrita en català. Tocà temes ben diversos. Alguns dels seus llibres són Egipte, Assíria i Babilònia (1885), Lo joch de nayps o cartes (1886), Per qué’s diu llengua d’oc? (1887), La gorra catalana (1887), Errors histórichs. Espanya, ni iberos ni fenicios (1887), Els etruscos (1895). Reuní una important biblioteca.