Resultats de la cerca

Són anomenats també glicerilfosfàtids Tenen la fórmula general Dos dels grups hidroxil de la glicerina són esterificats per àcids grassos, un dels quals és normalment insaturat El grup hidroxil de posició 3 és esterificat per l’àcid ortofosfòric, el qual, alhora, esterifica un altre alcohol Generalment són sòlids blancs, de la consistència de la cera, que s’enfosqueixen a l’aire per oxidació Són solubles en molts dissolvents orgànics i insolubles en l’aigua, en la qual formen dispersions colloidals N'hi ha a les membranes cellulars i a les lipoproteïnes de transport Un subgrup de…

Són més bons grimpadors que voladors, i són molt apreciats com a ocells de gàbia, puix que són domesticats amb facilitat, generalment són bons xerradors i viuen molts anys El lloro gris Psittacus erithacus ateny més de 30 cm, té la cua escarlata i la zona a l’entorn dels ulls, fins al bec, nua i blanca Habita a les selves de l’Àfrica central El lloro de cap groc o lloro reial Amazona ochrocephala ateny els 40 cm i és verd amb el cap groc i les puntes de les ales blaves Habita a l’Amèrica Central i del Sud, juntament amb el lloro de front blau A aestiva i el lloro de front blanc A…

Tenen un nombre de metàmers alt, però variable, portadors en els segments toràcics d’apèndixs bífids, generalment molt poc diferenciats, com el sistema muscular i el nerviós Els apèndixs del tronc solen ésser foliacis fillopodis, uniformes i absents en els darrers segments són locomotors, prensors dels aliments i respiratoris Les mandíbules són grosses, com les antenes nedadores maxíllules, maxilles i antènules són reduïdes El tegument és molt poc calcificat, i algunes espècies presenten una closca o escut dorsal Els sexes solen ésser separats, i en certes espècies és comuna la partenogènesi…

Aquesta família és molt evolucionada i es coneix en estat fòssil des del Miocè europeu És un grup de gran èxit i de distribució molt extensa Són granotes petites, esveltes, de pell llisa, amb pupilla horitzontal i ovalada, amb potes molt llargues i primes Tenen tots els dits acabats en coixinets esfèrics adhesius que indiquen llurs costums francament arborícoles El maxillar superior presenta dents La cintura escapular és arcífera, les vèrtebres són procèliques i no hi ha costelles L’amplexus és axillar i hi ha callositats nupcials a la mà del mascle Els ous són clars, dipositats en paquets…

Els subgrups principals són els tedes que habiten el Tibesti i els dases Afins als berbers, presenten en els caràcters racials símptomes de mestissatge negroide i tenen una gran resistència com a caminants i corredors Llur etnografia és poc coneguda Cultura típicament nòmada els seus mitjans de subsistència són únicament la cria d’ovelles i de camells Hi ha, però, alguns grups que practiquen l’agricultura i ja són sedentaris

De fabricació potser exclusiva de Paterna i en tot cas molt escasses a Manises Solen portar pintades amb òxid de ferro una silueta humana o animal voltada d’elements florals estilitzats, tot i que en alguns la decoració és purament geomètrica Els colors habituals són negre i vermell Les mides més comunes són 32 x 24 cm i 31 x 15 cm Els exemples més interessants són del s XV

La cara superior és llisa, rugosa o reticulada, i pot presentar soredis, isidis i cefalodis la cara inferior és sempre tomentosa Els gonidis són clorofícies Trebouxia o cianofícies Nostoc Els apotecis són de disc bru i generalment tenen una vora tallina Són líquens calcífugs, propis de països càlids i humits, i creixen entre molses o sobre el sòl, les roques i els arbres, en llocs no gaire assolellats

Les lactones són àmpliament distribuïdes en la natura, especialment entre els vegetals Són anomenades a partir de l’àcid del qual deriven, amb la lletra grega corresponent a la posició del grup hidroxil respecte al grup carboxil Les lactones més freqüents són les de cinc i sis membres Els γ- o δ-hidroxiàcids, que existeixen rarament com a tals, perden aigua espontàniament i formen les corresponents γ- o δ-lactones

Les ventoses són desproveïdes de corona cuticular El cos és més curt que els braços, en forma de sac i sense aletes La conquilla interna és inexistent o bé és molt reduïda En general, són animals bentònics i costaners, depredadors d’una gran voracitat, que s’alimenten sobretot de crustacis, com els pops Hi ha també formes pelàgiques, com els argonautes Són molt comuns a tot el món

Aparentment tenen més caràcters de rosegador que de remugador, però l’anatomia interna i diverses característiques esquelètiques són típiques de l’ordre Amb absència total de banyes, els ullals superiors són, però, importants Sembla que moltes peculiaritats d’aquesta família, representada per dos gèneres Tragulus i Myemoschus amb quatre espècies, es poden interpretar com a signes de primitivisme Són de repartició africana o asiàtica, de zones boscoses, i solitaris