Resultats de la cerca
Es mostren 8290 resultats
Dacià
Personatge romà llegendari que hauria estat praeses d’Hispània pels volts de l’any 300.
Enviat per Dioclecià i Maximià per tal de perseguir els cristians, segons la llegenda, s’establí a Saragossa recorregué les ciutats de la costa catalana i féu incursions a l’interior de la península Ibèrica, a les Gàllies i a Àfrica Apareix per primera vegada en la passió de sant Vicenç de Saragossa-València s IV, i fou introduït successivament a d’altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, dels divuit màrtirs de Saragossa, de Just i Pastor d’Alcalá, de Leocàdia de Toledo, de Vicenç, Sabina i Cristeta d’…
Ferriol
Cristianisme
Tribú militar romà, màrtir a Viena del Delfinat en temps de Dioclecià, segons Sidoni Apol·linar.
És patró de Ceret Vallespir, on hi ha el santuari de Sant Ferriol , i d’altres esglésies catalanes com la Parròquia de Besalú Una tradició tardana el fa cap d’una colla de lladres que s’havia convertit i que com a penitència s’havia fet tancar dins una bota amb claus clavats que hom feia rodolar per un pendent Una altra versió de la llegenda, estesa per terres gironines, diu que, després d’haver-se convertit, els seus companys l’occiren i l’enterraren sota una bota de vi, que des d’aleshores no deixà de rajar mai la bota de Sant Ferriol Hom el considerava popularment patró dels lladres, i…
imperi Carolingi

L’imperi Carolingi
© Fototeca.cat
Història
Imperi establert, com a continuació de l’Imperi Romà d’Occident, quan, la nit de Nadal del 800, el papa Lleó III col·locà damunt el cap de Carlemany la corona imperial.
Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del segle X L’estructura dels…
camí de bast
Construcció i obres públiques
Camí que permet el pas d’animals de ferradura carregats amb sàrries i arreus, però no el pas dels carros.
Equival a l' actus romà
Sidillà
Antic poble
Antic poble del municipi de Foixà (Baix Empordà), dins el terme de Sant Llorenç de les Arenes, prop del Ter (on hi havia el molí de Sidillà o de Roca).
L’església era dedicada a sant Romà
Aurelià Ibarra i Manzoni
Historiografia catalana
Arqueòleg, polític i administrador.
Vida i obra Format artísticament com a gravador a l’Escola de Llotja, en la seva estada a Barcelona fins a la Revolució del 1854 fou company d’estudis de Joaquim Pi i Margall i alumne de Pau Milà i Fontanals, personatges que l’influïren notablement des del punt de vista polític i historiogràfic De tornada a Elx, d’on provenia la seva família, dedicà grans esforços personals i econòmics a defensar i organitzar el partit demòcrata a la província d’Alacant Aquesta activitat li comportà algunes persecucions i, fins i tot, uns mesos de presó Un fort desengany personal feu que deixés aquesta…
art gal·loromà
Art
Art desenvolupat a la Gàl·lia durant la dominació romana.
La conquesta romana trencà, a nivells públics, el llaç amb l’art cèltic, tot i que el seu fruit fou una matisació forta del llenguatge de l’art clàssic A més, la influència hellènica, fortament arrelada a Provença, havia de donar una evolució parallela a la de l’art romà d’Itàlia i, de vegades, avançar solucions que aquest presentà més tard En les realitzacions d’art cultual, hom troba una barreja de religió romana i de ritus cèltics i són més elaborades i complexes les que no tenen un model romà directe Alhora cal destacar la importància dels tallers ceràmics de la Gàllia en la fabricació d’…
Sandrin
Música
Nom amb què és conegut el compositor francès Pierre Regnault.
Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després,…
Sebastian Raval
Música
Compositor castellà actiu a Itàlia.
De jove fou soldat i serví l’exèrcit de Felip II a Flandes i a Sicília El 1579 fou greument ferit a Maastricht i poc després ingressà a l’orde caputxí, que acabà abandonant per l’orde de Sant Joan de Jerusalem Un cop a Itàlia, serví el cardenal Ascanio Colonna i fou mestre de capella a Urbino En aquesta ciutat també treballà al servei de la cort del duc Francesco Maria II L’any 1592 s’establí a Roma, protegit per membres de la família Colonna Allí tingué l’oportunitat de conèixer Luca Marenzio i altres músics importants, amb alguns dels quals mantingué disputes de caràcter musical El 1595 fou…
Fernando de las Infantas
Música
Compositor i teòleg andalús.
Era membre d’una família noble i dugué a terme diverses missions diplomàtiques L’any 1572 es desplaçà a Roma, on amplià els seus estudis i fou ordenat de sacerdot l’any 1584 S’oposà a la reforma del gradual romà que Gregori XIII havia encarregat a una comissió encapçalada per GP da Palestrina i Annibale Zoilo, i en aquesta causa tingué el suport del mateix Felip II, del qual era amic personal Com a teòleg freqüentà els cercles molinistes, fet que provocà que alguns dels seus escrits fossin prohibits Abans de la seva ordenació escriví música de forma ocasional, gairebé…