Resultats de la cerca

L’any 959 consta que el magnat Riculf tenia propietats “ in villa que vocant Serra” L’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII era confirmat un alou de Serra al monestir de Banyoles L’església de Santa Maria ja existia l’any 1123, data de l’acta de consagració de l’església de Sant Iscle d’Empordà, on és consignat que pel cantó de llevant del seu terme limitava amb el de la parròquia de la Serra La parròquia de Santa Maria de Serra també és esmentada l’any 1198 L’edificació actual no conserva cap rastre de l’edifici anterior És una construcció de la segona meitat del segle XIX, la qual fou…

Aquesta església es trobava dins el clos del castell de Sentfores Encara que fos una capella castellera, tingué funcions de sufragània L’església és documentada l’any 1151 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Sentfores, en el moment en què el bisbe Pere de Redorta uní a la parroquial de Sant Martí les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i de Santa Cecília, tal com tenia en temps antic No sabem quan es produí la desaparició del culte a l’església de Sant Pere, únicament que el 1687 quan el bisbe Antoni Pasqual visità l’església parroquial ja no esmenta l’església…

Aquesta torre o castell és en realitat un gran desconegut, tot i que la seva primera referència és de l’any 956 Era inclòs dins el terme del castell d’Olèrdola, tal com constaten diversos documents del segle XI En una de les afrontacions de la torre Dela de l’any 1066 apareix esmentat precisament Castellmós Hom pensa que aquest topònim ha de tenir l’origen en un nom personal, potser en el de la persona que el feu aixecar Tenia una capella dedicada a sant Jaume, avui desapareguda com el castell La localització d’ambdues construccions és problemàtica Hom creu que es trobaven a la muntanya de…

D’aquesta capella, segurament d’origen medieval, no n’hi ha notícies històriques fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt consta que la capella de Sant Miquel estava en bon estat i tenia un sol altar L’any 1904 fou segregada d’Aramunt i inclosa a la parròquia de Montesquiu Aquesta capella era el centre de la caseria de Sant Miquel, inundada pel pantà de Sant Antoni vers l’any 1918 A l’hivern del 1945, amb la baixada de les aigües del pantà, és descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada A partir d’…

L’església parroquial de Montesquiu és esmentada l’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona L’any 1391, el capellà de Munt Squiu consta que pàgava de dècima dotze sous Vers l’any 1526 n’era rector Vicenç Tallada L’any 1758, l’església de Sant Sadurní de Montesquiu estava en bon estat tenia com a sufragànies Sant Vicenç de Galliners, Sant Sebastià de Pui de l’Anell i Sant Sadurní El 1904 s’hi agregà I’església de Sant Miquel del poble de Sant Miquel, segregada d’Aramunt, mentre que la capella de Sant Sadurní s…

Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues S'independitzà al segle XIII i, després d’una unió transitòria a Caldes de Montbui 1567, es fusionà de nou amb Bigues el 1623 La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos Carreres, Vives, Ribes i Prat de Baix L’església és d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis preromànic amb planta de ferradura cobert amb volta de quart d’esfera Té dues finestres, una de doble…

Fill de Mateu de Montcada i Sclafani El 1367 li fou concedit el comtat d’Àsaro, que després perdé El 1392 anà amb el seu germà Guillem Ramon amb l’expedició catalana de Martí el Jove a Sicília, i en fou recompensat amb les baronies de Traina, Castronovo i Miserendino, que perdé per rebel Després de seguir el seu germà en les alternatives d’amistat i rebellia, acabà per ésser un gran amic de Martí el Jove Fou senescal o mariscal i gonfanoner de Sicília El 1396 rebé els comtats d’Adernò i de Centorbi aquest ja el tenia com a baronia Després de la mort de Martí l’Humà, esdevingué un dels…

La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil, Argentina,…

Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…

Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament excomunicat El 1077…