Resultats de la cerca

El 1856 obtingué el lloc d’organista a la catedral de Linz, i a la mateixa època començà a estudiar contrapunt a Viena i a compondre les primeres obres d’importància Wagner, per qui sentia una profunda admiració, l’autoritzà 1863 a estrenar a Linz 1868 el final de Die Meistersinger , abans de la seva representació a Munic Aquest mateix 1868 fou nomenat professor del conservatori de Viena, com també organista de la capella imperial, lloc que ocupà fins el 1891, que fou fet doctor honoris causa de la Universitat de Viena, d’on era professor de teoria musical des de l’any 1875…

Estudià musicologia a la Universitat de Praga, i rebé classes particulars de V Novák Posteriorment, a Viena, es perfeccionà amb JB Foerster 1911-12 Del 1915 al 1921 dirigí diverses orquestres a Hamburg, Brno, Moravská Ostrava i, finalment, a Praga, on fou segon director de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat També dirigí el cor Hlahol, amb el qual feu algunes gires Nomenat professor de composició al Conservatori de Praga, exercí alhora com a crític musical en "Národní Osvobození" Treballà a la Ràdio Txecoslovaca 1930-45 i el 1947 emigrà als EUA, on ensenyà teoria musical al…

Estudià violoncel a l’escola, però orientà la seva carrera cap a la tecnologia i l’enginyeria, i del 1912 al 1968 treballà en una oficina de patents Malgrat tot, no oblidà mai la música, i entre els anys 1910 i 1911 estudià instrumentació i composició amb Andreas Hallén al Conservatori d’Estocolm Fou director musical de diferents formacions orquestrals del seu país i un dels màxims exponents del grup de compositors suecs de la primera meitat del segle XX Destacà especialment en el terreny de la música orquestral i per a escena Les seves nou simfonies representen un pont d’enllaç…

Es formà musicalment a Tortosa, on estudià piano, harmonia i composició amb Josep Gotós i Vives El 1860 fundà el cor La Joventut Dertosense, i poc després es matriculà al Conservatori de Madrid per ampliar estudis, on obtingué diversos premis Amb menys de vint-i-cinc anys retornà a Tortosa, i al cap de poc ja era organista i mestre de capella a Casp Saragossa, localitat en què també exercí la docència musical a les Escoles Pies i la direcció de la banda municipal Després s’establí a Alcanyís Terol, on durant cinc anys fou mestre de capella de la collegiata, i a Tafalla Navarra,…

Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i…

Fill d’una família de músics, estudià piano amb I Philipp al Conservatori de Música de París i composició amb N Boulanger Nen precoç, veié publicada la seva primera obra el 1922, Pour Jacqueline , una peça per a piano Altres obres de juventut, com el Trio per a corda 1933, el Quartet de vent 1933 o el Quartet de corda 1934, revelaren la seva gran facilitat per a la composició i un sentit innat per a l’orquestració Assimilà els elements aportats pels corrents més avantguardistes i en feu una interpretació molt personal En el seu catàleg hi ha obres de cambra, orquestrals, vocals i…

Estudià piano amb Jeanine Coste, i el poeta i pianista Claude Ardent ha estat el seu mentor Cursà els estudis musicals primer a Orleans i després al Conservatori de Música de París, on obtingué un premi de composició a la classe d’O Messiaen el 1977 Ha estat vinculat a l’Ensemble InterContemporain i al seu director Peter Eötvös, que ha interpretat part de la seva obra Periòdicament fa estades a Barcelona i la ciutat ha estat a vegades la seva font d’inspiració, en obres com Diagonal 1983, per a catorze instruments, o Parallel 1984, per a fagot En el seu catàleg abunden les peces…

Feu estudis musicals a Eastbourne del 1888 al 1895 Posteriorment treballà com a organista i director de cor en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1913 es traslladà al Canadà i fou nomenat cap del departament de teoria al Conservatori de Toronto, ciutat on el 1914 començà a treballar com a professor adjunt a la universitat A partir del 1921 fou mestre de capella a l’església de Santa Maria Magdalena, lloc que ocupà fins a la seva mort Com a compositor, el seu estil primerenc demostra clarament una sòlida formació i l’assimilació total del llenguagte musical del final…

Estudià violí des de molt jove i fou alumne de J Joachim a Berlín El 1898 orientà la seva carrera cap a la musicologia Es formà a les universitats de Berlín, Munic i Leipzig, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre els primers concerts per a violí, estudi que posteriorment amplià i publicà com a Die Geschichte des Instrumental Konzerts bis auf die Gegenwart 'Història dels concerts instrumentals fins a l’actualitat', 1927 Entre els seus mestres tingué C Stumpf, A Sandberger i H Kretzschmar Participà en nombroses publicacions musicals i fou editor del "Neue Zeitschrift für Musik"…

Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb el nom de…