Resultats de la cerca

Especialista en gimnàstica rítmica, es formà a l’INEF Aconseguí els primers títols en els campionats de Catalunya l’any 1977 Guanyà dos títols de campiona d’Espanya absoluta 1982 i 1984, i com a gimnasta de la selecció estatal participà en dos campionats d’Europa, l’any 1982 a Stavanger Noruega i el 1984 a Viena on fou medalla de bronze, i en dos campionats del món, a Estrasburg el 1983 i a Valladolid el 1985 En els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 aconseguí la sisena posició, i fou la primera esportista espanyola a aconseguir un diploma olímpic L’any 1985 fou guardonada com la…

Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne…

Estudià cant a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a la Juilliard School de Nova York Debutà el 1977 com a protagonista femenina de Porgy and Bess G Gershwin i ben aviat emprengué una gira que la dugué a presentar-se arreu dels EUA, fins que li arribà la fama definitiva amb la pellícula Diva de JJ Beineix 1980 D’ençà de la seva presentació el 1984, actuà amb regularitat a l’Òpera de París, ciutat on protagonitzà l’ Aïda que inaugurà el Palau dels Esports de Bercy 1984 La temporada 1987-88 interpretà amb èxit la Marguerite de Faust a …

Des de la seva creació ha participat en els principals festivals, no solament estatals, sinó també de ciutats com París, Milà, Roma, Estrasburg, Bordeus, Zagreb i Nova York Especialment actius en el terreny discogràfic, han enregistrat més d’un centenar d’obres de música espanyola de les últimes dècades Entre els seus darrers discos, figuren el Concert per a fagot i conjunt instrumental , de Joan Guinjoan, i l’obra de cambra de Joaquim Homs, sota la batuta del seu director titular, José Luis Temes El grup és integrat per Salvador Espasa flauta, Carmen Guillén oboè, Salvador Vidal…

Estudià música i dret a París i el 1967 es llicencià en direcció orquestral Posteriorment amplià la seva formació amb L Fourestier a Niça i el 1968 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon El 1970 i el 1971 fou convidat a dirigir l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i en 1976-77 fou assistent del director Michel Plasson a Tolosa El 1980 fundà l’Ensemble à Vent de París Tres anys després fou nomenat director associat de l’Òpera del Rin, de la qual fou director permanent 1984-87 Fou professor de direcció orquestral al Conservatori d’Estrasburg des del 1986-89, i…

Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare, i continuà la seva formació al Conservatori de Frankfurt Entre el 1921 i el 1930 fou el director de l’activitat concertística de Magúncia Nomenat director de la Ràdio de Frankfurt 1929, exercí el càrrec fins el 1937 i pogué conèixer els grans compositors del moment, cosa que li feu refermar el seu compromís amb la música contemporània Fou director de les òperes de Münster 1937-41 i Estrasburg 1941-44 i de l’Orquestra Filharmònica de Munic 1945-48 En 1948-62 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Baden-Baden El 1950 inicià una…

Fou deixeble de Marcel Dupré, amb el qual estudià piano i orgue Gran admirador de l’organista Albert Schweizer 1875 - 1965, s’endinsà, com ell, en l’estudi de l’obra de JS Bach, i publicà Bach et la machine orgue París, 1973 i Bach, les Psaumes, Passions, images et structures dans l’oeuvre d’orgue París, 1977 Del 1956 al 1970 fou organista titular de l’església de Saint-Jean-Baptiste de Belleville, a la capital francesa El 1967 fou nomenat professor del Conservatori d’Estrasburg, on desenvolupà una tasca pedagògica important en la formació d’una nova generació d’organistes, entre…

Vicari de l’església d’Estrasburg 1899-1912, fou director de l’Institut Teològic 1903-16 i organista de la Societat JS Bach de París Doctor en medicina 1911, fundà i dirigí un hospital per a guarir malalties tropicals a Lambarene, a les despeses del qual subvenia amb conferències i concerts —alguns amb Pau Casals— per tot Europa A Barcelona, al Palau de la Música Catalana, interpretà a l’orgue 1911 la Missa en Si menor de JS Bach i també 1921, del mateix compositor, la Passió segons Sant Mateu Premi Nobel de la pau i membre de l’Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques de…

Estudià a Estrasburg i Munic L’any 1896 entrà com a assistent a l’observatori Kuffner Viena fou professor a Munic 1899-1901 i Göttingen 1901-09 i després director de l’observatori astrofísic de Potsdam Estudià els problemes de la fotometria estellar, tant visual com fotogràfica Suggerí la possibilitat que la geometria de l’espai no fos euclidiana i estudià el problema de l’orientació de la cua dels cometes El 1905 observà a Algèria un eclipsi total de Sol, i estudià el fenomen anomenat flash spectrum Publicà un treball sobre la transferència d’energia a la superfície solar S'…

Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les illusions d’Ícar 1936, fou teixida a la manufactura de Gobelins Installat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en collaboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna Apocalipsi, església d’Assy, 1948 El cant del món , 1957-63 etc Decoratiu, simbolista i expressionista, el seu estil ha transcendit a diversos països a…