Resultats de la cerca

Debutà el 1957 amb un muntatge teatral de Tot esperant Godot , i durant molts anys alternà els escenaris amb la televisió De la seva llarga trajectòria teatral destaquen les obres  El lector por horas , de Josep Sanchis Sinisterra, estrenada el 1999 el Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de José Luis García Sánchez i per la qual fou guardonat amb el premi Max i el Fotogramas de Plata com a millor actor, i el monòleg La lengua madre , escrit per Juan José Millás, i que representà entre el 2012 i el 2014 A la televisió protagonitzà, entre d’altres, la sèrie  Los hombres de Paco  2005-10…

Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers parallel, banal…

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novella Ha publicat els reculls poètics La senda de les hores 1999, premi 25 d’abril 1998, Aigües de clepsidra 1999, premi Paco Mollà 1998, Calendari de silencis 2000, Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999, Els colors del vent 2005, premi de poesia Carme Guasch 2005, Deserts 2005, premi Josep Maria Ribelles de poesia 2004, Partitures perdudes 2007, premi de poesia Festa d’Elx 2006, Bagatge de…

Vida Destacat creador dins del camp de la música electroacústica, en la seva producció ha vinculat la música a altres manifestacions artístiques Cofundador de Côchlea, amb C Garí, junts han realitzat algunes produccions pluridisciplinàries i conceptuals com Iod Ghimel , Antropometria i Metamorfora Ha estat premiat per diverses organitzacions com el Groupe de Musique Expérimentale de Bourges França, la Fundació Russolo-Pratella Varese, Itàlia, la Fundació Gaudeamus d’Amsterdam i el Festival de Darmstadt L’obra de Berenguer és una aposta radical per la recerca i l’experimentació sonora al…

Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa,  El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i  Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch…

Vida Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat 1923 – 1986 L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" 1950-70, i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li atorgà un…

Fundat el 1919 arran de la unió de les societats esportives Sport Club Català secció del Casino Menestral i Joventud Sportiva i Artística secció del Casino Sport Figuerenc, Bernard Palmer en presidí la primera junta directiva El primer camp on jugà fou el de l’horta de l’Institut El 1924 llogà el camp de l’antic velòdrom, el més gran de la província, i el 1931 es traslladà al camp municipal d’Esports, on jugà fins el 1950 Durant els anys vint i trenta l’equip participà en el campionat regional, equivalent a la tercera categoria del Campionat de Catalunya Després de la Guerra Civil, ascendí…

L’esperantisme es difongué inicialment per l’imperi rus i pels països bàltics aviat arrelà a França 1898 i, tot seguit, passà als Països Catalans Organitzat per Vicent Inglada i Orts, el 1901 es feu el primer curs d’esperanto a Barcelona La primera associació catalana fou l’Aplec Esperantista de Catalunya 1904, amb membres del Rosselló i de la resta del Principat, que publicà el butlletí Espero de Katalunjo Dissolt l’Aplec arran dels fets del Cu-cut , el 1906 sorgí la societat Espero Kataluna, que donà un impuls decisiu a l’esperantisme català, ajudat des de la revista Joventut per Frederic…

Nebot de Joan Oliver i Sallarès , es llicencià en filologia romànica Ingressà a la Companyia de Jesús, que abandonà el 1969 Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya , fou regidor de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat de 1979 a 1994, i diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya-Verds 1988-92 i 1995-99 De 1983 a 1991 fou secretari de l’ Associació d’Escriptors en Llengua Catalana Des del 2003 vivia a Madrid Collaborador en un gran nombre de mitjans de comunicació ràdio i premsa, bàsicament, treballà també molts anys en l’àmbit editorial Com a escriptor es donà…

Vida Filla de l’actor del Parallel Josep Santpere i Pei i de Rosa Hernáez, s’inicià en el món del teatre el 1938, en plena guerra, cosint la roba d’escena de la companyia del seu pare i participant-hi com a actriu a l’espectacle Tenori musical El mateix any debutà en el cinema amb Ignasi F Iquino en un migmetratge no estrenat aleshores Paquete, el fotógrafo público nº 1 El 1939 fitxà per a la productora CIFESA i interpretà el primer film realitzat després de la guerra, Los cuatro robinsones Eduardo G Maroto Alguns anys més tard, alternà teatre i cinema, fent petits papers…