Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Jonas Mekas
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen lituà.
Actiu en la resistència antisoviètica i, posteriorment, antinazi, juntament amb el seu germà Adolfas Mekas Semeniškiai, 30 de setembre de 1925 - Poughkeepsie, Nova York, 31 de maig de 2011 fou internat en un camp de concentració nazi, del qual s’escaparen Després de viure un temps amagats, acabada la Segona Guerra Mundial Jonas estudià filosofia a Magúncia El 1949 emigrà amb el seu germà als Estats Units i s’installaren a Nova York, on intentaren introduir-se en la indústria cinematogràfica Tot i no aconseguir-ho, es dedicaren intensament al cinema, filmant escenes de la vida quotidiana amb…
Joan Majó i Cruzate
Història
Política
Polític.
Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…
Oriol Pujol i Ferrusola

Oriol Pujol i Ferrusola
© Convergència Democràtica de Catalunya
Política
Polític.
Fill de Jordi Pujol i Soley , president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, es llicencià en veterinària Després de cursar un màster de direcció i administració d’empreses a l’IESE, treballà com a consultor en l’empresa privada Militant de Convergència Democràtica de Catalunya , del 1993 al 1998 ocupà càrrecs tècnics en els governs de Convergència i Unió CiU cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència 1993-96, director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència 1996-98 i director general d’Afers Interdepartamentals i de Relacions amb el…
Rafael Aracil i Martí
Historiografia
Historiador.
Llicenciat 1970 a la Universitat de València i doctorat 1973 a la Universitat de Barcelona, amplià la seva formació a Anglaterra Esdevingué docent de la Universitat de Barcelona 1971, i fou degà des del 1992 de la seva Facultat de Geografia i Història També fou catedràtic d’aquesta universitat des del 1986, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals 1998-2011 i codirector de la revista El Contemporani Les seves investigacions es referiren sobretot a l’estudi de l’economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l’espanyola i europea i sobre la història…
aspirina
Farmàcia
Medicament compost d’àcid acetilsalicílic utilitzat per la seva acció analgèsica, antipirètica i antireumàtica.
A mitjan segle XVIII es presentaren a la Reial Societat de Medicina Anglesa els efectes antitèrmics i antiàlgics dels extractes de l’escorça del salze blanc Al llarg del segle XIX s’identificà una substància, que s’anomenà àcid salicílic, que s’extreia de diverses escorces vegetals El 1886, els metges alsacians Kahn i Hepp descobriren les propietats antitèrmiques de l’acetanilina, un derivat de productes utilitzats a la indústria del tint En no poder-se patentar el procés de fabricació d’aquest producte, ja molt conegut, es decidí de patentar un nom que en suggerís les qualitats terapèutiques…
Esteve Amengual i Begobitx
Literatura catalana
Navilier i escriptor.
Capità de vaixells mercants, visità diversos continents i, per últim, s’establí a Barcelona 1880, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona, fou director comercial del Centro Naval Español i president de l’Asilo Naval i d’El Faro Industrial Participà en la fundació del Banc del Foment de Barcelona i impulsà campanyes de caràcter proteccionista Fou vocal de la secció de Navegació de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, tresorer i president de la secció de Comerç de l’Ateneu Barcelonès, vicepresident de la Lliga de Contribuents…
,
Alexandre III de Rússia

Alexandre III de Rússia
© Fototeca.cat
Història
Tsar de Rússia (1881-94), segon fill d’Alexandre II.
Fou educat pel jurista i procurador del sant sínode, Konstantin Pobedonostsev, que fomentà en el tsarévitx les idees de la russificació en massa i de l’autoritat inalienable del tsar i de l’Església ortodoxa El 1866, Alexandre es casà amb Dagmar Maria Fiodorovna, filla de Cristià IX de Dinamarca En pujar al tron inaugurà una etapa d’allunyament d’Europa, d’intransigent autocràcia anullà l’ucàs que limitava el govern autoritari signat per Alexandre II i de renúncia a tota reforma política i social La premsa fou controlada 1881 i les universitats perderen llur autonomia 1884 A més…
Els fonedors de coure i plom
Notícia sobre el coure Un dels jaciments més importants de coure del món és el de Rio Tinto, a la província de Huelva Va ser explotat pel govern espanyol fins que el 1873 es vengué a una empresa britànica, la Rio Tinto Co Ld Abans d'aquesta data l'explotació era reduïda A mitjan segle Espanya importava d'Anglaterra i de França, principalment, quasi tota la planxa de coure que utilitzaven les seves indústries Catalunya tenia nombroses bosses de mineral de coure Però la seva producció era mínima, analitzada des d'un punt de vista industrial El coure i els seus aliatges tenien nombroses…
Taixkent

Madrassa Kukeldash, Taixkent
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’Uzbekistan i de l’oblast’ homònima.
Situada a la vall de Čirčik, té indústria mecànica, del metall i lleugera Hi termina l’oleoducte Dzarzak-Bukhara-Taixkent Centre d’ensenyament superior Centre comercial de les rutes de caravanes entre Europa i Orient, fou conquerida pels àrabs segle VIII i pels mongols segle XIII Més tard fou annexada pel kanat de Kokand 1814 i pels russos 1865, que la convertiren en capital de la nova governadoria general del Turquestan i construïren una nova ciutat europea al costat de la primitiva
Tafalla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, al S de Pamplona, a la vora del Cidacos.
Centre comercial mercat setmanal, d’on ha derivat alguna petita indústria xocolata, farina Donada el 1040 pel rei Garcia a la seva muller Estefania, fou repetidament atacada pels monarques aragonesos A la seva fortalesa estigué empresonat el príncep de Viana El 1512, sota Ferran el Catòlic, passà al regne de Castella Conserva una part de les muralles medievals Entre els seus monuments cal destacar l’església de Santa Maria s XVI, on es conserva un retaule de Juan de Anchieta