Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
Cefisòdot
Escultura
Nom que portaren dos escultors grecs del s_IV aC.
La investigació moderna els distingeix amb els noms d’"el Vell” i “el Jove” Cefisòdot el Vell fou el pare de Praxíteles, i també, segons que sembla, el seu precursor, estilísticament Esculpí per als atenesos una estàtua que representava la Pau portant l’Abundància als braços, coneguda per còpies romanes i per referències de Pausànies Féu també una estàtua d’Atena situada al port d’Atenes, un grup de Muses, un altar a Zeus i un Hermes amb Dionís De Cefisòdot el Jove , vivent, segons Plini, el 296 aC, hom creu generalment que era fill de Praxíteles Excellí en el retrat i en la…
Karekin I
Cristianisme
Patriarca de l’Església armènia.
Des del 1995 fins a la seva mort fou patriarca de tots els armenis set milions de cristians, que no són ortodoxs ja que abraçaren el monofisisme, tot i que conserven les tradicions i els ritus orientals De nom Nesham Sarkissian, fou ordenat de prevere el 1952 i de bisbe el 1964 El 1983 fou elegit catolicós de l’Església Cilícia dels Armenis, la segona seu més important de l’Església armènia El pas més destacat que féu com a catolicós de tots els armenis fou la signatura, amb Joan Pau II, de la declaració sobre la persona de Crist, el 1996, que posava fi a quinze segles de…
Frederic Donald Coggan
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà anglès.
Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998
Mediterrània
Mediterrània, d’Aristides Maillol, avui conservada al jardí de les Tulleries de París
© Fototeca.cat
Escultura d’Aristides Maillol inicialment anomenada El pensament.
Nasqué d’una terracota el 1900 i fou realitzada l’any següent Ha estat definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’una plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta” N’hi ha diverses versions en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani
Guillem Riera i Mesquida
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, d’on fou prior 1769 i abat 1772-76 i 1780-84 fou vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra 1773 El 1780 fou reelegit abat A la Biblioteca de Montserrat es conserven dos volums manuscrits que contenen un comentari complet a la Regla de sant Benet, escrit en la major part en català, amb una certa voluntat literària Són anònims, però l’atribució a Riera que ha fet Josep Massot no n’ofereix dubtes També deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau
,
Miquel Ramon i Tord
Història
Militar
Militar.
Fill de Miquel de Ramon i de Milsocors, baró de Vallespinosa, i d’Agnès de Tord i Despalau Lluità a favor del rei arxiduc Carles III a Lleida, a la Cerdanya i al setge de Girona 1711 en caure aquesta passà a Barcelona Succeí Rafael Nebot com a cap suprem de la cavalleria Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou ferit dos cops Empresonat, fou dut amb Villarroel i altres militars a San Antonio la Corunya, on secundà l’intent de fuga de Villarroel 1717, que suposà un terrible enduriment de la captivitat Havent passat a Segòvia 1719, fou alliberat el 1725 arran de la pau de…
Pere de Boïl i d’Aragó
Història
Cavaller, senyor de Manises.
Conseller, tresorer 1302-06 i mestre racional 1306-20 del rei Jaume II Fill de Guerau de Boïl i de Sança d’Aragó Portà a terme diverses ambaixades el 1308 i el 1318 a Nàpols per a negociar-hi la pau entre Sicília i els angevins i en 1311-12 al concili de Viena del Delfinat, amb Guillem Olomar, per a demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, suprimit llavors Acompanyà l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya, on morí Feu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València
Authentica si qua mulier
Història del dret
Denominació de la novel·la 138 de Justinià, que establia la nul·litat plena i la ineficàcia de tota fiança atorgada per la muller a favor del marit.
Tenia per finalitat de protegir la pau familiar i els béns de la dona, i evitava que en una situació econòmica angoixosa del marit la muller es veiés obligada a finançar-lo amb els propis béns No es tractava pas d’una restricció de la capacitat jurídica de la muller, sinó d’una prohibició absoluta que ni tan sols podia ésser esmenada amb la intervenció del marit, ni de qualsevol altra persona, i que si era infringida provocava la nullitat plena i la ineficàcia de l’aval Aquesta prohibició aplicable a la fiança en documents de comerç regulats pel dret mercantil fou abolida per la…
Basili de Rubí
Historiografia
Cristianisme
Nom de religió del caputxí Francesc Malet i Vallhonrat
, historiador.
Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a…
Antoni Ballester
Cristianisme
Arquebisbe d’Atenes (1370) i de Càller (1403).
Pertanyia segurament a una influent família valenciana establerta a Tebes des dels primers temps de la conquesta catalana Professà a l’orde de framenors Urbà VI el designà vicari general seu al patriarcat llatí de Constantinoble Després de la conquesta d’Atenes per Nerio Acciaiuoli 1388, es refugià a Catalunya El 1399 coronà el rei Martí a Saragossa Negocià la pau amb els sards de Brancaleone Doria el 1404, el 1405 amb Joan de Vallterra i el 1406 El 1408 tornà a l’illa amb reforços, i el 1410 participà en la lluita contra els sards el 1411 demanà reforços al parlament català en…