Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
Mongòlia 2015
Estat
Amb les eleccions legislatives del 2016 a l'horitzó, a l'agost, el Partit Democràtic de Mongòlia PDM va forçar el trencament de la coalició amb el Partit del Poble Mongol PPM, només vuit mesos després de la seva formació La ruptura es va accelerar quan 46 dels 76 diputats del Gran Hural van votar a favor d'una moció presentada pel mateix primer ministre, Tximedin Saikhanbileg PDM, que va instar l'expulsió dels sis ministres del PPM Cap dels diputats del PPM van ser presents a la votació en senyal de protesta Es va posar fi, doncs, a una coalició que havia assolit un acord amb la…
Irlanda 2014
Estat
Al mes de gener va entrar en vigor la nova reforma sobre l’avortament en un dels països de tradició catòlica més restrictius de l’Europa occidental Malgrat que es continua prohibint la interrupció de l’embaràs en casos de violació o malformacions del fetus, s’incorpora el risc de mort de la mare –inclòs el risc de suïcidi– com a supòsit legal per a l’avortament D’altra banda, també al gener, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va condemnar l’Estat irlandès per la manca de protecció als menors víctimes d’abusos sexuals en collegis religiosos als anys setanta Un fet que va…
Marc Ulpi Trajà

Cap de Marc Ulpi Trajà, al museu de Sousse
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (98-117).
Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a…
Leopoldo Alas y Ureña
Literatura
Periodisme
Novel·lista, periodista i assagista, considerat asturià perquè la seva família procedia d’Astúries, on passà la major part de la seva vida.
El 1871 es llicencià en dret a Oviedo i es traslladà a Madrid per cursar-hi lletres i doctorar-se en dret Aviat fou conegut com a periodista en publicacions republicanes, on alternà articles satírics amb comentaris polítics, literaris o filosòfics A l’abril del 1875 començà a emprar, al diari El Solfeo , el pseudònim de Clarín El 1878 guanyà les oposicions a una càtedra de Salamanca, que no li fou concedida pel govern quatre anys després, en pujar al poder el liberal Sagasta, fou nomenat catedràtic de Saragossa aquest mateix any contragué matrimoni El 1881 havia publicat el seu primer llibre…
harmonia de les esferes
Música
Expressió que designava l’accés filosòfic a una audició metafísica de l’harmonia de l’Univers, la formulació de la qual derivà en un retoricisme especulatiu en la transmissió del pensament musical de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana.
La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva allusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República , oferia una visió en la qual la Necessitat…
Benet Juncà i Bassols
Música
Organista i compositor.
En el període 1773-80 ocupà durant dos anys el càrrec d’organista de l’església de Sant Felip Neri i durant cinc del Reial Monestir de les Jerònimes Sant Maties, ambdós a Barcelona El 1778 oposità a la plaça d’organista de la catedral de Tarragona Finalment, el 1781 guanyà per oposició la plaça d’organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que ocupà fins a la seva mort, el 1821 A la Ciutat Comtal gaudí d’una bona reputació i tingué cura de la formació de diversos alumnes distingits, entre els quals Pau Poch De les seves composicions —els manuscrits es conserven a la…
,
Pere Daguí
Filosofia
Filòsof lul·lista.
Vida i obra Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii, que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia per l’inquisidor de Mallorca Guillem Caselles el mateix any 1483, hagué d’anar sovint a Roma 1484, on obtingué l’aprovació de l’obra, que fou reeditada vuit vegades fins el 1516 De retorn a Mallorca i a causa dels disturbis de Palma, es refugià amb els seus deixebles,…
,
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca editada a Palma en dos volums per l’Editorial Moll, el 1982.
Posteriorment se’n publicà un tercer volum 1998 Constitueixen els volums 20, 21 i 45 de la collecció “Els Treballs i els Dies” Els autors dels dos primers llibres són els historiadors Jaume Alzina, Camilla Blanes, Pere Fiol, Aina Le Senne, Antoni Limongi i Antoni Vidal L’obra fou illustrada amb dibuixos de Joan Gual, Víctor Guerrero, Jeroni Juan, Antoni Limongi i Vicenç Matas, entre d’altres En el seu moment constituí una important síntesi, i és la història de Mallorca d’ús més corrent en l’àmbit universitari També ha estat la primera història de l’illa editada en llengua catalana, sense…
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
Historiografia catalana
Publicació erudita iniciada el 1908 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions amb profusió d’illustracions i nombrosos estudis monogràfics També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval Ramon Llull, Ausiàs Marc, l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General El contingut s’estructurà en seccions arqueològica, històrica, jurídica i literària A la primera s’hi trobava el resultat de les…
Joaquim Parellada i Rafael Pich, a Rubí
Joaquim Parellada i Borràs, conjuntament amb el seu germà, establí una fàbrica de torçats de seda a Rubí el 1859 Era un negoci modest, en el qual treballaven vuit dones La fàbrica tenia 190 aranyes mecàniques i la inversió era de 80 000 rals —4 000 duros— Nou anys més tard, Joaquim Parellada era l’únic titular de l’empresa La fàbrica de torçats s’amplià amb la filatura de seda —30 peroles destinades a produir-la— L’energia era proporcionada per una màquina de vapor de 6 cavalls La producció era de 50 quilograms de seda filada i 200 de torçada, setmanalment Ara hi…