Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Ignasi Vergara i Gimeno
Ignasi Vergara i Gimeno Façana del palau del marquès de Dosaigües
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Un dels més importants del seu temps a València De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Munyós estudià dibuix Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el…
Vicent Ventura i Beltran
Periodisme
Política
Literatura catalana
Periodista, assagista i polític.
Vida i obra Falangista, cap al 1949 començà a collaborar a Levante i Jornada , diaris aleshores del Movimiento a València Ben aviat, però, influït per Dionisio Ridruejo, abandonà la Falange i l’any 1962 participà en el Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnic Per la seva participació en aquell encontre —batejat pel règim franquista com a Contubernio de Munich —s’exilià a París un any De retorn a l’Estat espanyol fou desterrat alguns mesos i detingut diverses vegades Fundà el gabinet d’estudis econòmics Sigma 1970 Fou membre del Partit Socialista Valencià, collaborà en la…
,
José María Valverde Pacheco
Literatura
Escriptor castellà.
Estudià lletres a Madrid, fou lector a la Universitat de Roma 1949-55 i catedràtic d’estètica a la Universitat de Barcelona des del 1955 fins al 1965, que dimití per solidaritat amb els professors de Madrid ETierno Galván, JLLópez Aranguren i AGarcía Calvo, expulsats per motius polítics Aleshores anà a ensenyar als EUA i el Canadà, i el 1977 es reincorporà a la Universitat de Barcelona La seva poesia es mostra profundament religiosa i existencial cal destacar-ne Hombre de Dios 1945, La espera 1949, Versos del domingo 1954, Voces y acompañamientos para San Mateo 1959, La conquista…
Louis Adolphe Thiers
Història
Polític francès.
Collaborador de Le Constitutionnel , fundà Le National 1830, des d’on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda dels Borbó i l’accés al poder de Lluís Felip d’Orleans Elegit diputat 1830, dirigí el partit moderat Com a ministre de l’interior 1832, 1834-36 reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry 1832 com les revoltes republicanes de París i Lió 1834 Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip Cridat altre cop a dirigir el govern l’any 1848, ja no pogué salvar la…
Teodora
Teodora amb la seva cort en un mosaic bizantí de San Vitale de Ravenna
© Fototeca.cat
Història
Emperadriu d’Orient.
Filla d’un guardià de l’hipòdrom circ de la capital bizantina, fou ballarina i menà una vida lleugera Justinià I , encara no emperador, se n'enamorà i en féu la seva amant fins que obtingué ~523 del seu oncle Justí I l’abolició de la llei que prohibia als senadors de casar-se amb actrius i la convertí en la seva muller, i el 527, en esdevenir emperador, la féu coronar emperadriu D’aleshores ençà Teodora anà sempre associada a Justinià, en fou la gran consellera i exercí damunt d’ell una influència molt gran Dona d’una gran fermesa, impedí que Justinià cedís i abdiqués davant la…
Joan Alston Sutherland

Joan Sutherland
© Fototeca.cat
Música
Soprano australiana.
Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves…
Sant Pere de la Curullada (Granyanella)
Art romànic
L’actual església parroquial és un edifici barroc bastit al segle XVII que en substituí un altre de romànic, avui totalment enrunat, situat a la partida anomenada de Sant Pere, a l’indret on s’emplaçà en un principi el poble de la Curullada La primitiva parròquia és documentada des de molt antic Apareix per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta l’hagiotopònim Sancti Petri de Cruciada Hi ha també notícies de llegats testamentaris adreçats a aquesta església des del principi del segle XII, com els que realitzaren el 1112 Bertran i Ermessèn…
Ahmet III
Història
Soldà otomà (1703-30).
Arribà al poder amb l’ajuda dels militars que havien destronat el seu germà Mustafà II, els quals controlaren el govern fins al 1718 Acollí Carles XII de Suècia a la cort —després d’haver estat vençut per Pere el Gran de Rússia a Poltava —, el qual aconseguí que esclatés una nova guerra russootomana L’exèrcit rus fou derrotat al Prut 1711, i, pel tractat de pau d’aquest nom, el tsar tornà a Turquia la ciutat d’Azov El 1714, a causa de les pressions dels comerciants grecs, la Porta declarà la guerra a Venècia aquesta fou favorable als turcs conquestes de Morea, el 1715, del Peloponès i de les…
Theo Adam
Música
Baríton alemany de nom complet Theodor Adam.
De nen formà part del cor de l’església de la Santa Creu de la seva ciutat natal, i posteriorment anà a estudiar a Weimar Turíngia Format amb Rudolf Dietrich, debutà el 1949 a l’Òpera de Dresden en el paper de Cern’akovskij de Borís Godunov de Musorgskij El director Hans Knappertsbusch li suggerí de canviar la seva tessitura de baix, i a partir d’aleshores sobresortí en papers de baix baríton, com els de Wotan, l’Holandès, Amfortas o Hans Sachs A banda del repertori wagnerià debutà a Bayreuth el 1952, destacà també en el de compositors com Mozart, Berg, Beethoven, Berio, Verdi, Musorgskij i…
,
Joan Gil-Albert i Simon
Literatura
Poeta i assagista en castellà.
Estudià dret i filosofia i lletres a València Collaborà a Hora de España Exiliat del 1939 al 1947, residí a diversos països sud-americans El 1927 publicà La fascinación de la real , prosa avantguardista, a la qual seguiren Vibración de estío 1928, Como pudieron ser Galerias del Museo del Prado 1929 i Crónicas para servir al estudio de nuestro tiempo 1932 Estèticament molt relacionat amb la Generació del 27, el 1936 publicà el recull de sonets Misteriosa presencia , que fou seguit per Cadente horror 1936, Siete romances de guerra 1937 i Son nombres ignorados 1938, sobre l’experiència de la…