Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Úter
Anatomia humana
L’ úter , anomenat també matriu , és un òrgan únic i simètric situat al centre de la cavitat pèlvica entre el recte i la bufeta urinària És un òrgan buit la cavitat del qual comunica, a la part superior i la lateral, amb les trompes de Fallopi i, a la part inferior, amb la vagina Externament té una forma similar a una pera invertida, fa entre 7 i 8 cm de longitud i uns 3 cm de diàmetre a la part més ampla, i pesa uns 90 g Les seves dimensions es modifiquen notablement durant la gestació, ja que la capacitat pot augmentar unes 4000 vegades i el pes pot atènyer uns 1200 g A l’úter es…
quirogali

quirogali Cheirogaleus major
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats de la família dels lemúrids pertanyents als gèneres Cheirogaleus, Microcebus i Phaner, d’uns 12-30 cm de llargada, de formes esveltes, cap arrodonit, musell allargat, cua llarga i pilosa i extremitats posteriors adaptades al salt.
Són nocturns, arborícoles, poc gregaris i preferentment herbívors habiten en els boscs de Madagascar i durant l’estiu cauen en letargia
túnids
Ictiologia
Família de teleostis de l’ordre dels perciformes de cos fusiforme amb l’aleta caudal en forma de mitja lluna, peduncle caudal estret i carenat en forma de quilla, musell molt agut i la part anterior del tronc protegida per grans plaques.
Tenen un metabolisme molt alt, car l’aparell circulatori dèrmic i muscular dels costats és molt desenvolupat, la qual cosa es manifesta pel color roig dels teixits musculars Això els permet una certa homeotèrmia La seva bufeta natatòria és grossa i tancada Habiten les mars de tot el món, en zones pelàgiques d’alta mar, i només s’apropen a les costes en grans bancs per fresar Grans depredadors, persegueixen bancs d’altres peixos Inclou unes 15 espècies, algunes de les quals, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga i la melva Auxis thazard , són…
Els gadiformes: bacallans, lluços, mòlleres i afins
L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…
L’estudi dels primats del Neogen i el Quaternari de Catalunya
Tots els primats del Neogen de Catalunya són antropoïdeus catarins o simis de l’antic continent, ja siguin de la superfamília dels cercopitecoïdeus mones de l’antic continent, dels hominoïdeus antropomorfs i humans o dels pliopitecoïdeus Les dues primeres tenen representants actuals, mentre que els pliopitecoïdeus constitueixen un grup de catarins basals anterior a la divergència de les dues superfamílies supervivents actualment extingits Cara bucal i oclusal del fragment de maxillar dret IPS14955 del cercopitècid Macaca sylvanus del Plistocè inferior terminal de can Guardiola Terrassa David…
saiga
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, subfamília dels antilopins, de la família dels bòvids, d’uns 80 cm d’alçada, d’aspecte caracteritzat especialment per la longitud del seu musell, que arriba a formar una petita probòscide, i que habita a les estepes asiàtiques.
sabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels triquiúrids, de cos estret i molt allargat (entre 50 cm i 2 m), pell nua, musell allargat i en punxa, amb la mandíbula superior més curta que la inferior i proveïdes ambdues de fortes dents.
L’aleta dorsal, molt llarga, s’estén des del cap fins a la cua, que és molt petita De color blanc argentat, habita sobre els fons arenosos de notable fondària Bé que la seva carn és molt apreciada, el seu valor comercial no és gaire notable, a causa de la poca abundor de l’espècie a les mars dels Països Catalans
sambar
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels cèrvids, d’una alçada a la creu d’uns 1,30 m i d’aspecte vigorós, amb el musell i les orelles grossos, i proveïts, els mascles, de banyes de fins a 90 cm de longitud i amb tres ramificacions.
Són de color brunenc, més fosc en els mascles que en les femelles Habita a l’Àsia sud-oriental i meridional i és distribuït per tota l’Índia i Malàisia, l’arxipèlag de les Filipines i les illes Cèlebes i les de la Sonda oriental i occidental
esòcids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels clupeïformes, caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat, el musell aixafat, la boca tan llarga com la meitat de la longitud del cap i les dents molt robustes i inserides en els premaxil·lars, intermaxil·lars, vòmer, palatins i llengua.
Inclou un sol gènere, Esox , amb cinc espècies depredadores pròpies dels rius i llacs d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, entre les quals hi ha l' Esox lucius lluç de riu que ha estat introduïda als rius dels Països Catalans
equidna

Equidna comú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels prototeris
, de la família dels taquiglòssids, d’uns 40 cm de llargada, amb les potes grosses i proveïdes d’ungles molt poderoses i corbes i amb un musell en forma de tub a l’extrem del qual hi ha la boca.
El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina