Resultats de la cerca

Estudià piano, clarinet i contrabaix a la seva ciutat natal i prosseguí els estudis musicals a la Universitat de Califòrnia El 1948 ingressà com a contrabaixista a l’Orquestra Simfònica de Los Angeles Després d’haver fet el servei militar a Stuttgart, tornà a Califòrnia i fundà l’Orquestra de Cambra de Los Angeles El 1972 dirigí La bohème , de G Puccini, a la Metropolitan Opera House de Nova York i es convertí en el primer director negre que actuava en aquest teatre, amb la companyia titular del qual realitzà una gira pel Japó el 1975 Dos anys després, però, s’enemistà amb J Levine i això…

Estudià composició a Viena amb A Schönberg i A Webern, i direcció d’orquestra amb R Strauss, F Weingartner i C Krauss Després d’unes primeres experiències dirigint a Stuttgart, Hamburg i Berlín durant la primera meitat de la dècada del 1930, el 1937 fou nomenat director de l’Òpera de Zuric, càrrec en el qual es mantingué fins el 1940, que passà a dirigir el Festival de Salzburg durant quatre anys Del 1944 al 1946 dirigí l’Òpera de Cracòvia, en 1947-50 la de Graz i des del 1957 fins a la seva mort fou titular de la Staatsoper de Viena Durant el període 1957-59 estigué al capdavant…

Dels seus membres sobresortiren Muthesius , KSchmidt, HTessenow, Poelzig , TFischer, Riemerschmid i Hvan de Velde Fou el primer intent d’afrontar el disseny industrial des del vessant de la indústria, bé que fou molt influït pel moviment anglès d' Arts and Crafts i les teories de William Morris Entre les activitats de l’associació, cal esmentar les exposicions de Colònia 1914 —que obtingué un gran ressò amb obres com el teatre de Hvan de Velde, l’oficina model de Gropius i Meyer, el pavelló austríac de Hoffmann, etc—, i de Weissenhof-Stuttgart 1927 El 1914 el grup s’escindí en…

Llicenciat en dret i funcionari del ministeri d’educació El 1960 viatjà als Estats Units i estudià les línies sociològiques funcionalistes imperants a la Universitat de Harvard El 1968 obtingué la càtedra de sociologia de la nova Universitat de Bielefeld Del 1970 al 1973 fou membre de la comissió per la reforma de la carrera administrativa a Alemanya Fou professor invitat a Frankfurt 1968 i a la New School for Social Research de Nova York 1975 El 1988 rebé el premi Hegel de la ciutat de Stuttgart Pare del funcionalisme sistèmic, Luhmann entén la societat com una gran estructura…

És parlada per unes 35 000 persones 16 000 a Noruega, 6 000 a Suècia, 2 500 a Finlàndia i menys de mil Rússia a mitjan anys noranta i hom en reconeix normalment nou dialectes, molt marcadament diferenciats, la meitat dels quals pràcticament extingits Són trets característics del sami el sistema fonològic extremament ric, el nombre dual, la flexió interna per a expressar determinades oposicions morfològiques, la declinació relativament pobra en casos i la distinció entre forma atributiva i forma predicativa de l’adjectiu El sami desconeix l’harmonia vocàlica uraliana Els dialectes samis,…

Especialista en 100 i 200 metres llisos, 4 × 100 i salt de longitud, ha assolit rècords mundials en les tres primeres d’aquestes proves Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, com també en nombroses competicions internacionals El seu palmarès consta de nou medalles d’or olímpiques 100 m llisos el 1984 i el 1988 200 m llisos el 1984 i el 1988 4 × 100 el 1984 i el 1992 salt de llargada el 1984, el 1988, el 1992 i el 1996 i als campionats del món d’atletisme de Hèlsinki el 1983 100 m llisos 4 × 100 i salt de llargada de Roma el 1987 100 m…

En fou l’iniciador l’oratorià Richard Simon Diepe 1638 — 1712, considerat el precursor de la ciència bíblica per les seves obres sobre la matèria 1678-1702, per les quals fou expulsat de la seva congregació i rebé unes altres sancions eclesiàstiques L’impuls decisiu fou donat per l’anglicà John Mill Shap, Westmoreland 1645 — Canterbury 1707 i per l’evangèlic Johan Albrecht Bengel Winnenden, Baden-Wüttenberg 1687 — Stuttgart 1752 en donar la primera edició crítica del Nou Testament amb totes les variants Posteriorment s’han anat succeint les edicions crítiques tant de l’Antic…

Començà a pintar el 1923 Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Rusiñol, Mir, Anglada i Juñer-Vidal El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París 1928 entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda Exposà a la Haia, Londres, Zuric, Barcelona galeries Syra, 1932 i 1933, Madrid 1936 i 1952, exposició aquesta que tingué un gran ressò, Palma, París, Stuttgart, etc , i collectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte 1951, a la Biennal de…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal, centre on es graduà el 1965 amb les màximes qualificacions Posteriorment amplià la seva formació amb F Ferrara, S Celibidache i H Swarowsky a Siena i a Viena Nomenat director de les “Tardes musicals” de Milà, compaginà aquesta tasca amb la de director del conservatori de la mateixa ciutat, càrrec que exercí fins el 1980 Posteriorment s’encarregà de diverses formacions orquestrals, com l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma 1980-84 i la de l’Òpera de Roma temporada 1984-85, l’Orquestra Simfònica de l’SDR de Stuttgart…

El genearca fou Conrad de Bentelsbach , que vers el 1083 bastí el castell de Wirtinisberg o Württemberg, a la riba del Rotemberg, prop de Stuttgart, i esdevingué comte Conrad I de Württemberg El succeí el seu nebot fill d’una germana, el comte Conrad II de Württemberg mort vers el 1137, que fou rebesavi del comte Ulric I de Württemberg , dit el Fundador mort el 1265 Aquest posseí una gran part del territori entre els rius Neckar i Rems, que guanyà a expenses de la davallada dels Hohenstaufen, i el seu fill, el comte Eberard I de Württemberg mort el 1325…