Resultats de la cerca

De nom Mohamed Ben Cheikh, començà a boxejar a Melilla el 1956 Es traslladà a Canet de Mar el 1963 Aquell any fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes superwèlter Fou professional entre el 1964 i el 1969

Fou un dels fundadors i secretari durant més de trenta anys del Club Nàutic Sant Pol de Mar Membre de la Federació Catalana de Vela, participà en l’organització de nombroses competicions, com campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa

Estudià composició amb BPérez Casas i amb Salvador Giner Dirigí l’Orquestra Simfònica de València i escriví música religiosa i les sarsueles S'han salvat, Mar endins, El gran mandarín, El signo del zodíaco, La billetera i Fiestas y amores

A Nàpols escriví Nao de Amor , composició allegòrica on el poeta-amant s’enfonsa en la mar tempestuosa de l’amor Les seves obres més importants són al Cancionero de Stúñiga , i hom en troba poemes menors al Cancionero de Gallardo

Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…

El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren…

Àrea de nidificació de l’ocell de tempesta als Països Catalans Carto-tec, original dels autors L’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus pot estar citat durant tot l’any a qualsevol punt del nostre litoral o mar endins sempre, però, és escàs i no es deixa veure amb facilitat Ha estat molt més detectat a les costes i a la mar del Principat i de les Illes que a la resta dels Països Catalans Això es pot explicar per la intensitat de mostreig i el nombre d’ornitòlegs que hi treballen força més gran a Catalunya i per l’existència de colònies de cria a les Balears, que predominen de forma quasi…

Dibuixos de tres espècies de meduses descrites com a espècies endèmiques al canyó del Foix 1 Teclaia recincolae, 2 Barcino foixensis l’única espècie del regne animal que porta com a nom el de la ciutat de Barcelona, 3 Foersteria araiae Encara que neden per tota la columna d’aigua, les meduses localitzades al canyons són molt més freqüents a prop del fons, on es poden trobar els pòlips sobre el substrat rocós de les parets Aquestes meduses, de dimensions reduïdes, viuen a 1000 m de fondària Jordi Corbera La fauna de les zones properes a les parets i el fons dels canyons submarins ha estat poc…

La part nord 190 km 2 pertany a l’estat de Texas EUA, i la part sud 160 km 2 , a l’estat mexicà de Tamaulipas La franja estreta i sorrenca que la separa de la mar oberta s’anomena Isla Padre

Situada a la riba dreta de la Saquia al-Hamra, a 30 km de la mar Centre comercial i mercat de bestiar camells, cabres, ovelles, és dotada d’un aeròdrom i d’una termocentral Important per la proximitat dels fosfats de Bucraa