Resultats de la cerca

El terme de Lledó fou ocupat a l’inici del segle XII per Alfons el Batalleri definitivament conquerit a partir del 1151 per la família de cavallers cognomenada Cambrils, que lluitaven amb les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV El primer esment del castell de Lledó és del 1184, any en què Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils van infeudar a Bernat Ballester i al seu oncle avi, Domènec Ferrer d’Ulldemolins, el castell de Lledó i el vilar d’Arenys amb les seves afrontacions El 1209 el rei Pere I va concedir al bisbe de Tortosa, Gombau de Santaoliva, els castells de Lledó i…

Antiga església del llogaret de Toévol que va pertànyer des del segle IX al monestir d’Eixalada-Cuixà Era situat a la part meridional del territori de la Vall del Feu, a 1, 5 km de Cabrils i a una altitud de 1 163 m Una masia en perpetua el nom, sota el roc de Toévol, a la riba esquerra del còrrec de Toévol que baixa cap al riu de Cabrils L’església de Sant Adrià depenia també de Sant Miquel de Cuixà i així es consigna en la butlla del papa Sergi IV adreçada a l’esmentat monestir el 1011 En l’actualitat ha desaparegut i sols un lloc dit “el camp de l’Església” recorda el seu…

Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300…

S’inicià com a aprenent amb Ricordi, de Milà, i posteriorment passà a treballar com a impressor a la casa Marcello Capra de Torí El 1904 ingressà a la firma Vidal, Limona i Boceta de Barcelona, on va romandre fins el 1906, any en què comprà els tallers d’aquesta casa Establert a Barcelona fundà, amb altres socis, Iberia Musical El 1928 l’empresa absorbí petites editorials dedicades a la impressió de música i es creà l’Editorial Boileau Aquesta casa es dedicà a la publicació tant de música de repertori com d’altres músiques, si bé acabà imprimint gairebé de manera exclusiva música per a altres…

Amb una llarga tradició a Catalunya, els ocells permesos per a aquesta activitat són quatre espècies de fringíllids pinsà, cadernera, passerell i verdum En l’actualitat es caça mitjançant dos sistemes amb rams i creueres, o amb xarxes abatibles, en què s’han d’alliberar immediatament les espècies no autoritzades per a ser capturades Aquest tipus de caça està molt regulada i es fixen dos períodes al llarg de la temporada els ocells novells es capturen entre l’agost i el setembre, i els de pas, d’octubre a desembre, en l’època d’emigració Una vegada els ocells ja han estat…

Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael…

Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista Escriví comèdies i collaborà a Cu-Cut , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social També escriví a L’Esquella de la Torratxa , La Tralla , El Renaixement , La Veu Gracienca  i La Veu de l’Empordà , entre d’altres Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924 Escriví l’assaig Art i monuments Catalunya 1926, i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya , on n’…

Es donà a conèixer amb la novella As covas do rei Cintolo 1956, en la línia de fantasia i humor d’Alvaro Cunqueiro, bé que un any abans havia publicat Ribanzo , en el mateix gènere, al qual retornà amb A xeva sagrada 1960 i A vila sulagada 1981, premi Blanco Amor Escriví també nombroses obres de teatre, sovint grans quadres històrics on, emparat en figures de la llegenda o de la història gallega, presenta problemes de l’actualitat Prisciliano 1970, Xelmírez 1974, Os irmandiños 1978, Pedro Madruga 1981 i A diáspora 1981 Fou també autor d’assaigs O esprito de Galiza 1955, De la…

Fou fundat per agrupar els joves investigadors amb vocació científica i amb l’afany de fer conèixer Andorra i la seva història Recull treballs que comprenen temes variats, des de la prehistòria fins a l’actualitat, i ha editat tres butlletins Els seus estatuts, homologats amb els dels altres comitès de ciències històriques d’arreu del món, foren autoritzats i aprovats pel Consell General L’any 1980 fou admès per unanimitat, i com a membre de ple dret, al Comitè Internacional de Ciències Històriques, en el marc del XV Congrés Internacional de Bucarest La presidència del Comitè ha…

Monàrquic defensor dels drets del comte de Chambord a la Corona francesa, dirigí revistes erudites implicades en la defensa del catolicisme Polybiblion , Le Correspondant , en les quals es feu ressò de l’actualitat científica espanyola i hi acollí collaboracions de Manuel Milà i Fontanals i Andreu Balaguer i Merino, entre altres erudits Es relacionà també amb Marià Aguiló i Joan Mañé i Flaquer S’interessà per la literatura popular Chants populaires recueillis dans le pays messin , 1881 Petit romancero chois de vieux cants espagnols , 1878, i, sobretot, per la medieval la seva…