Resultats de la cerca

Besnet d’un dels fundadors del Banc de Sabadell  el 1881, Joan Baptista Corominas i Pla , es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Molt vinculat també pels lligams familiars al sector tèxtil del Vallès Occidental, la seva actuació com a representant del Gremi de Fabricants , patronal associada a Foment del Treball, fou essencial per a negociar amb les autoritats franquistes les indemnitzacions que permeteren a la indústria de la comarca refer-se de les riuades del 1962 L’any 1969 s’incorporà al consell d’administració del Banc de Sabadell, i el 1976 en fou elegit…

Publicació d’àmbit prioritàriament local i comarcal, inclou també informació general Successor de Tarrasa Información , i aquest, al seu torn, de Tarrasa , òrgan franquista a la ciutat, la capçalera aparegué inicialment com a Diario de Tarrassa , i posteriorment amb el nom  Diario de Terrassa El 1993 adoptà el nom actual Des de l’inici inclou articles en català, llengua que al llarg dels anys ha anat guanyant protagonisme fins que, des del juliol del 2019, el diari passà a publicar-se íntegrament en llengua catalana Entre altres activitats, organitza un concurs de relats breus amb el…

L’església de Sant Martí de l’Esparra apareix per primer cop esmentada l’any 1169, vinculada al monestir de Sant Pere Cercada Estigué sota la jurisdicció dels vescomtes de Cabrera mitjançant els seus dependents, els senyors del castell de la Roqueta, identificat modernament amb les restes de la torre de l’Esparra Figura com a terme parroquial en el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV El 2 de maig de 1640 els terços castellans comandats per Leonardo de Moles foren derrotats per les milícies de Riudarenes i les poblacions veïnes en la retirada a la població, la van cremar, i alhora van…

El lloc de Vall-de-roures fou conquerit per primera vegada el 1132 per Alfons I d’Aragó, el Bataller , i definitivament pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157 L’any 1175 Alfons I el Castva concedir al bisbe de Saragossa i a l’església de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia uns amplis territoris, entre els quals els actuals termes de Vall-de-roures, Beseit i Fondespatla La vila de Vall-de-roures i el seu castell foren l’indret més important de la comarca L’església parroquial de la població, esmentada ja al segle XII…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una editorial…

Fundat el 1919, impulsà l’excursionisme i l’activitat cultural de la ciutat Inicialment tingué seccions d’atletisme i fotografia, a més d’una biblioteca A partir del 1923 es constituïren les seccions d’esports de muntanya, de ciències, femenina i la de cultura física Organitzà excursions, escalades i fomentà la pràctica de l’esquí Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el Centre Excursionista del Vallès Entre el 1925 i el 1937 publicà un butlletí propi social Després de la Guerra Civil reprengué les activitats l’any 1940 Organitzà cursos d’espeleologia i…

Fundat el 1908 per iniciativa de Joan Montllor i Pujal, el seu objectiu era fomentar l’excursionisme a partir de l’estudi natural, històric i cultural de Catalunya Des del 1918 realitzà ascensions als principals cims pirinencs entre la Maladeta i el Canigó Al principi dels anys trenta, destacà l’escalador Jaume Tiana, amb importants escalades a Sant Llorenç del Munt i els Pirineus, a més d’algunes ascensions als Alps El 1931 creà la secció d’esquí i a mitjan anys trenta incorporà la secció de cinema Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el…

L’estació limita amb la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i disposa de més de 22 pistes que sumen més de 20 km esquiables i 1000 metres de desnivell entremig de frondosos boscos de pi negre 1500 m, cota mínima i 2500 m, cota màxima També disposa d’una àmplia zona de debutants a la cota 2000, d’un parc lúdic i de tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals Aquest domini esquiable del Pallars Sobirà és continuador de l’estació Super Espot, que fou inaugurada la temporada 1967-68 i mantingué aquest nom fins a la temporada…

Enllaça amb el pla Jaussely pel seu organicisme i amb el pla Rovira i Trias pel seu radiocentrisme L’omissió en la formulació de l’estructura jurídica encarregada de dur a terme el pla i la del pla financer han estat les principals causes de la inoperància i de la tergiversació reiterada del pla, així com del desenvolupament, a partir del final del decenni dels 60, de moviments de protesta Amb l’inici de la revisió del pla 1964 es féu evident la influència de Barcelona damunt el que hom denomina àrea metropolitana de Barcelona , per a l’ordenació de la qual fou elaborat un “pla director” 1966…

És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània, i que calgué identificar-lo amb un Rodestagnus que pel juny del 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i bisuldunenses A ell degué correspondre en bona part la defensa de Girona i de la seva comarca quan es produí la ràtzia d’'Abd al…