Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Praga amb Jurek violoncel i posteriorment amb A Hába composició, 1925-26 Treballà a les ràdios de Praga, Brno i Ostrava, ciutat on fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica i dirigí l’Escola Superior de Música 1953-54 i el conservatori, que ell mateix fundà 1958-60 El seu estil presenta dos vessants força diferents la línia melòdica vinculada al folklore i una tendència a la superació de les formes en una exaltació de l’expressivitat Si bé inicialment la seva obra denota la influència de Hába en l’ús dels quarts de to, ja els anys trenta adoptà les fórmules…

Des de molt jove mostrà un gran interès per la música i la cultura popular del seu país d’origen, i cap al 1775 es traslladà a Londres, on es guanyà la vida com a intèrpret i professor d’arpa Entre el 1788 i el 1820 ocupà el lloc de bard del príncep de Galles i, més tard, del rei Compongué sonates i marxes i arranjà danses populars per a arpa i també per a teclat Entre les seves obres destaquen les recollides en Poetical Relicks of the Welsh Bards 1784, The Bardic Museum 1802 o The National Songs and Airs of Wales 1820 Així mateix, arranjà per a arpa o per a teclat obres de GF Händel i JC…

Fill de Joan Pere Cavaillé i Maria Francesca Coll, aprengué l’ofici del seu pare Uní els cognoms dels seus progenitors, amb els quals foren coneguts des d’aleshores els membres d’aquella família Amb l’esclat de la Revolució Francesa s’installà amb la seva família a Catalunya A disset anys s’encarregà dels orgues de Puigcerdà i de Sant Joan de les Abadesses Amb el seu pare, treballà a Santa Maria del Mar i a l’església de la Mercè, a Barcelona 1797 Havent acabat el de Castelló d’Empúries 1805, marxà a Montpeller, on restaurà el de Saint-Pierre 1807, i més tard reparà el de la seu de Carcassona…

Tot i que els seus coneixements de tècnica musical eren escassos, Balzac sempre se sentí molt atret per aquesta forma artística, que influí en la seva obra, especialment en Gambara 1837 i Massimilla Doni 1839, les quals formen part del cicle de La Comédie Humaine Es relacionà amb músics com Gioacchino Rossini, Héctor Berlioz o Franz Liszt, i en la seva obra són freqüents els personatges o els ambients vinculats a aquesta activitat Però el que més li interessà de la música foren els aspectes de caràcter filosòfic d’una banda, considerava que era l’art més complet gràcies a una capacitat…

S’inicià en la música de molt jove a la Banda Municipal del seu poble natal, i posteriorment amplià la seva formació musical al Conservatori de València El 1935 obtingué una beca per a traslladar-se a París, on fou deixeble d’A Tourret En la seva faceta de violinista, desenvolupà una important tasca com a solista i membre d’agrupacions de cambra com el Trío Ferriz, que fundà ell mateix Ja en edat madura inicià estudis de direcció orquestral a Siena i Hilversum, i dirigí diverses orquestres —Simfònica del Caire 1963— i bandes —Primitiva de Llíria o l’Harmònica de Bunyol— Del 1964 al 1966 fou…

Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco el Grande a…

Vida Estudià al Conservatori de Música de València, amb M Palau, i amplià els estudis a París amb Ch Koechlin Fou catedràtic de música de l’Escuela Experimental de Magisterio de Madrid i collaborà en els instituts de musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques i d’Alfons el Mag nànim, institució aquesta darrera que li publicà estudis sobre el folklore del País Valencià També exercí la crítica a la revista "Arbor" Entre la seva obra, segons ell adscrita a l’impressionisme i inspirada en la música popular, destaquen peces com la música per a orquestra Homenaje a Albina , Tres…

Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42…

De primer havia orientat la seva carrera cap a les finances, però el 1958 decidí dedicar-se al cant Estudià a Lugano, Munic i Detmold i debutà el 1962 amb la companyia de l’Òpera de Cambra de Viena Entre el 1963 i el 1967 cantà al Teatre Municipal de Bonn Posteriorment es presentà amb èxit al Maggio Musicale Fiorentino, a l’Òpera de Viena i al Festival de Salzburg El 1981 interpretà el paper principal d' Idomeneo, re di Creta de WA Mozart en la versió discogràfica dirigida per N Harnoncourt, que també confià en ell per a la posada en escena del 1988 de Die Fledermaus 'El ratpenat', de J…

Estudià cant i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i després amplià la seva tècnica vocal amb Josep Sabater i Conxita Badia Debutà a Olot amb Rigoletto i després ho feu al Gran Teatre del Liceu amb Il trovatore 1962 Al mateix teatre, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera, ha interpretat les parts de mezzosoprano de títols com Aïda , La forza del destino , Un ballo in maschera o La Gioconda , entre d’altres Cantà El Pessebre de Pau Casals al Festival de Prada sota la direcció de l’autor, i el 1969 guanyà a Treviso el Concurs de Veus Rossinianes, la…