Resultats de la cerca

Vida Estudià a la Universitat de Leipzig entre els anys 1738 i 1741 i fou deixeble de JS Bach El 1741 estudià a Berlín amb JJ Quantz, flautista de la cort de Frederic el Gran El 1751, arran de l’èxit d' Il filosofo convinto in amore , fou nomenat compositor de la cort de Prússia Aquell mateix any es casà amb una soprano de la companyia de la cort, Benedetta Emilia Molteni A la mort de CH Graun, l’any 1759, assumí les funcions de director de l’òpera reial, en un moment en què la guerra dels Set Anys perjudicava les activitats operístiques de la cort La part més important de la seva obra com a…

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple del tipus cítara de taula El saltiri provenia de la cítara de caixa d’origen persa anomenada santur o santir , que també donà lloc al dulcimer a l’Espanya medieval i renaixentista Mentre que el saltiri es tocava amb un plectre o bé amb els dits, el dulcimer es percudia amb una vareta Del grec psaltērion , apareix durant el segle IX en representacions del rei David i en músics de l’Apocalipsi amb deu cordes i amb forma triangular i rectangular Un altre tipus, de forma trapezoidal, entrà a la Península Ibèrica amb els àrabs i influí els…

El conrearen Cabezón, Frescobaldi, Buxtehude, Bach, Franck, Brahms, Reger, etc

Vida Fou el compositor alemany de música per a tecla més important de mitjan segle XVII Probablement inicià els estudis musicals amb el seu pare i els seus germans més grans També és probable que fos alumne d’alguns dels grans músics llavors presents a Stuttgart, com ara el llaütista A Borell i els prestigiosos organistes J Eckhardt i JU Steigleder El 1634 viatjà a Viena, on és documentat com a organista de la cort el 1637 L’emperador Ferran III, gran amant de la cultura i l’art italians, facilità el viatge d’estudis de Froberger a Roma, on fou deixeble de G Frescobaldi, durant…

Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…

La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el segon temps…

El nombre de parts serveix habitualment per a caracteritzar una peça polifònica Així, es parla d’una fuga a tres parts, d’un cànon a quatre parts, d’una invenció a dues parts, etc Cal tenir present que, en aquest context, el terme ’part’ sempre es pot substituir per la paraula ’veu', potser més freqüent en les llengües romàniques Es distingeixen diferents modalitats de part es parla de part lliure o complementària per a designar aquella veu o aquelles veus que, en un context imitatiu, com ara un cànon, no participen del principi imitatiu de part principal o part secundària, i de parts reals…

Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història de l’art el 1974, a l’École des Hautes Études de París 1975-76 i a l’Institute of Fine Arts de Nova York 1979-81, on preparà la seva tesi doctoral sobre Gustave Courbet Professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1974-2013, titular des del 1983 Especialista en Joan Miró , fou l’organitzadora de la collecció permanent d’art contemporani A Joan Miró  de la Fundació Miró de Barcelona 1986 Ha estat comissària de nombroses exposicions, entre les quals destaquen “Tàpies, els anys vuitanta” 1988, “…

Al seu Dotzé del crestià o regiment civil dels homens e de les dones , el franciscà Francesc Eiximenis establia l’organització ideal d’una ciutat i la posició que havien d’ocupar-hi els edificis més representatius Al palau reial corresponia una posició forta i alta, però tocant a la muralla «qui haja eixida defora lo mur, així que tota vegada puxa metre dins la ciutat companya o lan puxa traure» En canvi, a la catedral corresponia el centre de la ciutat «en lo mig de la ciutat deu ésser la Seu, e pres d’ella deu ser gran e bella plaça » Aquesta plaça no havia de ser ocupada per la celebració…