Resultats de la cerca
Es mostren 3756 resultats
Sant Andreu d’Ullà
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta apuntada F Tur L’esglesiola de Sant Andreu —avui convertida en sala d’actes i exposicions municipal— es troba al bell mig del nucli de la vila d’Ullà, a la placeta de Sant Andreu Mapa 296M781 Situació 31TEG090557 La vila d’Ullà és a tocar de la carretera local de Palafrugell a Viladamat per Torroella de Montgrí, a només 1,5 km d’aquesta darrera població És emplaçada en els repeus occidentals de la muntanya d’Ullà del massís del Montgrí La clau de l’antiga església es pot demanar a la casa de la vila Història La població d’…
Despoblat de Sant Martí de les Tombetes (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Graons de la part oest, fets arran del basament de mur que tancava el petit nucli per aquesta banda ECSA - J Bolòs És situat al vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la falda de la serralada, a un nivell més baix que el poble de Moror, que es troba davant seu El lloc de les Tombetes aprofita un meandre del torrent de Sant Esteve El costat oest es comunica, però, per un llarg pas estret amb la resta de la muntanya i amb el camí És a prop d’un roquissar, autèntica fortalesa natural, que s’anomena Roca del Castellot nom que pot indicar l’existència d’un jaciment preromà Mapa 33-…
Sant Miquel de Riunoguers (Morellàs i les Illes)
Situació Un dels exemplars més ben conservats d’església preromànica rural del Vallespir ECSA - A Roura En el petit nucli de Riunoguers, al sud de Morellàs, cap del municipi, s’erigeix l’església parroquial de Sant Miquel, situada al costat del cementiri Aquest poblet es troba a una altitud de 332 m, al vessant de tramuntana de l’Albera A la dreta corre la riera de Coma Boquera, tributària de la Roma Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′48″ N - Long 2° 49′14″ E Per a anar-hi, des de la carretera N-9, cal agafar la D-618 que porta fins a la vila de Morellàs, que cal travessar, i agafar la D-13 en…
Marededeu de Pinyana o d’Erillcastell (El Pont de Suert)
Art romànic
Talla Talla de la Mare de Déu de procedència incerta i que avui es conserva al Museu Diocesà de Lleida amb el núm 327 de l’inventari ECSA - M Macià Es tracta d’una curiosa talla treballada en fusta de pi, amb unes dimensions considerablement reduïdes 47 X 15 X 11 cm i que ha perdut gairebé tota la policromia Porta el dors totalment buidat, la qual cosa indica que originàriament devia anar adossada a algun tipus de mobiliari litúrgic Es conserva al Museu Diocesà de Lleida núm 327 i hom ha cregut que hi ingressà l’any 1897 procedent de l’església de Sant Gil de Pinyana o de Santa Maria d’…
Sant Fruitós de Perves (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Fruitós és al petit nucli de Perves, que s’emplaça als vessants de la dreta de la vall de Bellera, prop de coll de la Creu de Perves Mapa 33-10 214 Situació 31TCG233924 Per a arribar a Perves, cal seguir la carretera N-260, que uneix la Pobla de Segur amb el Pont de Suert, i un cop passat Sarroca de Bellera, a l’inici del coll de la Creu de Perves, hom veu el poble a mà esquerra de la carretera MLIR Història Una de les primeres referències del castell de Perves data de la darreria del segle XI, en les concòrdies que els anys 1080 i 1094 signaren els…
Sant Gil de Pinyana (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències documentals d’època…
Sant Anton o Sant Joan de Pano (Graus)
Art romànic
Situació Capçalera del temple, formada per tres absis que corresponen a sengles naus ECSA - JA Adell L’actual santuari de Sant Anton, dit per alguns autors Sant Joan de Pano, és emplaçat a 891 m d’altitud, damunt el nucli actualment gairebé despoblat de Pano, en un esperó de la serra excavat profundament per la capçalera del barranc homònim Mapa-31-11250 Situació 31TBG761823 S’hi arriba per la carretera de Panillo, que neix al quilòmetre 38 de la carretera C-139 Aleshores, cal seguir-la i prendre una pista a l’altura del coll de Panillo per a arribar a l’església s’haurà d’agafar un corriol…
Sant Esteve de Tubau o de Montner (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve es troba a tocar a la masia de Tubau, situada al nord-est del terme municipal, tocant a la comarca del Ripollès, als vessants de migjorn dels rasos de Tubau Domina una frondosa i estreta vall, plena de bosc i de petits prats d’herba Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 21,0 — y 73,1 31 TDG210731 Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est Hom pot veure perfectament l’estructura de l’església, amb una nau rematada per un absis trapezial a llevant,…
Metodologia per a l’estudi de la repressió
Exhumació del cadàver d’un dels 48 presoners polítics afusellats al gener del 1939 al santuari de Santa Maria del Collell, Sant Ferriol, 1939 AF/AHC La consulta dels registres civils secció de defuncions de totes les poblacions de Catalunya permet d’elaborar una primera relació de víctimes de repressió amb la data del traspàs, i també ens permet conèixer la identitat de la majoria de les víctimes, així com l’edat, el lloc d’origen i el de residència, la professió, l’estat civil, la causa de la mort i, sovint, el lloc i l’hora En el cas de persones assassinades, és a dir, que foren víctimes de…
El proletariat de fàbrica
Les associacions obreres del sector tèxtil a la província de Barcelona 1840-1855 El grup sociològic que rep la denominació de classe obrera es configura a partir de l’aparició de quatre dinamismes socials i econòmics en primer lloc, la mecanització dels procés de la producció, estimulada per l’augment del consum i feta possible per l’acumulació de capital en segon lloc, el canvi en les relacions entre els agents de la producció, que perden el caràcter familiar i patriarcal propi dels petits tallers artesans i tendeixen a constituir-se en relacions distanciades entre grups d’interessos…