Resultats de la cerca
Es mostren 4794 resultats
la Mercè

Església de la Mercè de Barcelona
© Fototeca.cat
Convent
Temple barceloní, situat al carrer Ample, al costat de l’edifici de capitania general, que fou, fins el 1835, el convent dels mercedaris.
La primitiva església fou erigida en 1249-67, ampliada als s XIV i XV i renovada totalment en 1765-75 L’edifici barroc, de gust borrominià, és obra de Josep Mas i consta d’una sola nau, amb vuit capelles laterals comunicades entre si, i un curt transsepte, amb cúpula, al creuer Hi ha rics revestiments de marbre i estuc, amb complicades gelosies a les tribunes altes Té una façana de planta corbada amb ornaments esculturals de Carles Grau i a la banda del carrer Ample té installada l’antiga façana goticoflamígera del s XV de l’església de Sant Miquel, que hi havia al costat del…
Vallivana
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella (Ports), situat a 25 km al SE d’aquesta ciutat.
El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal gòtic i d’altres dependències 10 h 1981 651 m alt, és a la dreta de la rambla de Vallivana afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril La imatge és petita, de terra cuita, probablement del s XIV El santuari actual fou construït al començament…
Bonaire
Barri
Barri de Càller, a Sardenya.
Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l’infant Alfons d’Aragó, el 1324, damunt el campament installat durant el setge de Càller Després del tractat amb Pisa, Alfons l’encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana Jaume II li atorgà 1325 privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta El 1336 arribà a tenir uns 8 000 habitants, però des del 1327, l’any següent de la rendició de Càller, fou agregada al…
Santa Maria de Matadars
Esgésia del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).
L’església preromànica de Santa Maria de Matadars o del Marquet, de capçalera mossàrab o de tradició paleocristiana, se situa al costat de la masia del Marquet La primitiva església fou renovada amb una nau romànica al segle XI, però se'n va respectar la capçalera, abans de tres santuaris, amb arcs i finestres de ferradura i un antic cimbori, que fou restaurada i ara és un centre d’atracció per als amants de l’art antic És l’edifici religiós més arcaic i evocador de la comarca i es troba al peu de la carretera de Manresa a Sant Vicenç de Castellet El lloc o vila rural de Matadarcos és conegut…
Castellnou d’Ossó

Castellnou d’Ossó (Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), a la dreta del Sió, en un sector de l’extrem de ponent del terme, a 372 m d’altitud, al costat d’una torre medieval de base romana i tipus circular, antigament anomenada Castell-lliuró.
Apartada de les cases, en un indret més elevat, s’alça l’església parroquial de Sant Pere, romànica segle XII, d’una nau i porta amb arquivoltes, columnes i quatre capitells A l’interior es conserva un sarcòfag medieval de pedra Dominant la població, hi ha els vestigis d’una torre medieval de base circular, possiblement de la fi del segle XI o inicis del XII Aquesta torre és al centre d’una estructura semicircular considerada el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els…
exvot
ex-vot pintat
© Fototeca.cat
Religió
Do fet a Crist, a la Mare de Déu o a un sant en compliment d’un vot o en record d’un benefici rebut, consistent en un objecte que hom penja a la paret o al sostre d’una capella o temple.
Els exvots més antics documentats als Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al s XII aleshores era costum d’oferir el pes en cera d’un infant i àdhuc d’un adult, probablement a base de ciris Una altra forma de presentar l’exvot de cera era sota la forma del donat o de l’objecte agraciat membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que es certificava davant notari, es predicava al poble i s’inscrivia en els llibres dels miracles se'n conserven alguns, com els de Montserrat,…
Ramon Noguer i Comet
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Redactor d' El Poble Català , fou successivament membre del Centre Nacionalista Republicà i de la UFNR i collaborà alhora en diferents setmanaris polítics, com Llibertat 1909, Revista de Catalunya 1912 i Pàtria 1914 Disconforme amb el Pacte de Sant Gervasi 1914, s’uní al Bloc Republicà Autonomista 1915 i després al Partit Republicà Català 1917, del qual fou secretari general Fou redactor de La Lucha 1916-19 Malgrat la seva amistat personal amb Francesc Layret, s’oposà el 1919 a la proposta d’adhesió del partit a la Tercera Internacional En 1919-21 collaborà a La Publicitat i fou diputat…
Josep Lluís Blasco i Estellés
Filosofia
Filòsof i polític.
Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià Fou…
cadirat

Cadirat de la catedral de Barcelona
Fèlix González (CC BY-NC-ND 2.0)
Art
Tecnologia
Conjunt de cadires integrades a l’estructura del cor de les esglésies o de les sales de reunions.
Atenent a la forma, pot ésser muntada en filera o en semicercle, segons que sigui a la nau central de l’església o a l’àbsis Comunament de fusta, la decoració a partir del segle IX s’anà depurant, i conquerí la màxima riquesa artística durant els períodes gòtic i barroc En el període gòtic tardà són decorades amb exuberància totes les parts de les cadires amb motius vegetals i animals el cadirat de la catedral de Barcelona, obra conjunta de Pere Sanglada, Pere Joan i Macià Bonafè, entre eltres, és dels segles XIV-XV Durant el Renaixement foren introduïts en la decoració, més austera, elements…
art provençal
Art
Art desenvolupat a Provença.
Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica basílica de Sant Víctor a…