Resultats de la cerca

Cresqué en la comunitat jueva novaiorquesa i estudià a la Universitat de Chicago, on obtingué un màster en literatura anglesa 1957 Posteriorment serví a l’exèrcit fins al 1959, any que publicà la seva primera obra Fou professor d’escriptura creativa en diverses universitats dels EUA  La seva obra explora les contradiccions i els dilemes de l’individu en el context de la societat nord-americana actual, alternant registres que van de la sàtira a la tragèdia i gairebé sempre dins d’un entorn històric i social fàcilment reconeixedor La identitat jueva i la tensió que comporta la inclusió en una…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb  Enric Morera   El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d’Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922 Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan Fou cap de servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1935 Durant el seu temps de cap de la Caixa de Previsió de Socors des del 1929, i després, durant la Guerra Civil de 1936-39, desenvolupà un procediment de tractament de les fractures obertes, que exposà en l’obra El tractament actual de les fractures de guerra S’exilià el 1939 i, invitat pels caps del servei de defensa passiva de la Gran Bretanya, s’installà a Oxford El mateix any…

El 1957 inicia filosofia i lletres a la Universitat de València, estudis que completà a Madrid en l’especialitat de filologia romànica En tornar a València, estudià amb Manuel Sanchis i Guarner i es doctorà 1963 amb una tesi sobre Francesc Eiximenis Un any després anà als Estats Units, on en diverses estades fins el 1971 fou professor de català a les universitats d’Emory Atlanta, a l’estat de Geòrgia, i de Washington Saint Louis, a l’estat de Missouri El 1966 impulsà la publicació de l’antologia bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry a la revista literària Identity Magazine de la…

Estudià peritatge mercantil i treballà a la banca Aprengué de manera autodidàctica gramàtica catalana i l’any 1958 començà a fer classes de català per a adults El 1961 collaborà en la gramàtica Signe L’any 1963 començà les collaboracions a la revista  Cavall Fort , de la qual des d’aleshores fou redactor i corrector, i que dirigí del 1979 al 1997 Per a aquesta publicació traduí també sèries de còmics de gran difusió, com ara Els barrufets Ha dut a terme una important tasca de divulgació de temes lingüístics, especialment relacionats amb el català normatiu Publicà La llengua catalana 1966,…

En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’ecumenisme i plantejaments que ratllen l’…

Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1873 en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària Ja d’estudiant, collaborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa…

Canvis, renúncies, morts, acomiadaments i nous fitxatges  — amb més presència femenina — componen el panorama mediàtic d’un any encara pandèmic, complex i de transformació digital  El gener del 2021 començava amb la mort de Neil Sheehan Holyoke, Massachusetts, 27 d’octubre de 1936  — Washington DC, 7 de gener de 2021, el periodista estatunidenc que va obtenir «els papers del Pentàgon» sobre el Vietnam per al New York Times Pocs dies després, l’Associació Catalana de Ràdio denunciava els intents de privatització d’algunes ràdios municipals catalanes per part del Departament de la Presidència…

Desenvolupament enciclopèdic Es constituí inicialment com a centre d’estudis històrics –amb comissions històrica, arqueològica, literària i jurídica– fins que el 1911 es passà d’aquell Institut únic a un de triple –amb la incorporació d’una nova Secció Filològica i una altra de Ciències– i el nucli primitiu es convertí en la Secció Historicoarqueològica SHA, amb pressupost, publicacions i serveis propis El primer president fou Antoni Rubió i Lluch, catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Barcelona i formador d’una nova generació d’historiadors dins la seva càtedra dels…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…