Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Empar Baró i San Martín
Teatre
Actriu.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on començà a actuar en grups de teatre universitari S’incorporà a la companyia Windsor, dirigida per Adolf Marsillach , i debutà el 1957 Aquest any obtingué un gran èxit substituint Empar Soler Leal a Harvey , que coprotagonitzà amb Marsillach Formà companyia teatral pròpia 1965-67, en la qual també actuà Participà en una gran quantitat de muntatges, sobretot a Madrid, i fou una de les actrius teatrals de l’Estat espanyol més ben considerades, com li fou reconegut amb nombrosos guardons, entre els quals hi ha el premi Ercilla a la…
emperador romanogermànic
Història
Nom amb què és conegut el sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic, el títol oficial del qual era emperador dels Romans (o emperador romà).
El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…
etnografia
Etnografia
Ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles.
L’objecte de l’etnografia és de fornir a l' etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d’un grup humà específic L’etnografia contempla les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums dels pobles i té cura de descriure-ho amb precisió i sense sotmetre-ho a anàlisi ni aventurar interpretacions L’etnografia, com a ciència, és relativament moderna En un principi, l’etnòleg se servia del material que li fornien els conqueridors, els viatgers, els aventurers i els missioners Entre aquests informadors cal fer esment de Fernández de Oviedo, Bartolomé de Las Casas,…
Caixa d’Estalvis de Catalunya
Institució creditícia, fundada el 1926 per la Diputació de Barcelona sota la denominació de Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona.
El seu àmbit inicial era la província Per acord del consell d’economia de la Generalitat republicana augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat El 1939 recuperà la seva antiga denominació, que es convertí en l’actual el 1977 El seu creixement ha estat sostingut, aprofitant les possibilitats d’obertura de noves oficines Des del 1990 és la segona caixa de Catalunya i fins el 2005 ho fou dels Països Catalans El 1984 adquirí la Pedrera , seu des del 1987 de la Fundació Caixa Catalunya, dedicada a la difusió de l’art i la cultura Dins l’obra…
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Política
Partit polític alemany.
Fou fundat el 1919 amb el nom de Partit dels Treballadors Alemany per un grup de dreta antisemita L’any abans d’esdevenir-ne líder Adolf Hitler 1921, canvià el nom S’hi gestaren les doctrines del nacionalsocialisme , i alhora fou el mitjà per a portar-les a la pràctica Rígidament jerarquitzat en la figura del líder Führer, exhibí una retòrica agressiva, antisemita, anticomunista i antiliberal i creà el cos paramilitar de les SA Sturmabteilung, 'secció d’assalt' i s’involucrà en una intensa activitat d’agitació i intimidació contra la República de Weimar, que culminà en el…
Isidre Prunés i Magrans

Isidre Prunés
Teatre
Escenògraf i figurinista.
Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres, Antaviana 1978,…
Albrecht Eusebius Wenzel von Wallenstein
Història
Militar
Militar txec al servei del Sacre Imperi Romanogermànic.
Partidari de l’emperador Ferran II, que ajudà contra els bohemis 1618-25, fou nomenat governador de Bohèmia, membre de l’estat de prínceps de l’Imperi i príncep i duc de Friedland 1625 En iniciar-se la guerra danesa 1625-29, reclutà i equipà a càrrec seu un exèrcit i fou nomenat cap de totes les forces imperials Aconseguí la pau de Pressburg Porsony, 1626, expulsà els danesos de Silèsia i amb el general bavarès Tilly conquerí Mecklenburg, Holstein, Slesvig i la part continental de Dinamarca Obtingué el principat de Sagan i el ducat de Mecklenburg Com a general de l’armada imperial planejà una…
Erich Priebke
Història
Militar
Militar alemany.
Adherit al Partit Nacionalsocialista 1933, com a oficial de les SS formà part dels reforços que Adolf Hitler envià a Itàlia el 1943 per a impedir l’avançament dels aliats Al març de l’any següent, 33 soldats de l’exèrcit alemany moriren en un atemptat dels partisans comunistes Com a represàlia, Hitler ordenà executar deu italians per cada soldat mort Les autoritats alemanyes a Roma elaboraren una llista amb 330 civils, la majoria jueus, petits delinqüents i presos polítics en la pràctica, les persones assassinades foren 335 La matança tingué lloc el 24 de març de 1944 a les…
El Cuento del Dumenche
Publicació setmanal fundada a València el 1908 per Lluís Bernat i Ferrer.
Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d’adreçar-se a un públic popular Durant una primera etapa 1908-09 difongué texts del mateix Bernat, de Blasco i Ibáñez, d’Oller i Rabassa, de Morales i San Martín, etc En algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d’escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d’usar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble La temptativa de…
Catalunya Caixa
Economia
Caixa d’estalvis resultat de la fusió de la Caixa d’Estalvis de Catalunya, la Caixa d’Estalvis de Terrassa i la Caixa d’Estalvis de Manresa.
La nova entitat fou creada el 2010 a instàncies del procés de concentració de les caixes impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , i començà a operar al juliol d’aquest any Després d’un període en què adoptà el nom provisional de Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa , al setembre adoptà el nom actual Pel volum dels actius sumats de les tres entitats 81020 milions d’euros era la quarta caixa d’estalvis de Catalunya Hom procedí a un pla de reestructuració amb l’objectiu de deixar la nova entitat amb una xarxa de 1215 oficines i uns 8000…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina