Resultats de la cerca

Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president de la diputació i alcalde de Castelló Milità a Unión de Centro Democrático  del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit Regidor de l’ajuntament de Castelló 1987-2011, del 1995 al 2011 presidí la diputació de Castelló Des d’aquests càrrecs impulsà una política d’obres públiques de grans dimensions, entre les quals hi ha el parc temàtic Mundo Ilusión, la…

A 16 anys abandonà l’escola i començà a guanyar-se la vida en feines diverses Combatent i ferit a la guerra de Corea, fou condecorat S’inicià en el cinema com a extra i en feines auxiliars de rodatge Debutà com a secundari el 1956 en The Girl He Left Behind , de David Butler, i l’any següent obtingué el seu primer paper protagonista en la telesèrie Maverick , en la qual actuà fins el 1962 i que li donà popularitat, reforçada posteriorment en altres sèries, sobretot Nichols 1971–1972 i The Rockford Files 1974-1980  En el cinema, els anys seixanta i a l'inici dels setanta protagonitzà sobretot…

A 18 anys fou nomenat director de l’escola del seu poble i l’any 1976 fundà el diari alternatiu The Flint Voice Posteriorment féu de director, productor i presentador de la sèrie de televisió TV Nation , guardonada amb un premi Emmy L’any 1989 dirigí el seu primer documental per al cinema, Roger and Me , sobre les conseqüències del tancament de la factoria General Motors a Flint, al qual seguiren The Big One 1997, Pets or Meat 1992 i el film de ficció Canadian Bacon 1995 Moore es donà a conèixer a Europa amb el documental Bowling for Columbine , un allegat contra la cultura armamentística…

Estudià dret Afiliat el 1963 al SPD, en presidí les Joventuts del 1976 al 1980, any en el qual fou elegit diputat al Bundestag fins el 1986 Cap de l’oposició al parlament de la Baixa Saxònia 1986, el 1990 i el 1994 guanyà les eleccions al govern d’aquest land A l’octubre del 1998, vuit mesos després de la segona reelecció, abandonà la presidència regional per concórrer a les eleccions generals, que guanyà per majoria relativa Canceller d’un govern de coalició amb els ecologistes, el seu centrisme li reportà tensions tant amb aquests com amb l’ala esquerra del SPD, partit que presidia des del…

Interessat per la situació dels presos, ingressà en el Comité propresos de Vilanova, que treballava per la millora de les seves condicions Dedicat al periodisme, publicà el diari La Estela , i, simultàniament, també publicà, a Barcelona, Terra Lliure , als tallers de la Solidaridad Obrera Fou director de la revista Catalunya Remarcable defensor de la causa republicana, fou un dels fundadors de la Federació Ibérica de Juventudes Libertarias i, durant la Guerra Civil Espanyola, “milicià de la cultura” a la brigada 133 El 1939, s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència…

Vida Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona 1977-80 i amplià la seva formació amb personalitats com Lee Strassberg o Carlos Gandolfo Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust , dirigides, respectivament, per Fabià Puigserver 1982 i Lluís Pasqual 1983, La bona persona de Sezuan 1988, de B Brecht, dirigida per F Puigserver, Els gegants de la muntanya ,…

Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés PAR, fou elegit president de la Diputació General d'Aragó , primer catalanoparlant que ocupà aquest càrrec Fou reelegit després…

Llicenciat en dret per la Universitat de Gant, fou secretari de Willy De Clercq, president del Partit Liberal Flamenc PVV President del PVV des del 1982, el 1985 fou elegit diputat, i fou ministre d’Economia del Govern de Wilfried Martens Després de la caiguda del Govern es convertí en el líder de l’oposició El 1991 abandonà el PVV per incorporar-se al Vlaamse Liberalen en Democraten VLD Després de la victòria electoral del VLD en les legislatives del 1999, al juliol esdevingué primer ministre d’un Govern de coalició amb els socialistes i els Verds, en el primer Govern belga sense els…

S’inicià en el periodisme treballant en premsa i ràdio, però en els darrers quinze anys es dedicà plenament a la televisió Començà a Televisió Espanyola i ben aviat s’incorporà al programa 30 minuts de TV3, on treballà vuit anys Posteriorment fou nomenat responsable d’Actualitat i Nous Formats de Televisió de Catalunya i, després, responsable de programació Al principi del 2004, Joan Majó el nomenà director de Televisió de Catalunya, en substitució de Joan Oliver, càrrec que exercí fins al maig de 2008, en què fou substituït per Mònica Terribas Al juliol del mateix any fou nomenat nou…

Doctor en filologia clàssica per la Universidad Complutense de Madrid i honoris causa per les de Lleó i Atenes Dugué a terme la seva tasca docent com a catedràtic de grec d’institut i com a professor de teoria de la traducció a l’Instituto Universitario de Lenguas Modernas y Traductores de la Complutense de Madrid Des de l’any 1984 fou membre numerari de la Real Academia Española de la Lengua cadina n i corresponent de les de Xile i els EUA És autor de nombroses traduccions de textos clàssics i de diverses publicacions sobre lingüística i gramàtica Part de la seva trajectòria professional…