Resultats de la cerca
Es mostren 208947 resultats
reptació
Zoologia
Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors.
Les formes més primitives de locomoció es donen en els metazous inferiors, com els oligoquets o cucs de terra En aquests animals el celoma pren la forma d’un sistema hidroestàtic que, mitjançant l’acció dels dos tipus de musculatura circular i longitudinal que hi ha al tegument, permet a l’animal d’arronsar-se i d’estirar-se la contracció dels músculs circulars redueix la superfície, però, atès que el líquid que omple la cavitat celòmica no és compressible, cal que per a mantenir el mateix volum el cos s’allargui Els músculs longitudinals actuen a l’inrevés El tipus de reptació generalment…
radiogalàxia
Astronomia
Galàxia de la qual hom detecta emissions d’ones radioelèctriques.
Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos, però, aquests…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a…
castor

Castor europeu (Castor fiber)
José Antonio Jiménez (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Gènere de rosegadors de la família dels castòrids, de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys.
Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son…
argentament
Tecnologia
Operació de cobrir amb una capa d’argent.
L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metallització al buit, per deposició de metall reduït químicament sense corrent elèctric, o per electrodeposició En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència La metallització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàllics L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent especialment coure o llautó en…
arrel
Matemàtiques
Quantitat x que, presa com a factor un cert nombre de vegades n, dóna com a producte una quantitat determinada a.
Hom ho expressa amb on a és el subradicand, x l’arrel i n l’índex aquesta expressió equival a x n = a El signe √sembla provenir de la deformació de la r inicial del mot llatí radix , ‘arrel’ àlgebra Una arrel d’índex 2 és anomenada arrel quadrada hom acostuma a suprimir gràficament l’índex d’índex 3, arrel cúbica d’índex 4, arrel biquadrada Les arrels de qualsevol altre índex no reben cap nom específic L’existència d’una arrel enèsima d’índex n q de p, on q i p són nombres reals i positius, és demostrada pel fet que la funció y = x n , on x varia de 0 a + ∞, és contínua i,…
aparell
Química
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura, amb el fi d’obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent.
L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d’…
Xarxa Vives
Educació
Associació d’universitats que potencia les relacions entre les institucions universitàries dels Països Catalans i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns.
Té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana Fou constituïda el 28 d’octubre de 1994 a Morella Ports per tretze universitats, a les quals s’anaren afegint d’altres fins a un total de vint el 2008, any en què el nombre total d’alumnes superava els 440000 i el de professors els 30000 Aquest any agrupava les universitats Abat Oliba CEU, la d’Alacant, la d’Andorra, l’Autònoma de Barcelona, la de Barcelona, la de Girona, la de les Illes Balears, la Internacional de Catalunya, la Jaume I, la de Lleida, la Miguel Hernández d’Elx, l’Oberta de Catalunya, la Perpinyà Via…
amiant
amiant
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Tecnologia
Nom donat a diversos silicats hidratats d’estructura complexa que, sota la forma d’agregats, contenen fibres flexibles de color blanquinós, d’aspecte lluent i tacte sedós, susceptibles d’ésser filades i teixides.
Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a aïllants, etc són fabricats…
àmfora

Àmfores grega (dalt esquerra), romana (baix esquerra), fenícia (dalt dreta) i ibèrica (baix dreta)
© Fototeca.cat
Història
Recipient de ceràmica, amb dues nanses, usat pels pobles mediterranis de l’antiguitat per a guardar i transportar líquids (especialment vi i oli), però també cereals i altres productes.
Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’estudi de les…