Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
serra de la Llena

La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…
papallona
papallona zebrada
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, referit especialment a la fase d’imago (adult) i a les espècies diürnes.
La papallona abella és el sèsid Sesia apiformis , que mimetitza l’himenòpter la papallona de la calavera , anomenada també papallona de la mort o cap de mort o borino negre, a Mallorca, és l’ esfíngid Acherontia atropos la papallona o cuc de la col Pieris brassicae , del nap Pnapi i del rave Prapae són els pièrids denominats popularment blanquetes o groguetes la papallona de l’arboç és el nimfàlid Charaxes jassius , el lepidòpter diürn més gros d’Europa La papallona colibrí , coneguda també com bufaforats, borinot moro o ros i mosca boja, és l’esfíngid Macroglossum…
Sant Julià del Congost (Sant Martí de Centelles)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles No degué passar de capella rural La seva existència es documenta a partir de l’any 1007 en el testament d’Odesind, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera El culte no degué perdurar molt de temps, ja que al principi del segle XVIII el rector de Sant Pere de Valldaneu, parla, en la consueta que va redactar, d’una església de Sant Julià, considerant-la la gent com l’antiga església parroquial, si bé ell mateix no s’ho creu En aquest moment, el 1719, l…
Martí Ferrandiç
Música
"Mestre d’òrguens" que reformà l’orgue de la seu de Barcelona.
L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela…
Juraj Jakubisko
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic eslovac.
Format a l’Escola de Praga, fou un dels impulsors del “nou cinema” del seu país, amb obres significatives com Kristove roky ‘Els anys de Crist’, 1967 i dues coproduccions Desertori e nomadi 1968, amb Itàlia, i Les oiseaux, les orphelins et les fous 1969, amb França Víctima de la repressió posterior a la primavera de Praga, realitzà diversos curtmetratges i documentals televisius fins que l’èxit de Tisícrocna vcela ‘L’abella millenària’, 1983 revalorà la seva obra i li permeté dirigir els films Frau Holle 1985, Frankensteins Tante 1985, Sedím na konári a je mi dobre ‘Estic assegut…
Josep Aspachs Colomé
Escalada
Escalador.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’any 1955 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE Durant les dècades de 1950 i 1960 feu diverses ascensions als Pirineus, algunes de les quals foren primeres estatals, al costat d’escaladors com Josep M Colomer i M Antònia Simó El 1960 realitzà un curs a l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix ENSA, juntament amb Ferran Abella, Hermenegild Carreté i Toni Niemann, també membres del CADE, amb qui dugué a terme escalades a diverses agulles del massís del Mont Blanc, als Alps francesos Estigué molt vinculat a escaladors…
rusc

Rusc fix
© Fototeca.cat
Apicultura
Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera que elaboren.
És anomenat també arna o buc Hom suposa que el rusc primitiu fou el tronc d’arbre buidat l’inspirà la mateixa abella, que s’eixamenava sobretot a les soques buides dels arbres L’home anà ideant nous mitjans per a retenir els eixams, fent ús de materials al seu abast troncs d’arbre, escorça de suro, cistells de palla, etc que l’apicultura actual anomena ruscs fixos hom ha de tallar-los per a poder-ne recollir la mel i, a més, dificulten considerablement la inspecció, la lluita contra les malalties de l’eixam i, en general, totes les operacions i manipulacions de l’explotació Com…
buc
Transports
Cos estructural principal d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d’aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar.
És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores avió L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels elements interiors El…
Lluís Bertran i Pijoan

Lluís Bertran i Pijoan
Periodisme
Literatura catalana
Poeta i bibliògraf.
Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó,…
,
Sant Sadurní d’Ogern (Bassella)
Art romànic
El lloc i castell d’Ogern, de l’actual terme municipal de Bassella, apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella i mare del vescomte Ramon Miró, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern Aquest testament fou jurat sobre l’altar de Sant Salvador d’Ogern, pertanyent, segurament, a l’església de Sant Sadurní, ja que aquesta església sembla que estava estretament vinculada a la família Ogern En aquesta línia s’inclou el document de l’any 1111, data en què hi hagué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina