Resultats de la cerca

Situació Petita església parroquial situada en ple Alt Conflent, enfilada a la riba esquerra de la Tet ECSA - A Roura Capçalera de l’església amb l’absis primitiu I un cos adossat a la part de migdia, sobre el qual s’ha construït la moderna espadanya ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és al costat del cementiri, a l’extrem sud-oest de la població Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 15” N - Long 2° 17’ 44” E Per a arribar-hi cal prendre la carretera D-57, que arrenca, a mà dreta, de la N-116, poc abans d’Oleta venint de Vilafranca de Conflent JAA…

Situació Antiga parròquia rural, bastida a mitja cinglera propera al monestir de Sant Miquel, ara sense culte M Anglada L’esglesiola de Sant Martí del Fai, situada en un replà que es forma enmig de la cinglera del Fitor, es troba fora del clos de l’antic monestir de Sant Miquel del Fai Només és accessible des d’aquest, per un fressat camí que passa per sota de la gran cascada Es troba sobre un gran bancal de pedra tosca i a la vora hi ha coves que baixen fins a mitja cinglera Mapa L37-14364 Situació 31TDG325180 Dista uns 15 minuts de Sant Miquel del Fai seguint el camí que passa sota les…

Situació Fragment de l’interior del mur nord d’aquesta malmesa església, amb els arcs formers i les pilastres que sostenien els arcs torals ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní són pocs metres a l’esquerra de l’esvoranc on hi ha el castell de la Fabregada Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG382539 Història Aquesta església antigament tenia les funcions de parròquia del terme del castell de la Fabregada, les quals perdé posteriorment Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a…

Situació Construcció defensiva amb un gran esvoranc al mur de ponent, que corresponia a l’indret on hi havia la porta d’accés ECSA - J Bolòs La torre, anomenada Caseta dels Moros, és situada a l’extrem d’un serrat que hi ha al sud-est de la població de Fondespatla, damunt de la partida de terres anomenada Vila Vella i amb una bona panoràmica sobre la plana on fou construïda aquesta població i sobre altres poblacions de la conca del riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF534211 Des de la carretera, davant de l’entrada del poble, surt, en sentit contrari al d’accés a la població, un camí…

Situació Crestes rocalloses de Finestres, amb una torre de guaita a la penya del fons i l’església de Sant Vicenç i altres elements defensius darrere la primera cresta ECSA - JA Adell Les restes d’aquest castell es troben a llevant del poble de Finestres, al cim d’unes crestes rocalloses que són a l’altra banda del torrent de la Serra o del Vilot A l’entrada del conjunt, al nord, hi ha una torre a l’altre extrem, al sud, es dreça l’església de Sant Vicenç Mapa 32-12 289 Situació 31TCG033536 Un cop al poble de Finestres, hem de pujar a la casa del Senyor, des d’on hem de seguir uns metres la…

Situació Edifici de base quadrada i fortificat, on hi hagué installat un antic molí, adossat a una masia J Bolòs Molí situat al sud de Sant Quirze Safaja, al fons d’una clotada, a la riba dreta de la riera de Tenes En època moderna fou adossada al costat del molí medieval una casa que devia servir d’habitatge dels moliners Darrere l’edifici hi ha una bassa que agafava l’aigua d’una deu propera i d’una séquia provinent d’una resclosa situada a la riera Actualment en aquest edifici hi ha una bomba que porta l’aigua a Sant Feliu de Codines Mapa L37-14364 Situació 31TDG313186 Des de…

Situació Vista interior de la muralla reforçada amb bestorres a la banda sud-est del recinte casteller ECSA - JA Adell Aspecte general d’aquestes importants ruïnes, enmig d’una densa vegetació, cap al 1980, any en què s’hi efectuaren treballs d’excavació Arxiu A Bastardes El Castelló Superior o Sobirà de Sant Miquel de la Vall és un despoblat de la Barcedana, al Pallars Jussà, situat a redós del Montsec de Rubies, en territori que havia pertangut inicialment a Llimiana, i que més recentment fins al 1950 constituí municipi amb el vilatge actual de Sant Miquel de la Vall, dit en la documentació…

Els carmelitans, juntament amb els mercedaris i altres ordes, sovint han estat agrupats en el que s’ha definit com a segona onada de mendicants En un principi van proposar uns ideals orientats a mantenir les formes de vida eremítica, però finalment van esdevenir mendicants, per la qual cosa va ser necessari que el papa Innocenci IV establís la reforma de la seva regla originària, l’any 1247 Estat actual de la portalada del convent del Carme de Barcelona, traslladada al carrer de Guipúscoa, al terme de Sant Adrià de Besòs ECSA - GS El 1254, en el capítol de l’orde celebrat a Londres, es va…

L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es reservaren el patronat…

L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou reblert per…