Resultats de la cerca
Es mostren 209182 resultats
mà invisible
Economia
Concepte introduït per Adam Smith i adoptat per l’escola clàssica per designar la regulació espontània (ordre natural) que s’assoleix en el funcionament de l’economia i de la societat en general si no hi interfereix cap intervenció estatal i si hom deixa que els individus actuïn d’acord amb el prinicipi de l’obtenció del màxim benefici individual..
morfema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació del llenguatge, de caràcter gramatical, indescomponible en l’aspecte sincrònic, que expressa els diversos accidents (gènere, nombre, persona, temps, etc) i altres elements gramaticals de relació (article, pronom, preposicions, conjuncions), d’inventari limitat i tancat en cada llengua, per oposició al lexema, unitat significativa mínima, de caràcter lèxic i d’inventari il·limitat i obert en cada llengua.
D’altres lingüistes assignen el terme genèric de morfema a tota unitat mínima significativa i divideixen el terme en morfemes lexicals o lexemes i morfemes gramaticals o gramemes
teorema de Varignon
Física
Teorema, enunciat per Pierre Varignon, segons el qual el moment de la resultant d’un sistema de forces concurrents en un punt d’un pla i contingudes en aquell pla, respecte a un altre punt del pla o d’un eix, és igual a la resultant dels moments de totes aquelles forces respecte al mateix punt o al mateix eix.
pacte d’igualtat de béns i guanys
Dret
Història del dret català
A l’antic bisbat de Girona, modalitat de règim econòmic conjugal, avui completament en desús, que solia practicar-se quan el dot aportat per la muller era quantiós, segons el qual els consorts o llurs hereus es partien, per meitat, en dissoldre’s el matrimoni, els fruits i les rendes del dot no consumits i els béns adquirits amb aquests estalvis.
postulat
Filosofia
En la Crítica de la raó pura de Kant, cadascun dels tres principis, referents a les categories de la modalitat, que donen raó de la possibilitat, de la realitat i de la necessitat en llur ús empíric i que —com a postulats del pensament empíric en general— només són aplicables a l’experiència possible i a la seva unitat sintètica.
poder de postulació
Dret processal
Capacitat processal exigida per la llei perquè les parts puguin exercir vàlidament davant els tribunals llurs pretensions, o altres actes processals, que comprèn la defensa de l’advocat i la representació del procurador, dels quals en alguns casos —judicis verbals, actes de conciliació, etc— el dret vigent a l’Estat espanyol permet de prescindir o que admet com a assessors.
plegadora
Disseny i arts gràfiques
Màquina per a plegar amb un o més doblecs els plecs impresos, d’acord amb el format que hom necessita, en ésser comprimits entre dos corrons, bé per l’acció d’una ungla que els hi introdueix per la línia que serà el doblec, bé per l’acció dels mateixos corrons en topar l’aresta davantera del plec en un topall.
procurador d’ofici
Dret
Persona, designada per torn i nomenada pel col·legi de procuradors, encarregada de representar, en els judicis civils, els litigants que han obtingut o simplement sol·licitat el reconeixement del dret de justícia gratuïta i, en les causes criminals, els querellants que han obtingut o sol·licitat el reconeixement d’igual dret o els processats o encartats que no han utilitzat el dret a designar procurador.
trampa
Química
Nom genèric d’una peça, un estri o un muntatge que serveix per a retenir sòlids o líquids a través d’una conducció, especialment el muntatge consistent, de bell antuvi, en un flascó tancat, la part superior del qual és travessada per un tub d’entrada, que arriba quasi fins al fons, i un de sortida, que just el travessa.
És utilitzat, buit o emplenat d’una substància adient, intercalat en una conducció, per a molts fins, com seguretat, absorció, rentatge de gasos
varietat lineal
Matemàtiques
Subconjunt F del conjunt de punts E d’un espai afí (E, V) tal, que per a tot punt X de F hom pot trobar un punt P de F i m vectors linealment independents v1, ..., vm , de manera que X = P + t1 v1 + ... + tm vm , on t1, ..., tm són nombres reals.
Els vectors v 1 , , v m formen un sistema de vectors directors de F , i el nombre m fixa la dimensió de la varietat Les varietats lineals de dimensió 1 són les rectes , i les de dimensió 2, els plans En general, en un espai afí de dimensió n , una varietat lineal de dimensió n -1 és anomenada hiperplà