Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…

En el Baix Imperi el comes era un acompanyant de l’emperador i sovint tenia càrrecs administratius o militars, tant a la cort com a les províncies Normalment els comtes-governadors foren sobreposats a les autoritats civils i a les romanes i llurs poders anaren augmentant a mesura que declinaven les institucions imperials i creixia la inestabilitat general només l’Església s’escapà moltes vegades a l’autoritat comtal L’imperi Bizantí conservà aquest funcionari fins al segle X Des del segle VII fou atorgat amb molta facilitat i passà a significar genèricament un càrrec Els pobles germànics…

Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la installació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776 Hi destaca la collecció prehistòrica estacions hallstàttiques de Merlès i de Tiurana, mina de coure de Riner, materials de tres poblats ibèrics i de coves i de sepulcres de la comarca i, de l’art medieval, les…

Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran eficàcia i…

La Bibliothèque Nationale de France inclou diverses biblioteques i institucions i és dividida en diferents seccions entrades, impresos, periòdics, mapes, illustracions, numismàtica i música En foren l’origen les colleccions dels reis de França, sobretot en la biblioteca installada primer a Blois i després a Fontainebleau per Francesc I, i traslladada durant el regnat de Carles X a París, on tingué la seu fins a la darrera dècada del segle XX, a l’antic palau Mazarin i en altres edificis del segle XVII, adaptats entre el 1854 i el 1875 Lluís XIV i Colbert n'augmentaren…

Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o…

Deixeble de Salvador Gea al Reial Collegi del Patriarca de València, més tard estudià al conservatori de la ciutat La Guerra Civil Espanyola aturà la seva formació, que reprengué al conservatori de València amb JV Bàguena, M Palau i JM Machaconses Combinà la dedicació a la música i la de funcionari a l’Administració de la Sanitat Social Interessat en la renovació del llenguatge musical valencià, en el catàleg de la seva producció sobresurten les Nou cançons per a la intimitat 1966, per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano, en què explorà les possibilitats de l’…

Després d’estudiar medicina a Lund i a Uppsala, féu viatges d’exploració científica a Lapònia i anà a doctorar-se a Holanda, on romangué tres anys i on publicà les obres Systema naturae 1735, Fundamenta botanica i Species plantarum 1753 Visità França i Anglaterra, i retornà al seu país l’any 1738 Poc temps després aconseguí la càtedra de botànica a la Universitat d’Uppsala, i començà a reorganitzar el jardí botànic, per encàrrec reial Les obres citades li havien proporcionat fama mundial, especialment per la nova i clara classificació de tots els éssers vivents coneguts que agrupava en…

El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa segons indica del document, tots aquests béns cedits…

Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball Amb aquesta agrupació…