Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
Francesc Font
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Capellà a Caudièrs de Fenolhet el 1858 i vicari de Vinçà el 1865, el 1866 passà a ser rector de Codalet, tasca que exercí durant disset anys En aquest període, investigà la història de l’abadia de Cuixà, al mateix terme parroquial El 1881 escriví una Histoire de l’abbaye royale de Saint Michel de Cuxa , que utilitzà les notes del canonge Parés L’any següent fou nomenat rector de Portvendres, i el 1890, de Prats de Molló El 1904 publicà la Histoire de l’abbaye royale de Saint Martin du Canigou suivie de la légende et l’histoire de l’abbaye de Saint André d’Exalada Lectures…
Chronicon Breve Monasterii Canigonensis
Historiografia catalana
Cronicó anomenat així per Étienne Baluze, que el publicà al volum II de Miscellaneorum (1679).
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’inicia amb la fundació del monestir de Sant Martí del Canigó 1001, aporta algunes dades sobre el seu fundador, el comte Guifré de Cerdanya 988 – 1035, germà del cèlebre abat Oliba de Ripoll, i anota la durada del govern de cadascun dels seus abats fins a la fi del s xii Es pot deduir que es redactà en aquesta centúria, prenent com a base la documentació fundacional del monestir i el seu necrologi Aquest cronicó és una obra històrica d’interès local realitzada per un centre monàstic indubtablement influït pels cenobis de Cuixà i Ripoll, però que ja havia…
Fillols
Vista general de Fillols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al vessant N del massís del Canigó.
És format per la vall de Fillols , drenada per la riera de Fillols , afluent, per la dreta, del riu Major tributari de la Tet L’agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l’única activitat econòmica fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro les principals eren la Remí i la Felipart, en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó El poble 153 h agl i 10 h diss 1982, fillolaires 762 m alt és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest…
Mare de Déu de la Salut, abans Sant Sadurní d’Hortolanes (Pià)
Art romànic
La primera notícia documental que es coneix de l’església de Sant Sadurní d’Ortolanes data de l’any 961 S’esmenta a propòsit de la donació que el dit any feu Sunifred, comte de Cerdanya i Besalú, d’un camp al monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual afrontava amb el cementiri d’aquella església El temple de Sant Sadurní feia les funcions de culte per a la vila d’Hortolanes, però també servia al lloc de Tàpia ipsa Tapia , 956, ambdues localitats situades entre Pià i Ribesaltes, avui totalment desaparegudes El primitiu edifici romànic fou modificat i reconstruït al segle XIV al…
Pere Ponsich i Rondes
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg.
Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit Es dedicà al periodisme en el diari Le Roussillon i, amb Marcel Durliat, fundà la revista Études Roussillonnaises 1951-57, d’història i arqueologia mediterrànies Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca Membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la…
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1130-47).
Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia…
Dionís
Música
Divinitat grega d’origen frigi o traci el culte a la qual s’introduí a Grècia entre els segles IX i VIII aC.
La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apollo, Hermes i altres Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes Dionísies, que foren l’origen del…
Sant Aciscle de las Cabanas (Fòssa)
Aquesta església, avui desapareguda, és la precedent de l’actual parròquia de Fòssa, que té el mateix titular El poble de Fòssa és situat a 510 m d’altitud, al sector nord del terme municipal, al peu de La Ròca i dins la vall de La Matassa És format per un petit grup de cases I l’església parroquial més a migdia hi ha el barri de las Cabanas, molt més antic, on hi degué haver la primitiva església del terme El lloc de las Cabanas és mencionat per primera vegada l’any 1011 en la butlla del papa Sergi IV atorgada en favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual, segons l’…
Castell de Sornian
L’actual castell de Sornian, al centre del poble del mateix nom, és una construcció essencialment dels segles XVI i XVII, molt transformada per la construcció d’habitatges al seu interior Tanmateix, sembla probable que sigui el successor d’un de més antic, alt-medieval El lloc de Sornian, a la riba esquerra de l’Adasig, un afluent de l’Aglí, és conegut des de l’any 950, en què en una butlla el papa Agapit II confirmà al monestir de Sant Miquel de Cuixà un alou que tenia a Sornian Al segle XII apareix consignada la família Sornià, senyors o castlans del lloc, vassalls dels…
Vila fortificada de Baó
Art romànic
L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina