Resultats de la cerca
Es mostren 1319 resultats
regne de Granada
Història
Últim reducte de l’islam peninsular, que comprenia Almeria i Màlaga.
Amb l’esfondrament de l’imperi almohade, Muḥammad ibn Našr s’independitzà 1231 a Arjona Després de diverses annexions, entrà 1235 a Granada i la convertí 1238 en capital d’un territori que s’estenia des de Tarifa a Almeria Aquest regne, sota la dinastia nassarita, aconseguí de mantenir-se dos segles i mig gràcies a les seves característiques geogràfiques i a l’hàbil política diplomàtica dels governants fou vassall de Castella-Lleó, aliat sovint amb els benimerins contra els castellans i àdhuc amb els catalans tractat entre Muḥammad II i Jaume II, el 1302 Tant la debilitat interna com la…
estil elisabetià
Art
Estil artístic anglès desenvolupat durant el regnat d’Elisabet I d’Anglaterra (1558-1603).
El classicisme francès influí damunt els arquitectes anglesos de l’època, tot i que en l’arquitectura no cortesana es mantingué una forta tradició del gòtic perpendicular La vitalitat de l’època es palesa en grans construccions, com Burghley House, prop de Stamford, de William Cecil 1585, i sobretot al castell de Longleat, al Wiltshire, començat el 1568 Si l’escultura era mediocre i àdhuc barroera tomba de Richard Pecksall a Westminster, la pintura es limitava al retrat i als temes allegòrics els altres gèneres havien estat proscrits el 1533 i eren en les mans d’estrangers Marc…
negritud
Sociologia
Moviment social i intel·lectual que reivindica la tradició cultural negra.
Circumscrit al domini colonial francès africà i antillà i als estats que en sorgiren, fou un moviment essencialment francòfon El terme negritud fou emprat per primera vegada l’any 1935 pels escriptors LSSenghor, ACésaire, ADiop, etc, els quals posteriorment s’agruparen a l’entorn de la revista “Présence africaine” fundada a París el 1947 Després del congrés panafricà d’Alger 1969, el terme caigué en desús i àdhuc fou rebutjat Ha estat considerat tant una dignificació de la identitat de la raça negra com una subordinació encoberta a la cultura europa, sobretot a partir de la dicotomia que…
dàrsena
Construcció i obres públiques
Indret protegit artificialment en els ports, canals, etc, on les embarcacions poden dur a terme amb tota seguretat les diverses operacions de càrrega i descàrrega.
La forma i les dimensions depenen de la mida de les embarcacions que hi han de maniobrar i de les necessitats de càrrega i transport de les mercaderies generalment hom tendeix a augmentar la longitud dels molls, malgrat que es perdi espai per a maniobrar, per tal d’aprofitar al màxim la superfície disponible La profunditat de calat ha d’ésser entre 0,5 i 1 m més gran que el calat dels vaixells que hagin d’utilitzar-la en els ports oceànics, on hi ha fortes marees, hom ha d’assegurar, amb una major fondària o amb la construcció d’unes rescloses, un calat suficient perquè les naus surin àdhuc…
criollisme
Literatura
Corrent literari que reivindica les peculiaritats dels criolls.
Bé que hom pot agrupar sota aquest terme un bon nombre de corrents originals de la literatura llatinoamericana —des de les lletres funcionals de les guerres d’independència, al començament del s XIX, fins a l’indigenisme dels primers decennis del s XX—, el seu moment més important fou entre el 1890 i el 1910, com a hereu dels romàntics i precursor del Modernisme Als països andins, on aconseguí el seu punt culminant, es caracteritzà per una reacció sana i vital enfront del predomini de les retòriques europees aleshores en voga S'han beneficiat de la seva influència novellistes com Rivera,…
parvulari

Aula de parvulari
© JoMV
Educació
Centre, escola, dependència d’un centre o nivell educatiu, en el qual hom imparteix l’ensenyament que precedeix i prepara per a l’ingrés a l’escola primària.
Comprèn generalment els infants entre dos i cinc anys El parvulari forma part de l’ensenyament preescolar i, per tant, no és obligatori A nivell de parvulari els nens i les nenes solen anar a la mateixa classe, àdhuc en els centres on no es practica la coeducació a altres nivells d’ensenyament El local del parvulari cal que reuneixi condicions higièniques adequades, cal que sigui espaiós, amb bona llum i orientat perquè tingui sol i estigui ventilat sol tenir una sortida directa o almenys no gaire complicada a un jardí o pati El personal docent de parvulari no té necessàriament el títol de…
Els pteroclidiformes: xurres i gangues
L’ordre dels pteroclidiformes Pteroclidiformes , que comprèn l’única família dels pteròclids, amb 2 gèneres i 16 espècies, aplega uns ocells terrestres, propis de les zones àrides i àdhuc desèrtiques, semblants a perdius dotades de llargues cues, però més pròximes als coloms que a qualsevol altre ordre d’ocells Tant és així que sovint s’han inclòs entre els columbiformes, que considerarem tot seguit Tant la xurra com la ganga són sedentàries a les terres catalanes, però la seva àrea de distribució és molt limitada, d’acord amb l’especialització del seu hàbitat Una tercera espècie, la ganga…
unitat
Filosofia
En la filosofia clàssica i en l’escolàstica, el primer dels atributs essencials o predicats transcendentals de tot ens, de la totalitat dels ens i de l’ésser mateix, en tant que ens i en tant que ésser, respectivament.
Concebuda sempre la realitat com a unitat radical tant en el sentit de la physis dels presocràtics com en el de l' eínai o esse de la filosofia posterior, el problema metafísic més original ha estat el de la coordinació i l’harmonització de la pluralitat respecte a aquesta unitat radical, primera i darrera, de tot el que és real es tracta d’un problema al qual intenta de respondre típicament l’ενκαìπᾶν, l’"u i tot” de Xenòfanes, que és a la base de tot monisme —sigui panteístic o no— i àdhuc de la mateixa comprensió judeocristiana del món, la qual, tot afirmant la…
possible
Filosofia
Allò que té possibilitat, que resta en possibilitat, sia simplement lògica o sia real i física.
El problema central dels possibles, equivalent i intrínsecament vinculat al de l’essència, ha estat tradicionalment el de llur existència, fonament o consistència, de què hom pot veure ja un indici en el fet que el possible hagi estat denominat àdhuc com a ens Pel que fa a la relació entre el possible i el real, relació tradicionalment formulada amb referència al diví i a la subsistència de les essències en Déu, cal destacar dues posicions típicament diferenciades la intellectualista, que fa —com és ara en el tomisme— que els possibles no siguin entesos ni com a…
participació
Filosofia
Cristianisme
En les filosofies antiga i medieval, relació que les coses sensibles tenen amb les idees, o els éssers creats i finits amb l’ésser absolut i infinit.
Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en un sentit interpersonal,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina