Resultats de la cerca

Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…

Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151 L’autèntic…

La capella de Sant Salvador recorda l’existència d’un antic nucli de població en la summitat d’un turó de gran interès estratègic 545 m d’altitud, vora Pinyana, que domina la vall de la Noguera Ribagorçana La capellania de Sant Salvador de Montpedró depenia de l’abat de Sant Pere d’Àger Al segle XIV sembla que gaudí de gran devoció, ja que s’ha conservat memòria de tres interessants llegats de l’època Així, Bernat de Camporrells, segons l’última voluntat del seu pare Gombau, instituí l’any 1342 a favor del santuari de Montpedró un cens de 200 sous de pensió anual Els dos testaments restants…

Fortalesa desapareguda situada a l’extrem nord-est del municipi, a l’indret de l’actual masia de Cugul Les notícies documentals sobre el castell de Cugul són escasses, bé que molt antigues, atès que sabem que ja existia l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedí a Udalguer Ramon una quadra que es trobava al comtat de Barcelona, dins el terme de Montclar, al lloc anomenat Bufalla actual Vallverd per tal que hi bastís un castell Un dels límits territorials d’aquest lloc era el camí que anava fins “ ante ipsum castrum Mironis Otonis quod modo vocatur Cugul ” L’any 1178 es documenta el…

La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…

Situació Basament d’una torre del castell islàmic, integrat en el mur nord del castell baixmedieval ECSA - J Giralt El castell de Preixens destaca de la resta del nucli urbà d’aquest petit poble, que és situat a 20 km de Balaguer seguint la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt Mapa 33-14360 Situació 31TCG382289 Situat a la part més alta, s’hi arriba des de la Plaça Major per mitjà d’unes escales recolzades sobre la roca És de propietat privada CAT-JGB Història Sembla que el lloc de Preixens fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol IV, després d’haver ocupat la propera vila d’Agramunt el…

Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt El 1213 Arnau de Timor, senyor de Timor, rebesnebot de Pere I, que havia heretat la…

Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…

Al nord el separen dels termes de Benassal i d’Albocàsser el riu Sec, la serra de Sant Cristòfol i la mateixa rambla Carbonera resten quasi inclosos dins el seu territori els termes de la Torre d’en Besora i de Vilar de Canes i el sector de Meanes del d’Atzeneta Les principals alineacions són les serres d’Espareguera 1 082 m alt i de Montardí, a l’est, que separen la vall de la rambla Carbonera de la resta del municipi, i la serra de Sant Cristòfol 1 111 m alt i la serra de Culla 1 121 m alt, al nord Més de dues terceres parts del territori són terreny forestal, en part de…

Situació i presentació Es troba al límit SE del Pla d’Urgell i limita amb els municipis de Bellpuig W i NW, Vilagrassa NE, Verdú E i Sant Martí de Riucorb S i per un punt amb Belianes El canal d’Urgell travessa el terme pel sector septentrional L’únic nucli de població és el poble i cap de municipi de Preixana, unit a Bellpuig d’Urgell per una carretera local de 3 km que constitueix la principal via de comunicació i el deixa aïllat dels itineraris importants de la comarca Es comunica per pistes forestals amb Vilagrassa i Sant Martí de Riucorb El topònim ha estat considerat d’origen occità…