Resultats de la cerca

Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar…

Príncep d’Acaia o de Morea 1315-16, conegut sovint per Ferran de Morea Fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix En 1301-05 estigué al costat del seu pare i al Llenguadoc Passà llavors a la cort de Jaume II de Catalunya-Aragó i a la de Frederic II de Sicília, que l’envià com a lloctinent seu a la Companyia Catalana Es traslladà a Gallípoli 1307, on s’hagué d’imposar per damunt la rivalitat de Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença La mort violenta d’aquest darrer a mans de Rocafort i l’intent d’aquest de no reconèixer Frederic II, el feren retirar de la Companyia, i emprengué…

Té l’origen en la compra pel març del 1959 de la Banca Dorca d’Olot per un grup no bancari d’homes de sectors econòmics diversos L’any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom Els anys seixanta i setanta realitzà una forta expansió a l’empara de la nova llei d’Ordenació bancària, i obrí oficines a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, així com en algunes grans ciutats espanyoles —Madrid, Saragossa, Bilbao, Sant Sebastià— Absorbí el Banc d’Expansió Comercial Capellades el 1971 i, el 1980, el Banc Mercantil de Manresa i el Banc de Barcelona Aquest mateix any integrà el…

Coneguda popularment per la sigla RACC, nasqué el 1906 amb el nom d’Automòbil Club de Barcelona gràcies a l’impuls d’un grup d’automobilistes El mateix any rebé la distinció de reial d’Alfons XIII i el 1910 adoptà la denominació actual El seu primer president fou Lluís F Baixeras En aquella època circulaven molt pocs cotxes, els carrers i les carreteres no estaven preparats per a la circulació automobilística, no existien benzineres ni tallers mecànics, ni senyals, ni reglaments i els accidents eren freqüents Amb l’objectiu de millorar aquesta situació, el RACC denuncià el mal estat de la…

Els seus pares eren professors de piano, i a set anys pogué oferir un primer concert El 1951 la seva família s’establí a Israel, on prosseguí els seus estudis musicals Amplià estudis de piano amb Nadia Boulanger a París i Ernst Fischer a Salzburg, i direcció d’orquestra amb Igor Markevitch Debutà com a pianista el 1954, guanyà el premi Casella el 1956 i posteriorment enregistrà sota la direcció d’ Otto Klemperer i amb la New Philharmonia de Londres les sonates i els concerts de Ludwig van Beethoven  Ha actuat amb Arthur Rubinstein, Otto Klemperer, Isaac Stern i Dietrich Fischer-Dieskau,…

El seu pare, Francesc Barceló, fou capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i morí en una acció a Móra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successió Participà en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sollicità el perdó i es retirà a la seva llar de Marçà Priorat Empresonat dues vegades, aconseguí de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugué a terme fets d’una gran audàcia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat El governador de Tarragona feu empresonar la mare i…

Vida Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa Estudià a les escolanies d’Abbeville 1767-74 i Amiens 1774-79 Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses Dijon 1781, Le Mans 1782, Tours 1783 i a l’església dels Sants Innocents a París 1784 El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals…

De família benestant, era de conegudes simpaties republicanes De petit sofrí una paràlisi i sempre caminà amb crosses Fou company de batxillerat de Lluís Companys al Liceu Poliglot, i cursà dret i filosofia i lletres a Barcelona Contribuí a la fundació de l’Associació Escolar Republicana 1900 i a la creació de l’Extensió Universitària Redactà els estatuts de l’Ateneu Enciclopèdic, i en fou president el 1905 Aquest any ingressà a la joventut d’Unió Republicana i es doctorà amb la tesi La societat primitiva, concepte i investigació Fou també elegit regidor de Barcelona pel districte VII…

D’origen burgès, feu estudis a París i es lliurà a l’advocacia, que ben aviat abandonà per una vida ociosa de lectures i d’aventures galants Nomenat Maître des Eaux et des Fôrets el 1652, negligí les ocupacions del càrrec, es decantà definitivament cap al conreu de les lletres i publicà una adaptació de L’eunuque de Terenci 1654 Protegit per Fouquet, freqüentà el seu castell de Vaux, i quan aquest caigué en desgràcia, La Fontaine evocà el seu record en uns poemes que alhora li agraïen la protecció i l’acolliment atorgats Aux nymphes de Vaux, Ode au roi , 1662 El 1664 entrà al servei de…

El seu pare era musicòleg i rector de la Universitat de Brno El 1952 es graduà en arts, cinema i literatura a la Universitat Carles de Praga, i posteriorment hi exercí la docència, professió que combinà amb la creació literària, l’assaig i la traducció Els seus primers llibres publicats foren reculls de poemes Ingressà al partit comunista txec el 1950, i en fou expulsat dos anys més tard per desviacionisme, però hi reingressà el 1956 fins el 1970, que en fou expulsat definitivament arran de la seva implicació en la primavera de Praga del 1968 Aquest any publicà dues obres que li donaren…